Lachuscla

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

Euphorbia

Las lachusclas o los eufòrbis (var. eufòrbias; leiterèrs )(Euphorbia L.) son de plantas dicotyledones del genre Euphorbia e de la familha de las Euforbiacèas. Possedisson d'inflorescéncias particularas nomenadas ciatas, particularitat que las lachusclas partejan sonque amb de genres vesins. Coma totas las Euphorbiaceae, son de plantas toxicas, que possedisson un latèx a vegada fòrça irritant. S'agís d'un genre fòrça polimòrf, possedissent d'espècias de tijas nudas e mai o mens primas e de fuèlhas normalament desvolopadas e de desvolopament rapid (sosgenre Esula e Chamaesyce); d'autras son, a l'opausat, succulentas, similara als cactus, amb de fuèlhas sovent fòrça redusidas e possedissent d'espinas poderoses o non (sosgenre Athymalus (ex Rhizanthium) e sosgenre Euphorbia). Son erbacèas o lignosas segon las espècias.

Per las espècias del sosgenre Esula (Euphorbia amygdaloides, E. lathyris, E. peplus...) de las regions temperadas, l'aspècte de las plantas florissent se modifica fòrça amb los jorns passats: las fuèlhas an tendéncia a desapareisser a mesura que l'ombela se desvelopa, la tija rogís, alara que lo fruch, capsula globulosa de tres lòtges, emergís plan rapidament de l'inflorescéncia.

Selon Plini lo vielh, lo mot euphorbia vendriá d’euphorbium, lo nom donat pel rei e erudit Juba II de Mauretània, en l'onor de son mètge grèc Euphorbus, a la medecina facha a partir del latèx de l'espècia ara nomenada Euphorbia resinifera.

Descripcion e caracteristicas[modificar | modificar la font]

Inflorescéncias d'eufòrbia characias.

Existís unas 2 000 espècias d'eufòrbias, qu'unas son tropicalas e plan diferentas de las eufòrbias europèas per lor aspècte general; unas an quitament la forma de cactus. Lor principal punt comun es la produccion de latèx, liquid blanc que pareis al talh e qu'es fòrça toxic en rason de la preséncia de derivats d'estèrs de diterpèn (estèr de forbòl e de deoxiforbòl) avent d'activitats modulatriças de la proteïna kinasa C (PKC). Provòca d'irritacions de la pèl e es fòrça dangierós en cas de contacte mb los uèlhs. La toxicitat existís tanben per las granas, utilizadas autrecòps coma purgatiu.

Se reconeis sovent las eufòrbias a lors inflorescéncias verd jaunenca, o ciatas, dispausadas en ombelales, possedissent ni sepals ni petals. Cada inflorescéncia conten una flor feme de tres estils enrodadas de flors masclas d'una antèra, l'ensems dins una copa formada per doas bractèas portant quatre o cinq glandulas sovent banadas. La color de las glandulas, amb aquesta de las bractèas, dona la color du pseudanta, que se nomena de biais eronèu la « flor ». Lo fruch, pedicellat, es una capsula mai sovent redonda, lisa o granulosa.

Principalas espècias[modificar | modificar la font]

Flora temperada[modificar | modificar la font]

Flora tropicala[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]