L'Estaca (Marselha)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Paul Cezanne, Lo gòu de Marselha vist de l'Estaca, c1885

L'Estaca es un quartier de Marselha que s'atròva dins lo setzen arrondiment, a la poncha nòrd-oèst de la ciutat, entre mar e còlas. Seis estatjants son anomats leis estaquencs e emai siguesson administrativament marselhés, an per costuma de si considerar bèu premier estaquencs.

Es un quartier amb una identitat fòrta, vertadier vilatjon dins la vila de Marselha, ambé sei tradicions pròprias coma leis ajustas, fòrça popularas, emai encò dei populacions recentament arribadas e sa gastronomia (produchs de la mar, panissas, chichis fregits). Es de costuma per lei de nombrosei familhas marselhesas d'anar lo dimenche s'espaçar a l'Estaca per anar li manjar leis especialitats localas.

Virat devèrs la mar, coma va mòstra son nom, l'Estaca es tanben un ancian terrador industriau (fabregas de teules, malons e tometas, subretot) qu'a encuei quasi tot despareissut a l'ora d'ara.

L'Estaca es tanben conoissuda per èsser estada una inspiracion per d'artistas variats, despuei la pintura (Pau Cesana, Georges Braque, Auguste Renoir) fins au cinèma (Robert Guediguian, que ne'n fa lo luec centrau de la màger part de sei filmes) e a la literatura (Emili Zola li demorèt un temps).