Vejatz lo contengut

Khanat de Sibir

Aqueste article es redigit en provençau.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Extension ipotetica dau Khanat de Sibir.

Lo Khanat de Sibir es un estat tatar de Siberia Occidentala qu'existiguèt de 1428 a 1598 lòng de la vau bassa d'Irtysh. Eissit de l'afondrament dau Khanat de l'Òrda d'Aur, venguèt independent en 1450 e foguèt a l'origina dau nom Siberia. Important exportator de pelissas, èra ben integrat dins lei rets comercialas asiaticas. A partir deis ans 1550, foguèt menaçat per l'expansionisme rus. Après la revirada d'una temptativa per establir de relacions pacificas, s'alièt amb lo Khanat de Crimèa per assaiar de contenir l'avançada russa vèrs l'èst. Pasmens, aquò empachèt pas lei Rus d'organizar d'expedicions còntra Sibir e, entre 1582 e 1598, una tiera de campanhas complèxas menèt a la disparicion dau Khanat.

Miniatura representant la fugida de Kuchum après sa desfacha dins una cronica dau sègle XVII.

Segon lei conoissenças actualas, lo territòri dau Khanat èra inicialament poblat per de populacions samoièdas[1]. Durant lo sègle XI, de Turcs Kipchaks migrèron vèrs la region que foguèt conquistada per lei Mongòls dos sègles pus tard[1]. Après la division de l'empèri de Genghis Khan, lo territòri foguèt integrat dins lo Khanat de l'Òrda d'Aur[1].

Lo premier khan foguèt Taibuga que visquèt durant lo sègle XIII. Eissit dei Borjigin, installèt sa capitala a Chimgi-Tura, mai deguèt reconóisser la senhoriá dei khans de l'Òrda d'Aur. Seis eiretiers ne'n demorèron vassaus fins a 1428. Aprofichant lo declin de l'Òrda d'Aur, lo Khanat de Sibir prenguèt lo contraròtle d'una importanta partida de la Siberia Occidentala. A la fin dau sègle XV, la capitala foguèt transferida a Iskar. En 1552, lo Khanat intrèt en contacte dirècte amb Russia après la presa de Kazan per lei fòrças d'Ivan lo Terrible (1547-1584). Lo khan Yadigar assaièt d'establir de relacions pacificas amb lei Rus, mai foguèt reversat en 1563 a l'eissida d'una lònga guèrra dinastica.

Lo khan novèu, Kuchum, assaièt de convertir lei Tatars de Siberia a l'islam[2]. Aquela decision e de tensions comercialas amb lei marchands liats a la familha Stroganov entraïnèron un conflicte còntra lei cosacs d'Iermak Timofeievich, probablament dins lo quadre d'una guèrra privada autorizada per lo tsar Ivan lo Terrible[3]. Pasmens, lo Khanat aviá pas lei ressorsas par faciar un conflicte. Sei tropas dau Khanat foguèt batudas en 1582 e lei cosacs ocupèron Iskar. Kuchum capitèt de tornar organizar sei fòrças, de tuar son adversari e de reconquistar la vila en 1584[4]. Pasmens, aqueu succès empachèt pas la perseguida deis incursions russas en Sibir. D'efiech, plusors tribús avián acceptat la senhoriá de Timofeievich, çò que menèt a una desintegracion dei liames personaus a la basa dau Khanat. Kucham perdiguèt ansin pauc a cha pauc lo contraròtle efectiu de la region e, finalament, son armada foguèt destrucha durant un combat menat lòng dei ribas d'Òb en 1598. Capitèt de s'enfugir, mai foguèt jamai en mesura de restaurar son poder e lo Khanat dispareguèt definitivament[5].

Lo Khanat èra dirigit per un khan eissit dei dinastias taibugidas ò shaybanidas. Lei doas dinastias se liurèron plusors guèrras, çò que foguèt un factor d'afebliment progressiu. Lei Taibugidas dirigiguèron pus frequentament lo khanat, mai foguèron de còps reversats per sei rivaus. Lo conflicte entre Yadigar, un Taibugida, e Kuchum, un Shaybanida, es un exemple dei tòrts fachs au Khanat per aqueu conflicte.

En dessota dau khan, i aviá una aristocracia guerrier menada per lei mirzas, de nòbles aguent un títol inspirat per leis emirs araboturcs. Eissit dei diferentei tribús que compausavan la populacion dau Khanat, aviá una autonòmia importanta dins la gestion de seis afaires intèrnes. D'efiech, en mai dei tribús tataras, i aviá plusors pòples oralics que vivián dins lo Khanat (Khantys, Mansis, Selkups, etc.). Dins mai d'un cas, l'autoritat entre lo khan e lei mirzas èra unicament assegurada per de relacions interpersonalas. L'islam èra la religion de la màger part de l'eleit gràcias a d'escòlas islamicas. En revènge, lo tengrisme, e pus generalament lei crèires animistas, demorèron la religion de la màger part de la populacion. Quauquei grops desvolopèron tanben de crèires intermediaris mesclant animisme e islam[6].

Lo Khanat èra fòrça ben integrat ai rets marchandas asiaticas, especialament en direccion de l'Asia Centrala e dau Khanat de Kazan[7]. En particular, lo Khanat èra una importanta fònt de pelissas.

Liames intèrnes

[modificar | modificar lo còdi]
  • (en) Terence Armstrong (dir.), Yermak's Campaign in Siberia. A selection of documents translated from the Russian by Tatiana Minorsky and David Wileman, Londres, Hakluyt Society, 1975.
  • (fr) J. J. P. Desmaisons (dir.), Histoire des Mogols et des Tatares, 2 vol., Sant Petersborg, Imprimerie de l'Académie impériale des sciences, 1871-1874.
  • (en) B. Dmytryshyn, E. A. Crownhart-Vaughan e T. Vaughan (dir.), Russia's Conquest of Siberia 1558–1700, Portland, Oregon Historical Society Press, 1985.
  • (en) Raymond H. Fisher, The Russian Fur Trade, 1550-1700, Literary Licensing, LLC, 2011, 294 p.
  • (en) James Forsyth, A History of the Peoples of Siberia: Russia's North Asian Colony 1581–1990, Cambridge University Press, 1994.
  • (fr) René Grousset, L’Empire des steppes : Attila, Gengis-Khan, Tamerlan, Payot, 1939.
  • (en) W. B. Lincoln, The Conquest of a Continent: Siberia and the Russians, Nòva York, Random House, 1994.
  • (en) Igor Naumov, The History of Siberia, Londres, Routledge, 2006, 256 p.

Nòtas e referéncias

[modificar | modificar lo còdi]
  1. 1,0 1,1 et 1,2 (en) Victor L. Mote, Siberia: Worlds Apart, Westview Press, 2018, p. 38.
  2. (en) Ravil Bukharaev, Islam in Russia: The Four Seasons, Routledge, 2014, p. 256.
  3. (en) W. B. Lincoln, The Conquest of a Continent: Siberia and the Russians, Nòva York, Random House, 1994, pp. 42-43.
  4. (en) A. J. Haywood, Siberia: A Cultural History, Oxford University Press, 2010, p. 18.
  5. De descendents de Kuchum capturats durant la guèrra foguèron integrats a la noblesa russa. I formèron l'Ostau de Siberia e lo cap de la familha aviá l'estatut de tsarevich puei, après una revòuta mancada, de prince (Michael Khodarkovsky, Russia's Steppe Frontier, Indiana University Press, 2002, p. 265).
  6. (en) James Forsyth, A History of the Peoples of Siberia: Russia's North Asian Colony 1581–1990, Cambridge University Press, 1994, pp. 24-27.
  7. (sah) « Сибирское ханство », Большая советская энциклопедия, 3a edicion, 1969-1978.