Jean-Louis Guilhaumon

Jean-Louis Guilhaumon (nascut a Oran, en Argeria, 27 d'octobre de 1948) es un ensenhaire, director artistic de festenal e òme politic francés. Es ara conse màger de Marciac (Gers), ancian vice president del Conselh regional de Miègjorn Pirenèus puèi del Conselh regional de Lengadòc Rosselhon Miègjorn Pirenèus encargat del torisme e president del festenal Jazz in Marciac.

Biografia[modificar | Modificar lo còdi]

L’ensenhaire[modificar | Modificar lo còdi]

Arribat en 1971 dins lo Gers (departament) per son primièr pòste de professor (a Anhan), après sos estudis a l'Escola normala de Tolosa, Jean-Louis Guilhaumon es nomenat a Marciac, en 1979, per dirigir lo GOD, Grop d’observacion dispersat, estructura destinada a aculhir provisòriament los escolans de la classa seisena de l'entorn de Marciac. En 1982, lo GOD es reconegut coma un collègi de plen exercici. Jean-Louis Guilhaumon es nomenat principal du collègi de Marciac en 1984. I demorarà fins a sa retirada en octobre de 2008.

Se deu a Jean-Louis Guilhaumon, sostengut per Philippe Joutard, e Gérard Casamayou, la creacion, en 1993 al collègi de Marciac, dels Talhèr d’initiacion a la musica de jazz. Ara i a 211 escolans, que la mitat es pas originària de la region de Marciac, la mapa escolara essent obèrta sus tota la França.

Lo celèbre trompetista american Wynton Marsalis, conegut per sas accions pedagogicas, afirma: « Viatgi tot lo temps, pertot, fins a China e coneissi pas cap d'escòla endacòm mai comparabla a aquel collègi de Marciac. Vertadierament es unic. » Lo collègi de Marciac es pas un conservatòri, tampauc una escòla de musica. Es un collègi tradicional, ofrissent los mèsmes ensenhaires que los autres, amb en mai le percors musical destinat e esstimular la creativitat, la sensibilitat e l’espandiment dels escolans.

Lo president e director artistic de Jazz in Marciac[modificar | Modificar lo còdi]

En 1978, Jean-Louis Guilhaumon e una equipa d’amators organisan, dins l'encastre de FJEP, Fogal dels joves e de l’educacion populara, un primièr concert de jazz New-Orleans. L'an seguent, amb lo sosten del saxofonista Guy Lafitte e del trompetista american Bill Coleman, ambedos installats dins lo Gers, es un festenal de tres jorns qu'es propausat al public. Dempuèi mai de trente ans, los musicians de jazz mas prestigioses se succediguèron sus l'empont de Marciac Stan Getz, Dizzy Gillespie, Oscar Peterson, Keith Jarrett, Diana Krall, Stéphane Grappelli, Didier Lockwood, Wynton Marsalis, Nina Simone, Ray Charles, entre autres.

L’elegit local[modificar | Modificar lo còdi]

Elegit conse màger de Marciac en 1995, Jean-Louis Guilhaumon s’empleguèt a mobilizar totes los actors locals als costat de partenaris institucionals (Euròpa, Estat, Region Miègjorn Pirenèus, Conselh general de Gers, País del Val d’Ador, Comunauté de comunas Bastidas et Valths de Gers) o privats (Pierre & Vacances) per tòca, d’un costat, de tornar a l’arquitectura del vilatge (una Bastida del sègle XIII) l’identitat fòrta desirada a l’epòca pels conceptors e de balhar, d’autre costat, al país d’equipaments estructurants indispensables a son desvelopament.

L’elegit regional[modificar | Modificar lo còdi]

Elegit de Gers al Conselh Regional de Miègjorn Pirenèus dempuèi 2004 e Conselh Regional de Lengadòc Rosselhon Miègjorn Pirenèus, Jean-Louis Guilhaumon vice president encargat del torisme e del termalisme.

Encargat del torisme a partir de son primier mandat, lo President, Martin Malvy, li aviá confiat las missions seguentas:

realizacion de l'Esquèma regional de desvelopament del torisme e dels lésers (SRDTL) que constituís un plan d’axes estrategics e d’action dins los domènis seguents: plan marketing pilotat pel Comitat regional del torisme, organizacion del torisme e del recebre, modernizacion e qualificacion de la produccion toristica, dispositius d’ajuda al desvelopament de l’economia toristica.
realizacion del Plan de sosten a l’economia toristica que, en partenariat amb los cofinançaires (Union europèa, Estat francés, Departaments) e destinada garantir la coeréncia de l’ajuda publica al torisme se dotant d’objectius qualitatius comuns e fasent convergents e complementaris los diferents dispositius
creacion dels Grands sites de Miègjorn Pirenèus, projècte de valorizacion e de promocion dels 24 Grands sites (Moissac, Ròc Amador, Viaducte de Milhau, Aush …) màgers d’un sector economic clau de la region.