Jardins penjats de Babilònia
Los jardins penjats de Babilònia (tanben nomenats los jardins de Semiramis), del temps de Nabucodonosòr II, e las muralhas de Babilònia foguèron consideradas coma una de las Sèt Meravilhas del Monde. Se supausa que foguèron bastits per Nabucodonosòr II a l'entorn de l'an 600 aC (dins l'actual Iraq). Pasmens, i a de dobtes que los jardins ajan vertadièrament existit.
Los jardins de Babilònia se tròban fòrça documentats pels istorians grècs com Estrabon e Diodòr de Sicília, mas i a pauc indicis que fan pensar a son existéncia. Qualques rèstas pauc significativas eissidas dels excavaments del palais de Babilònia foguèron subresplechadas, e correspondon pas cap amb aquelas descripcions meravilhosas.
Qualques escòlas de pensada creson que, amb los ans, se confondèt la localizacion amb de jardins que aqueles existiguèron a Niniva, coma fan testimònis de taulas eissidas d'aquela ciutat de Mesopotamia ont son mencionats clarament de jardins. Los escriches d'aquelas taulas descriguèron lo possible usatge de quicòm similar al vitz d'Arquimèdes coma instrument per portar l'aiga fins a una nautor determinada.
Segon las cronicas anticas, los jardins foguèron bastits per alegrar Amitis, nostalgica femna de Nabucodonosòr. Amitis, filha del rei dels Mèdes, se maridèt amb lo rei babilonian per crear una aliança entre las doas nacions. Lo país d'ont veniá la nòvia, pasmens èra verd e montanhós, e Amitis trobava la tèrra plana e seca de Mesopotamia fòrça deprimenta. Lo rei decidiguèt de tornar crear per ela sa patria nativa amb la construccion d'una montanha artificiala amb un tèrme plantat d'un jardinat.
Los jardins penjats benlèu èran pas "penjats" dins lo sens d'èsser suspenduts per de cables o còrdas. Lo nom ven d'una traduccion del mot grèc kremastós o del latin pensilis, que significa mai segurament que los jardins penjavan cap aval dels tèrmes d'una terrassa o laissa.
Lo geograf grèc Estrabon descriguèt los jardins al sègle I abC; escriviá: «S'agís de terrassas amb voltas encastradas una sus l'autra, que se sostenon amb de pilars en forma de cubica. Aqueles pilars son vueits en dedins e son comolats de tèrra perque s'i pòsca plantar d'arbres d'espècia rica. Los pilars, las voltas e las terrassas son faches de bricas e asfalte.»
Se vertadièrament exististiguèron, aqueles jardins devián provocar una vision espectaclosa: una montanha artificiala, verda e galhardassa, enemic de la plana.