Iac

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Sauter à la navigation Sauter à la recherche
Bos grunniens
Descripcion d'aqueste imatge, tanben comentat çaiaprèp

Un iac (Bos grunniens) domestic

Classificacion
Règne Animalia
Embrancament Chordata
Sosembr. Vertebrata
Classa Mammalia
Sosclassa Theria
Infraclassa Eutheria
Òrdre Artiodactyla
Reng de precisar Bovidae
Sosfamilha Bovinae
Genre Bos

Nom binominal

Bos grunniens
Linnaeus, 1766

Estatut de conservacion UICN

244px
VU A2ac+3c+4c : Vulnerable
C1

Estatut CITES

Sus l'annèxe I de la CITES Annèxe I , Rev. del 01/07/1975

Lo iac (Bos grunniens) es una granda espècia de romiaire de longa toison d'Imalaia. La femèla del iac nomenada dri o drimo pels tibetans e nak pels sherpas.

Lo iac viu en Tibet, Nepal e Botan, al nòrd de China, en Gansu fins en Mongolia, fins a d'altituds de 5 400 mètres.

Iac domestic[modificar | modificar la font]

La varietat domestica (Bos grunniens grunniens Linnaeus, 1766) es utilizada coma animal de bast (un iac pòrta finsa 130 quilogramas) e de montar e progís de lana (amb que se fa vestits, feutre e còrdas), cuèr, carn (secada a l'aire fred e sec), lach (natura o fermentat), burre e fromatge. E mai, las bosas secadas son un combustible fòrça utilizat. En Mongolia lo iac es crosat amb de vacas, los ibrides son lo dzo e remplaçan fòrça plan los iacs a bassas nautors. Son utilizats coma animals de bast e pels trabalhs als camps[1].

D'elevaires constituiguèron de gasalhas de iacs als Estats Units d'America e en Euròpa, subretot en Alemanha e en Soïssa[2].

Iac salvatge[modificar | modificar la font]

Lo iac salvatge (Bos grunniens mutus Przewalski, 1883), solament present al Tibet, es mai grand que lo iac domestic, pòt pesar fins a una tona. Viu abitualament en gropes de 10 a 30 subjèctes. Son abitat es compausat de nautas planuras desgarnidas, puèges e monts a nautors compresas entre 3200 e 5400 mètres. Se noirís d'èrbas, de liquèns e d'autres plantas. Pendent la sason cauda, viu dins las regions prèpa de las nèus eternalas; puèi descend capa a de tèrras de clima melhor quand la sason freda arriba. Lo iac pòt afrontar lo fred fins a -40 °C mercé a una sosbora fòrça densa e a un long e espés pelatge de superfícia. E mai, secreta una substància vescosa dins sa sudacion qu'agís coma un isolant. Aquela substància s'utiliza en medecina tradicionala al Nepal. Lo iac salvatge a una vista fòrça flaca mas un odorat fòrça desvolopat e subretot una ausida remarcabla que li permet d'entendre a de quilomètres.

L'espècia es menaçada: la populacion totala actuala es estimada a 15 000 individús.

Morfologia[modificar | modificar la font]

  • Longor del còrs: 3,25 m
  • Longor de las banas: lateralas de 65 a 102 cm, escartament 95 cm
  • Nautor al garròt: 1,6 a 2,0 m
  • Pes adulte (salvatge): 300 kg (feme) a 1000 kg (mascle)
  • Pes adulte (domestic): 230 kg (feme) a 580 kg (mascle)

Fisiologia[modificar | modificar la font]

  • Maduretat sexuala: 6-8 ans
  • Portadura: 9 mois
  • Nombre de joves per portada: 1
  • Nombre de portadas par an: 1 cada dos ans
  • Longevitat:
    • En libertat: 25 ans
    • En captivitat: 20 ans

Reparticion[modificar | modificar la font]

  • Tibet, Mongolia, China , Nepal...

Ibrides[modificar | modificar la font]

Se trapan subretot dins de Monts Imalaians :

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. (fr)Lo iac: animal de subrevida de l'Imalaia
  2. (fr)Lo Iac Tsang Ling

Galariá[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]