Henry David Thoreau

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Henry David Thoreau

Henry David Thoreau Lua error in Module:Wikidata/Recup at line 299: property-param-not-provided. Lua error in Module:Wikidata/Recup at line 299: property-param-not-provided.Lua error in Module:Wikidata/Recup at line 299: property-param-not-provided. Lua error in Module:Wikidata/Recup at line 299: property-param-not-provided.Lua error in Module:Wikidata/Recup at line 299: property-param-not-provided. Lua error in Module:Wikidata/Recup at line 299: property-param-not-provided.

200px|center

Naissença 12 de julhet de 1817
Estats Units Concord, Massachusetts
Decès 6 de mai de 1862
Concord, Massachusetts
Nom de naissença Nathaniel Hathorne
Activitat(s) escrivan
Lenga d'escritura anglés
Identificants
ULAN
DOI
RKDimages
Rijksmonument
KGS
Historic Places identifier
ID d'artista de MusicBrainz
ID album de MusicBrainz
ID d'òbra de MusicBrainz
Legislator
Commons-logo.svg Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Henry David Thoreau.

Henry David Thoreau (Concord, 12 de julhet de 1817 - Concord, 6 de mai de 1862) foguèt un escrivan, anarquista e filosòf american. Es conegut sobretot pel seu libre Walden o la vida dins los bòsques, sas reflexions sus una vida simpla e alunhada de la tecnologia, pels bòscs, e tanben per ‎La desobesissença civila, ont argumenta que l'idèa d'una resisténcia individuala contra un govèrn sovent injust. Los libres, articles, ensags, jornals e poèsias de Thoreau comptan vint volums. Entre las seunas contribucions mai importantas se tròban los escrichs sus l'istòria naturala e la filosofia, ont davança l'ecologia e l'istòria del media ambient, doas de las fonts de l'ecologisme e la teoria de la descreissença d'ara. Èra abolicionista tota la seuna vida, fasent de conferéncias qu'acacan las leis que regisson los esclaus evasits e capturats, lausant lo trabalh de Wendell Phillips e de l'abolicionista John Brown. La seuna filosofia de resisténcia non-violenta influenciarà mai tard la pensada e las accions de personas coma Tolstoï, Gandhi e Martin Luther King. Exaltant l'individualisme e una certa forma d'ociositat en comunion amb la natura, Thoreau invita a explorar las «províncias de la imaginacion».

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Textos a Internet