Henry David Thoreau

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Henry David Thoreau

Henry David Thoreau

250px|center

Naissença 12 de julhet de 1817
Bandièra dels Estats Units Concord, Massachusetts
N. a
Decès 6 de mai de 1862
Concord, Massachusetts
D. a
Causa de decès
Assassinat/ada per
Luòc d'enterrament
Lenga mairala
Fogal ancestral
País de nacionalitat
Paire
Maire
Oncle
Tanta
Grands
Bèlamaire
Bèlpaire
Fraire
Sòrre
Conjunt
Companh/a
Filh/a
Religion
Membre de
Familha nòbla
Membre de
l'equipa esportiva
posicion de jòc
tir (esquèrra/drecha)
grad dan/kyu
Grop etnic
Orientacion sexuala
Profession
Emplegaire
Domeni d'activitat
Escolaritat
Diplòma
Director de tèsi
Estudiant de tèsi
Foncion politica
Residéncia oficiala
Predecessor
Successor
Partit
Tessitura
Label discografic
Lista de cançons
Discografia
Mission de l'astronauta
Distincions e prèmis
Branca militara
Grad militar
Etapa de canonizacion
Familha nòbla
Títol de noblesa
Títol onorific
Comandament
Conflicte
Jorn de la fèsta
Nom de naissença Nathaniel Hathorne
Activitat(s) escrivan
Lenga d'escritura anglés

Henry David Thoreau (Concord, 12 de julhet de 1817 - Concord, 6 de mai de 1862) foguèt un escrivan, anarquista e filosòf american. Es conegut sobretot pel seu libre Walden o la vida dins los bòsques, sas reflexions sus una vida simpla e alunhada de la tecnologia, pels bòscs, e tanben per ‎La desobesissença civila, ont argumenta que l'idèa d'una resisténcia individuala contra un govèrn sovent injust. Los libres, articles, ensags, jornals e poèsias de Thoreau comptan vint volums. Entre las seunas contribucions mai importantas se tròban los escrichs sus l'istòria naturala e la filosofia, ont davança l'ecologia e l'istòria del media ambient, doas de las fonts de l'ecologisme e la teoria de la descreissença d'ara. Èra abolicionista tota la seuna vida, fasent de conferéncias qu'acacan las leis que regisson los esclaus evasits e capturats, lausant lo trabalh de Wendell Phillips e de l'abolicionista John Brown. La seuna filosofia de resisténcia non-violenta influenciarà mai tard la pensada e las accions de personas coma Tolstoï, Gandhi e Martin Luther King. Exaltant l'individualisme e una certa forma d'ociositat en comunion amb la natura, Thoreau invita a explorar las «províncias de la imaginacion».

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Commons-logo.svg

Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Henry David Thoreau.

Textos a Internet