Guilhèm Tomas Rainal

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Guilhèm Tomas Rainal
File:Histoire_philosophique_et_politique_des_établissemens_et_du_commerce_des_Européens_dans_les_deux_Indes_(1780)_(14777190352).jpg
Naissença1713, La Panosa (Canton de Severac)
Decès1796, Passy París
Occupacionescrivan, pensaire e preire.

Guilhèm Tomàs Francés Rainal, nascut a La Panosa (Avairon) lo 12 d'abril de 1713 e mòrt a Passy (París) e 6 de març de 1796, foguèt un escrivan de lenga francesa, pensaire e preire.

Biografia[modificar | Modificar lo còdi]

Rainal ven, après de longas estudis jesuistas, preire en 1733 mai per desir de promocion sociala que per conviccion reala. En 1746, es nomenat a la glèisa de Sant Sulpici a París ont, per melhorar son ordinari, es atanben preceptor dins de grandas familhas. Atanpauc esita pas a vendre de sermons a de confraires mens inspirats qu'el, e provòca un escandal al descobrir qu’aviá acceptat d’enterrar de protestants los fasent passar per de catolics contra pagament. Encara l’abat Rainal foguèt fòrça ligat tot lo long de sa vida als protestants.

Fugís Sant Sulpici e comença a frequentar los salons de la dòmna de Tencin puèi de la dòmna Geoffrin. S'i fa conéisser coma apòstol de la libertat. Se constituís una fortuna d'esperel impriment sas òbras que realiza atanben lo comèrci. Redigís atanben d'obratges de comanda pels grands de l’epòca coma, per exemple lo duc de Choiseul, que de retorn foguèt nomenat, director del Mercure de France en 1750. Ven membre de l'Acadèmia reiala de las sciéncias e de las letras de Berlin.

La gravadura de son retrach al cap de la tresena edicion de l’Istòria filosofica e politica dels establiments e del comèrci dels Europèus dins las doas Índias signa son obratge. Es una ataca contra lo colonialisme. Es donc obligat de fugir (1781). Se recapta en Soïssa ont faguèt erigir un monument a la glòria de la libertat (1783–1793)[1]. Puèi passa a la cort de Frederic II de Prússia puèi a aquela de Caterina II de Russia totjorn velhant a de nòvas edicions de son obratge. Autorizat a tornar en França en 1784, mas enebit de demorar a París, s’installa a Tolon, puèi a Marselha e ven fondator de prèmis academics e de benfasença que contunhan lo succès de son òbra dins las grandas acadèmias europèas. Vòl pas far sesilha als Estats generals de 1789 invocant son vièlhum. Aquò l’empachèt pas, dos ans mai tard, de denonciar los excesses e lo torn violent que faguèron prene a la Revolucion los revolucionaris que vesián en el un paire fondator. Dins sa Letra a l’Assemblada nacionala adreiçada lo 31 de mai de 1791 escriu: « Parlèri als reis de lors poders, suportatz qu'uèi parle al pòble de sas decas ». Quitament jos la Terror, son prestigi e sa popularitat son tals que los revolucionaris li evitaràn de subir lo meteis malastre que maites Brissotins patiguèron en octobre de 1793; puslèu lo deneguèron l’accusant de senilitat. Pressentit per èsser membre de l’Institut de França en 1795, unes meses abans sa mòrt, pretextèt qu'èra vièlh per refusar aquela promocion.

Jamai non foguèt deputat, mas beneficièt pel mond revolucionari de son imatge d'antiesclavagista fervent, subretot après lo decret del 16 pluviôse an II. Son nebòt, Simon Cambolas, convencional regicid, contribuiguèt lo 15 pluviôse an II a l'obertura dels debats sus l'abolicion de l'esclavatge. Un pintral representant Jean-Baptiste Belley, un dels dos primièrs députats negres de Sant Domingo a la Convencion e dins las assembladas directorialas, lo mòstra acoidat al bust de l'abat Rainal.

Òbra[modificar | Modificar lo còdi]

Comença a publicar sos primièrs tèxtes dins las Nouvelles littéraires, (1747-1755) que seràn d’introduccion a la revista Correspondance littéraire, philosophique et critique[2], realizada amb Grimm e Diderot. Seguèron d'obratges de politica e d’istòria publicats sus comanda del govèrn coma l’Histoire du Stadhoudérat (1747) e l’Histoire du Parlement d’Angleterre (1748).

Publica fòrça obratges istorics o filosofics de mendre importança fins a la sortida, en 1770, de la primièra edicion anonima d'Istòria filosofica e politica dels establiments e del comèrci dels Europèus dins las doas Índias, vertadièra enciclopedia de l’anticolonialisme al sègle XVIII. S’agís d’un dels sieus « viatges filosofics » avogat a l’epòca, plan documentat mas pretèxt a perpensaments sus la « lei naturala » e denonciacions fissantas del despotisme, del clericalisme, de l'esclavatge dels Negres, e del colonialisme. Esita pas far collaborar d’autres escrivans coma d'Holbach o Diderot que li deu los passatges melhors e que lo fan avantatjosament comparar a Voltaire o Rousseau.

Interdicha en 1772, l’Istòria de las doas Índias tornèt èsser publicada per l’abat Rainal dins una novèla edicion en 1774 qu'es sul còp mesa a l’Indèx pel clergat. Es en 1780 que publica sa tresena edicion de l'Istòria de las doas Índias, encara mai virulenta que las doas precedentas e qu'avoa implicitament coma essent de el i fasent gravar son retrach en frontispici (cf. supra). Condemnat pel Parlament de París, l’obratge es brutlat pel borrèl en plaça publica, çò que li balha un succès considerable.

L’ Istòria de las doas Índias siaguèt atanben l'escasença de la Letra apologetica de l’abat Rainal al sénher Grimm (1781) de Diderot. Dins aquela letra que Diderot mandèt pas jamai, acusa violentament Grimm (qu' aviá criticat Raynal pr'amor d'aver desacaptada l'identitat de Rainal dins sa tresena edicion de l’Istòria de las doas Índias ) de s’èstre vendut als grands : «Vos coneissi pas pus ; sètz vengut, sens vos'n dobtar benlèu, un antifilosòf dels pus esconduts e dangeiroses. Vivètz amb n'autres, pr'aquò nos asiratz». Diderot, que sa part de paternitat dins l'obratge èra sai que pas estrangièra a son indignacion, n’aviá çaquelai pas tòrt : la Revolucion avenguda, Grimm quitèt de cocha França en denigrar la Revolucion.

Òbras[modificar | Modificar lo còdi]

Istòria flosofica, 1794.
Retrach de GuilhèmTomas Rainal ornat d'una mapa de Virgínia.
  • Nouvelles douteuses (1747-1755)
  • Histoire du Stadhoudérat (1747)
  • Histoire du Parlement d’Angleterre (1748)
  • Mémorial de Paris (1749)
  • Mercure de France (1750-1754)
  • Anecdotes littéraires, ou Histoire de ce qui est arrivé de plus singulier & et de plus intéressant aux écrivains françois, depuis le renouvellement des lettres sous François Ier jusqu’à nos jours (1750 ; 1756) Texte en ligne
  • Anecdotes historiques, militaires et politiques de l’Europe depuis l’élévation de Charles-Quint au thrône de l’Empire, jusqu’au traité d’Aix-la-Chapelle en 1748 (2 volumes, 1753) Texte en ligne 1 2
  • École militaire (3 volumes, 1762) Texte en ligne 1 2 3
  • Histoire du divorce de Henry VIII (1763)
  • Histoire philosophique et politique des établissemens & du commerce des européens dans les deux Indes (6 volumes, 1770 ; 1774 ; 1780 ; 1820) Texte en ligne 1 2 3 4 5 6
  • Épices et produits coloniaux (1770) Texte en ligne
  • Atlas de l’Histoire des deux Indes (1772)
  • Atlas portatif de l'histoire philosophique et politique (1773) Texte en ligne
  • Tableau de l’Europe (supplément Histoire des deux Indes) (1774)
  • Esprit et génie de Guillaume-Thomas Raynal (1777)
  • Suppléments à l’Histoire des deux Indes (1780)
  • Révolution de l’Amérique (1781) Texte en ligne
    Retrach de Guilhèm Tomas Rainal ornant la tresena edicion de l’Istòria de las deoas Índes.
  • Lettre à l’auteur de la Nymphe de Spa (1781)
  • Précis de l’Histoire philosophique (1782)
  • Réponse à la Censure de la Faculté de Théologie (1782)
  • Esprit et génie de M. l’abbé Reynal (publié par l’abbé Hédouin, 1782) Texte en ligne
  • Considérations sur la paix en 1783 (1783)
  • Histoire philosophique et politique des isles françoises (1784])
  • Œuvres de M. l’abbé Raynal (1785)
  • Essai sur l’administration de St Domingue (1785)
  • Maximes des trois auteurs philosophes (1787)
  • Tableau général du commerce de l’Europe (1787)
  • Éloge d’Eliza Draper (attribué à Diderot, 1787)
  • L’Abbé Raynal aux États-généraux (1789) Texte en ligne
  • Lettre à S. M. Louis XVI (1789)
  • Lettre à l’Assemblée nationale, 31 mai 1791 (1791)
  • Extrait raisonné de l’Histoire des deux Indes (1791)
  • Histoire abrégée de l’Histoire des deux Indes (1792)
  • Abrégé de l’Histoire des deux Indes (1793)
  • Histoire abrégée de l’Établissement des Européens (1797)
  • Recueil de pensées (1802)
  • Abrégé de l’Histoire des deux Indes à l’usage de la jeunesse (1810)]
  • Le Raynal de la jeunesse (1821)
  • Des Peuples et des gouvernements (1822)
  • Histoire philosophique des Établissements dans l’Afrique septentrionale (1826)

Notas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. (de) Margrit Wyder, « «Ich hoffe, es soll nicht zu Stande kommen.
  2. Parue en 16 volumes en 1877. [lire en ligne].

Annèxes[modificar | Modificar lo còdi]

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

  • Gilles Bancarel, François-Paul Rossi, Guillaume-Thomas Raynal philosophe des Lumières, préf. Philippe Joutard, Toulouse, CRDP Midi-Pyrénées, 1996 (ISBN 2865651509)
  • Gilles Bancarel, Gianluigi Goggi, Raynal, de la polémique à l’histoire, Oxford, SVEC, 2000 (ISBN 0729407136)
  • Gilles Bancarel, Raynal ou le devoir de vérité, Paris, Honoré Champion, 2004 (ISBN 274531047X)
  • Anatole Feugère, Un Précurseur de la Révolution. L’Abbé Raynal (1713-1796), Angoulême, 1922
  • Antoine Jay, Précis historique sur la vie et les ouvrages de l’abbé Raynal, Paris, 1820
  • Hans Wolpe, Raynal et sa machine de guerre ; l’Histoire des deux Indes et ses perfectionnements, Stanford, Stanford University Press, 1957

Article connèxe[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]