Guilhèm Rondelet

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Retrach de 1545.

Guilhèm Rondelet, nascut lo 27 de setembre de 1507 a Montpelhièr e mòrt lo 30 de julhet de 1566 d'escorrença, foguèt un mètge e naturalista celebre per sos trabalhs suls peisses.

Filh de mercant, Rondelet entreprenguèt d'estudis dins sa vila nadala que i obtenguèt lo títol de doctor en 1537. Venguèt lo mètge personal del cardenal de Tournon e l'acompanhèt dins sos diferents viatges, en particular en Itàlia e als Païses Basses.

Recebèt la cadièra de medecina a la mòrt de Pierre Laurent a la Facultat de Medecina de Montpelhièr ont influencièt nombroses scientifics de son epòca. Participèt activament a la bastison d'un anfiteatre a la facultat de medecina mercé a Enric II de França. Aqueste anfiteatre li permiguèt de far sas demostracions de disseccion de cadavres.

Emai que publiquèsse pas d'obratge de botanica, exerciguèt dins aqueste domeni una influéncia considerabla. Encontrèt en particular Ulisse Aldrovandi e foguèt lo professor de Jean e Gaspard Bauhin, de Conrad Gessner, de Charles de l'Écluse, de Léonard Rauwolf, de Mathias de l'Obel (que li leguèt sos menuscrits), de Jacques Daléchamps, de Pierre Richer de Belleval...