Golèm

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Un golèm (ebrieu : « embrion », « infòrm » ou « inacabat ») es, dins la mistica puèi la mitologia josièva, un èsser artificial, mai sovent umanoíd, fach d’argila, incapable de paraula e desprovesit del liure arbitre, faiçonat per assistir o defendre son creator.

Ja mencionat dins la literatura talmudica, aquerís una popularitat considerabla dins lo folclòre josieu d’Euròpa centrale, es associat a la figura del Maharal de Praga e a las accusacions de murtre ritual contra los Josieus. Dins una de las versions mai populara de sa legenda, utilizada per unes contes cretians, naís de bard après que quatre savis, figurant los quatre elements, provesiguèron sa matèria infòrma de lors atributs; sus son front figura lo mot emet (אמת, « vertat ») que ven, quand sa primièra letra es levada, met (מת, « mòrt »), fasent tornar l’òme artificial a la posca.

Passant sus l’especificitat d’aquesta creatura, unes autors afirman que las legendas del golèm aurián podut inspirat fòrça de figuras de l’imaginari modèrne coma lo mostre de Frankenstein (dins sa version filmada) o Superman.

Lo golèm dins las fonts josievas[modificar | Modificar lo còdi]

La primièra escasença del tèrme golem aparéis en Psalames 139:16 : « Galmi (i.e. mon golèm) tu uèis an vist » — lo psalmista lausa atal Dieu que lo conéis quitament abans que sa carn aja estat formada. Comentant aqueste verset, Rabbi Yonathan interprèta lo golèm coma un embrion que los membres an pas encara estat format e la Mishna designa figurativament coma golèm la persona que los dons intellectuals e socials son desmeurats a l’estat brut.

Se basant sul mèsme verset, lo Talmud ensenha que Dieu, creant Adam, lo faguèt primièr golèm, l’auçant del sol fins a la capa del cèl abans de li bufar son alma. Mai, coma « son las vòstras decas que cavèt un abisme entre vos e vostre Dieu » (Isaïe 59:2), Rava afirma que los justs que se gardèron de las decas poirián, se los volrián, crear un mond. Es creat donc un òme que manda per ajudar Rabbi Zeira mas aqueste, s’apercebent que « l’òme » li respond pas, compren sa nature e li ordona de tornar a la posca. Tanben, Rav Hanina e Rav Ochaya faiçonan un vedèl en consacrant totas las vigilas de chabbat a estudiar lo Sefer Yetsira.

Es pas segur que siá aquí lo Sefer Yetsira conegut coma mai ancian tractat de mistica josièva (unes exegètas penson puslèu per un escai al Libre de la Genèsi) mas aquesta ipotèsi es retenguda per la cresença populara, agradant la poténcia creatritz de las letras ebraïcas. Lo Sefer Yetsira es estudiat a l’Edat Mejana per crear e animar un golèm, a la seguida d'una experiéncia extatica inducha per l’usatge ritual de diferentas letras de l’alfabet ebraïc formant un des noms de Dieu[1],.

La legenda de rabbi Loew[modificar | Modificar lo còdi]

La paret rèira de la sinagòga Vielha Novèla aPraga ont se vei los barròts sagelats que permeton d’accedijr al pusaut.

Segon d’autras fonts, lo rabbin que lo concebèt al sègle XVI, èra lo Maharal de Praga nomenat Yehudah-Leib [2].

Son objectiu èra de defendre la comunautat dels pogròms.

Li donèt la vida en inscrivant EMET(H) (, vertat en ebrieu e un dels noms de Dieu) sus son front e introdusent dins sa boca un pargamin sus que èra inscrich le nom inefable de Dieu, a vegada dich Hashem (Lo Nom) per lo prononciar pas.

Per l’arrestar, caliá levar la primièra letra (l'alef) que MET(H)() significa mòrt. Lo golèm essent vengut tròp grand per que lo rabbin pòsca escafar l'alef, rabbi Loew li demanda de laçar sas caussaduras, çò que faguèt. La creatura se baissa e plaça son front a portada de son creator, lo golèm torna ca a çò qu’aviá servit a sa creacion: lo bard.

Una legenda dich que lo golèm inactiu es servat dins la genizah (entrepaus de vielhs manuscrits ebrieus, es interdit de getar d’escrich que contenon lo nom del nautisssim) de la comunautat josieve de Praga, que se trapa dins lo pusaut de la sinagòga Vielha Novèla de Josefov, que mai seriá sempre sagelada e vigilada.

La vision actuala del golèm[modificar | Modificar lo còdi]

La legenda del golèm inspirèt fòrça autors amb las annadas, e la creatura foguèt utilizada dins fòrça òbras fantasticas amb mai o mens de fidelitat a la legenda originala.

Se unas òbras fan clarament referéncia a la creatura josièva, gaireben totas las òbras medievalas fantasticas utilizan lo mot golèm per designar quina que siá creatura umanoïda creada a partir de matèria inèrta per un magician. Mai sovent, es pas pus question de tradicion josieva, de mots plaçats dins la boca o la tèsta de la creatura, e es pas pus facha d’argila.

Lo mot golèm alara pas utilizat sempre per descriure aquestas creaturas. Es sovent question d’« elementals » (creatura facha d’un element) o tot simplament de noms inventats per l’autor. Pasmens, se reconeis sempre la nocion de servicial creat per l’òme, que fa resson a la legenda originala.

Lo golèm inspirèt dirèctament lo folclòre yiddish: fòrça tropas de teatre josievas d’Euròpa de l’Èst jogavan dels sens de la legenda del golèm. Lo golèm e sas variacions son presents dins la majoritat dels mèdias (seriás televizadas, dessenhs animats, benda dessenhadas, romans, films, videojòcs, etc.).

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

Estudis[modificar | Modificar lo còdi]

  • (en) Elizabeth R. Baer, The Golem Redux : From Prague to Post-Holocaust Fiction, Detroit (Michigan), Wayne State University Press, 2012, 240 p. (ISBN 0814336264, présentation en ligne).
  • (en) Cathy S. Gelbin, The Golem Returns : From German Romantic Literature to Global Jewish Culture, 1808-2008, Ann Arbor, University of Michigan Press, coll. « Social History, Popular Culture, and Politics in Germany », 2011, IX-212 p. (ISBN 9780472117598 et 0472117599, présentation en ligne).
  • (en) Arnold L. Goldsmith, The Golem Remembered, 1909-1980 : Variations of a Jewish Legend, Detroit (Michigan), Wayne State University Press, 1981, 181 p. (ISBN 0-8143-1683-2).
  • Moshé Idel (trad. Cyrille Aslanoff, préf. Henri Atlan), Le Golem [« Golem : Jewish Magical and Mystical Traditions on the Artificial Anthropoid »], Paris, Éditions du Cerf, coll. « Patrimoines. Judaïsme », 1992, 426 p. (ISBN 2-204-04583-7, présentation en ligne), [présentation en ligne], [présentation en ligne].
  •  {{{títol}}}. 
  • (en) Collectif, Jewish Encyclopedia, New York, Jewish Encyclopedia (Funk & Wagnalls), 1906 (lire en ligne), « Golem ».
  • {{{2}}}, .
  • {{{2}}}, .
  • {{{2}}}, .
  • {{{2}}}, .
  • {{{2}}}, .
  • {{{2}}}, .
  • {{{2}}}, .
  • {{{2}}}, .
  • {{{2}}}, .
  • {{{2}}}, .
  • {{{2}}}, .
  • {{{2}}}, .
  • Florian Balduc, De Faust au Golem : Histoire et mensonges derrière la légende, La Fresnaie-Fayel, Editions Otrante, 2019, 334 p. (ISBN 979-10-97279-05-9, présentation en ligne).

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Idel, Moshe (1990), Golem: Jewish magical and mystical traditions on the artificial anthropoid. Albany, New York, State University of New York Press. ISBN 0-7914-0160-XError d'escript : lo modul « check isxn » existís pas.. page 296.
  2. Leib, de l’allemand Loewe/Lion, est le surnom judéo-allemand de Yehudah/Juda, dont le symbole de la tribu est un lion ; cf. Genèse 49:9, « Gour Aryé », lionceau, qui est par ailleurs, le titre d’une de ses œuvres

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]