Gno

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca

Los gnos son las doas espècias de bovids del genre Connochaetes.

Son erbivòrs e vivon en tropèl en Africa. Son de mamifèrs onglats. Se trapan en Africa del Sud, al Kenya e en Tanzania. Ils son avegada considerats coma d’antilòps.

Taxonomia[modificar | modificar la font]

Descripcion[modificar | modificar la font]

Las talhas e los peses mencionats correspondon a las doas espècias de gnos.

  • Nautor al garròt: 98 a 147 cm
  • Longor del còrs: 150 a 240 cm
  • Longor de la coa: 70 a 100 cm
  • Pes dels mascles: 130 a 270 kg
  • Pes de las femèlas: 110 a 220 kg
  • Gestacion: 8 mois
  • Nombre de jove per portada: 1
  • Longevitat: 15-20 ans dins la natura e find a 40 ans en captivitat.
  • Velocitat de córrer: 40 km/h sus de longas distàncias, los gnos blaus pòdon aténher 65 km/h en mejana e 80 km/h[1] en putas maximalas sus de cortas distàncias.

Abituds de vida[modificar | modificar la font]

Los gnos son puslèu sedentaris, levat en carestiá de manjar. Realizan alara demigrations sasoniaras grandas. Pendent aqueste viatge, de zèbres, gazèlas e elands los acompanhan, formant d’amassadas de mai de dos milions de caps.

Los pichons naisson mai sovent en febrièr. Venon alara una presa aisida pels predators, quitament se son capables de córrer sonque tres minutas après lor naissença, un còp levats del placenta.

Per seduire las femèlas, los gnos fan de graulaments, e se baton entre eles. Quand un mascle es fòrça dominant, pòt prene fins a cent cinquanta femèlas.

La carn de gnou es fòrça agradada del autoctòns per lor tendor e leugieretat. Las banas son a vegadas utilizadas per l’escultura o per lor qualitat (çò dich) afrodisiaca.

Los gnos son la presa dels leon, de las ienas, dels licaons e dels leopards. Los guepards caçan los joves fins a 6 meses. Los gnos en migracion s’amassan per passar los cors d'aiga, e son alara una caça de tria per las espècias en concurréncia. Al passar las aigas, fòrça gnos son victimas dels crocodils[2].

Los animals malauts, joves, nafrats, d’edat o una femèla al tèrme de sa gestacion son mai vulnerables. Los gnos en bonas condicions fisicas, mai vigorosas son fòrça rapids a la corsa, agils e se defendon fòrça plan e atacan, de crénher quand fan de cargas de grop. Lo gno es plan irritat e protector de natura.

Lo gno sembla a l’encòp a un antilòp amb sas grandas patas primas, al caval per sa corpuléncia, sa crinièra e sa coa e al taure amb sa tèsta, sas banas e sa caraga imprevisibla e brutala quand se sentís menaçat.

Galeriá[modificar | modificar la font]

Annèxes[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. http://zoolabarben.com/animal/gnou-bleu Gnou Bleu
  2. Photos d'un gnou victime de crocodiles, Kenya, juillet 2010