Glaçon

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Los glaçons prenon forma dins lor matritz, lo « bac de glaçons » jos l’accion del freg

Un glaçon es generalament un pichon cube de glaç. Los glaçons son subretot utilizats per refregir las bevendas.

Istòria[modificar | modificar la font]

Lo primièr bac de glaçon comercializat, foguèt brevetat en 1932 e produtz per la General Appliances Mfg. Company.

Fabricacion[modificar | modificar la font]

Los glaçons domestics se realizan en plaçant un bac de glaçons dins un congelador. Jos l’accion del freg l'aiga se gèla dins lo bac, alara sufís de desmotlar los glaçons.

Existís uèi de maquinas estudiadas especificament per produire de glaçons. Son sobretot utilizadas dins las aplicacions industrialas e dins los bars e restaurants. Lo procediment de fabricacion de glaçons, en apondent successivament de jaças primas de glaç, los fa translucids, çò que dona una mena mai estetica que los glaçons fabricats de biais classic.

Principes fisics dintrant dins la fonda d'un glaçon[modificar | modificar la font]

Principi d'Arquimèdes[modificar | modificar la font]

Lo volum de glaç immergit correspond al volum d'aiga produtz per la fonda del glaçon.

Es aisit de verificar que la fonda d'un troç de glaç pura banhant dins l'aiga pura se produís sens cambi del nivel de l'aiga. Lo volum de glaç immergit correspond en efècte al volum d'aiga liquid necessari per egalar lo pes del glaçon. En fondant, lo glaçon produís (per conservacion de la massa) exactament aquel volum d'aiga, que « comola lo trauc daissat per la desaparicion de la glaç solida ». Lo nivèl d'aiga demòra lo meteis. Sus l'imatge çai-tocant, lo volum delimitat en puntejat es, dins lo got d'esquèrra, lo volum de glaç immergida, e dins lo got de drecha, lo volum d'aiga liquid produtz per la fonda del glaçon.

Se pòt tanben far lo calcul seguent: se consideram, per exemple, un glaçon de 1 cm3 e de massa volumica 0,917 g·cm-3 (que conten doncas 0,917 g d'aiga), lo volum immergit será de 0,917 cm3 (coma per un iceberg, la majora partida es jos l'aiga). Quand lo glaçon será fondut, aqueles 0 917 g d'aiga que seran alara d'una massa volumica de 1 g·cm-3 occupèron exactament lo volum qu'occupava la partida immergida del glaçon.

Lo principi d'Arquimèdes es la fòrça particulara que subís un còs banhat en tot o en partida dins un fluid (liquid o gas) somés a un camp de gravitat. Aquela fòrça ven de l'aumentacion de la pression del fluid amb la prigondor (efècte de la gravitat sul fluid) la pression essent mai fòrta sus la partida inferiora d'un objècte immergit que sus sa partida superieura, ne resulta une butada globalament verticala orientada cap al naut. Es a partir d'aquela butada que definssem la flotabilitat d'un còs.

Gost[modificar | modificar la font]

De consomators, que volon l'efècte refregerent del glaçon sus lor bevenda, aman pas que'n fondant los glaçons gastan lo gost d'aquela, per dilucion. Exitís alara d'autres tipes de glaçons:

-Los glaçons de plastic contenent una matèria refregerenta, permetent de conciliar lo desir de refregement de la bevenda sens la dilution d'aquel.

-Los Glaçons de pèira esteatita qu'an la proprietat de servar lo freg e de lo tornar sens cap de dilucion d'aiga.