Gavoi

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca

Gavoi

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Gavoi.jpg
Geografia fisica
Coordenadas 40° 10′ 00″ N, 9° 12′ 00″ E
Superfícia 38,06 km km²
Geografia politica
País Bandièra d'Itàlia Itàlia
Region Sardenha
Província Nuoro
Geografia umana
Populacion
(?)
2,713 ab.
Autras informacions
Còde postal 08020
http://.it


Gavoi es una comuna italiana, dins de la província de Nuoro. Se tròba a la región de Sardenha al centre de la Barbagia de Ollolai a 760 mlm. Limita amb los municipis de Fonni, Lodine, Mamoiada, Ollolai e Ovodda.

 La Barbagia de Ollolai èra anticament abitada des gents vengudas principaloment de las zònas interioras de la illa, que avián causit com refugi las zònas del massís del Gennargentu.

Aqueste es lo territòri (3.150 ectars) que partan del planòl de Lidana , a aduit lo elevatge de las fedas en toda la illa.

Geografia[modificar | modificar la font]

Situat al còr de la Barbagia de Ollolai, en posicion estrategica entre la ciutat de Nuoro e la montanha del Gennargentu. Al vesinatge s' encontra lo lac artificial de Gusana, utilitzat per la produccion idroelectrica e tanben site toristic. Lo territòri a fòrça luòcs arqueologics d'edat nuràgica e romana.

Territòri[modificar | modificar la font]

Lac de Gusana.

Lo lac artificial de Gusana es lo primièr bacin d'aiga construit a l'entorn del riu Taloro, se tròba dins la zòna comunal del village de Gavoi. Las barrancas an estat realizadas amb tres sarradas sus lo riu Taloro, units entre eles per galariás d'abduccion de las aigas. Lo sistèma a estat creat per la produccion d'energia electrica, e as consentit la construccion de tres centrals idra-electricas, e una partida d'aiga es destinada al' irrigacion dels camps. Lo bacin de Gusana es una important destinacion toristica de la província de Nuoro, enrodat da bosques de euse verd.

Monte Lopene

Istòria[modificar | modificar la font]

Preistòria e istòria vièlha. La preséncia dels òmes dins lo seu territòri es testimoniada dempuèi lo period neolitic, amb los menhirs Sa Pedra Longa (La ròca longa, una pèira plantata dins lo terren), las domus de Janas (ostal de las fadas, pichonas caunas), los nuraghes (son de grandas torres construidas amb de pèiras emplegadas per la defensa de la populacion).

Edat mejana e dominacion aragonesa.

Amb la conquista dels territòris pisans pertinents a los Giudicas de Cagliari e de Gallura, amassa am los territòris de l'ex-Republica de Sàsser.

La dominacion aragonesa de la Sardenha comença entre lo an 1323 e 1326 amb la conquista de los territòris pisans apertenguts a los Giudicati de Cagarilh e de Gallura, amassa a la ex-Repubblica de Sàsser, en 1324 se realize concretament lo primen nuclèu del Renhi de Sardenha e Corsica, volguda da Bonifaci VIII . L'an 1297 comença la Istòria de la Sardenha aragonesa que s'aviá perlongat fins al 14 genièr de 1479, quand la union entre Ferdinar II d'Aragona e Isabella de Castilha naissiá la Corona de Espanha. Amb lo matrimòni de Ferdinando II d'Aragó e Isabella de Castelha es originada la corona de Espanha, fins al començament del sègle XVIII .

A causa de las guèrras entre catalanos-aragonesos, entre las rèpublicas marinièras e las violentas epidèmias que caracterisaron aquels 150 ans, la illa patí un brusc cambiament, que metèt fin al procès de renauiment economic e cultural que Pisa, Gènoa, lo jutjat e la meteissa Glèisa amb las seunes ordes monàstics se menèron a tèrme pendent tres sègles.

Economia[modificar | modificar la font]

Zillonarzos

Pastors

Fiore Sardo

Monuments e luòcs d'interès.[modificar | modificar la font]

Arquitectura religiosa:

Glèisa del Carmel

Glèisa de Sant Gavino

La glèisa de Sant Gavino a Gavoi es confòrme a la tipologia gotic catalana. Sia la nau centrala que las tres capèlas lateralas an tornadas ogival, amb la còstas en volcanic rojas, coma las autras glèisas

de la zòna. Dins l'an 1932 feron estenguit los trabalhs de restructuracion e neteja de la estructura.

La cobertura del corós es estrelhada e caracterizada amb cinc medalhons correspondents a las claus de volta. Dins los relèus apareissent las figuras dels Sants Proto, Gavino e Gianuario, e los apostòli San Pietro e San Paulo. Dins la capèla de la Beata Verge Maria, i a un medalhon en relèu i una roseta, contornada da elements vegetals, mentre que ne la capèla de San Sebastiano compareis lo meteis element de la roseta,mas enriquit amb fuèlhas d'acant. Ne la capèla de la Verge del Carmelo se tròba l'incision amb una epigrafe: "Ano IDQQ R. LAY", "An 1555 Rev.do Lai Vicari": es possible establir la data de construccion e conéisser lo nom del capelan d'aquela epòca.

Ne la faciada de la glèisa se òbre un rosone en vulcanita roja estil gotic-catalan e un portal architravat. A l'interior de la glèisa se tròban autres òbras d'art amb un particular interèsse coma la font Batismal en fusta, en forma de poligòn amb decoracions, datat al 1706 sostengut per una cubeta de marme e pòrta la signatura de Juan Maria Peddio e fraires. De lo meteis periòde son la cadièra en estil barròc, tanben trabalhat finament e incrustat per Giovanni Battista Nonnis e dos confessionals.

Lo campanal amb la planta quadrangular es caracterizat per pichons arcs goticos. La dòma que lo caracterizava a estat construida en una epòca precisada pas, aprèp un afondrament.

Glèisa de Sant Joan Batista

Glèisa de Sant Antioco

Santuari de Sa Itria

Lo sanctuari de La Madòna de Sa Itria a 15km de lo vilatge, es una esglàsia campèstre on, la darrièra dimenge de julhet, los abitantas celèbren la fèsta amb corses de cavals arab-sarde, manifestacions de folclorisme Sard, e naturalment una fèsta religiosa que mena al sanctuari fòrça gent cada an. Fins al dimècres quan acaba la fèsta amb "Sa Ghirada", que es lo retorn del sanctuari al vilatge amb los cavals.

Cultura.[modificar | modificar la font]

Carnaval. Jovia Lardajola- Lo Dijòus gras.

Lo carnaval de Gavoi comença lo dijòus gras amb "Sa Sortilla 'e tumbarinos" (la cola dels tambors) quand i a lo desfilar de las femnas desguisadas de pastors, los òmes que pòrtan los vestit tradicionals de femnas, los dròlles...tòts amassa, vestits en negre e amb la cara pintada del meteis color, e un tambor a l'espatla per far un bruch eissordós tot lo jorn.

Es aquesta una tradicion del carnaval fòrça antica e caracteristica, que se podi trapar dins los vilatges del centre de Sardenha.

Son tambors fait a la ma per artesans del vilatge, constituit de una estructura en fusta e cobèrt de una pel collocada en tension de feda o cabras.

Lo desfilar contunha per totas las carrièras del vilatge amb lo bruch que a la foncion de caçar los esperits marrits ivernenc, per daissar la plaça a la lum e lo calor de la prima.

Lo carnaval tradicional a Sardenha es sempre acompanhat de tòts los objèctes que fan bruch.

Isola delle Storie.

L'Isola delle Storie - La illa de las istòrias - es un festival literari que, dins de lo 2004 la premiera setmana de julhet se organiza a Gavoi, un vilatge de la província de Nuoro, en Barbagia, Sardenha; oficialament se appela tanben Festival literari de Sardenha.

Lo festival de Gavoi es una creacion de la nova literatura sarda que comença vèrs la fin dels ans ochanta amb las òbras de  Sergio Atzeni, Salvatore Mannuzzu e Giulio Angioni.

Un sosteneire del Festival es lo director Ermanno Olmi, que ha participat a diferents edicions. Lo publics es sòbri tot isolan, mas los escriveires e los editors son internacionals, fin del començament de la primièra edicion e uèi, lo festival de Gavoi es considerat entre los mai interessants e original de Itàlia.

Tumbarino d'Argent.

Lo Festival del cinemà italian es organizat dins lo vilatge dempuèi lo an 2000 e premiá amb « lo Tambor d'argent » lo cinemà amb mens visibilitat e subretot engatjat socialoment.