Gaïac

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Piston de fusta de gaïac.
Guaiacum officinale

Lo gaïac es una fusta bruna verdenca fòrça dura. Sa densitat es de 1,3. Es tanben nomenat « fusta santa » o « fusta de vida » (la) lignum vitae. S'agís de las espècias Guaiacum officinale e Guaiacum sanctum, arbrilhons du genre Guaiacum (familha de las Zygophyllacèas). Se trapan aquelas esséncias dins las Americas tropicalas, coma Antilhas e Veneçuela.

Utilizacion[modificar | Modificar lo còdi]

Aquela fusta es fòça dura per far de carrèlas, de mòbles (roletas de mòbles) e en joiariá. Servís tanben per far d'aises e de cossinets, subretot pels arbres d’eliça de las naus que servís de palièr en mèsme temps que fa l'estanqueïtat, la lubrificacion essent assegurada per l'aiga de mar. A Lilla es utilizada per la fabrication de discs de 5 a 9 quilos, per un jòc que se lançan.

La fusta dona una resina qu'es la basa de la tintura de gaïac, e es lo reactiu tradicional per la recerca de las oxidasas e peroxidasas.

Un dels constituents de la resina, l'acid mesonordiidroguaïaretic, es un bon antioxidant, mas donariá de litiasis renalas, donc deu èsser prés sonque sus prescripcion medicala. Es una planta rica en saponosidas.

A des vertuts medicinalas: sa fusta foguèt utilizada en decoccion fins a l'invencion de medicaments modèrnes, dins lo tractament de la sifilis[1] e de la tuberculòsi; sa sèba servissiá al tractament de l'artriti. La resina d'aquela fusta es utilizada en medecina dempuèi mai de cinq sègles. Es inscrich a la farmacopèa francesa dempuèi 1884, e intre dins la composicion del « siròp de salsaparelha compausat ». La fusta de gaïac es un dels compausants d'un « elixir de jovença » nomenat mamajuana[2] en Republica Dominicana: de troces d'esséncias diversas linhosas localas, que se fan confir dins una botelha de ròm son censats aver una activitat antirumatismala e afrodisiaca…

Intra dins la constitucion dels dentifricis e s'utilisa tanben en perfumeriá dempuèi lo mitan dels an 1990. Mens sèca que lo cèdre, mai dura que lo santal, a l'encòp, establa e prigond, es un « ligant » ideal entre notas de còr e notas de fons.

La subreexpleitacion menèt a una reduccion dangierosa de las populacions salvatjas d'aquela diferentas espècias. Totas las espècias de Guaiacum son plaçadas sus la lista de la CITES.

Notas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. L’umanista hessés Ulrich von Hutten aviá publicat en 1521 a Bolònha un tracta De guaiaci medicina et morbo gallico. Aquel tractat sus la sifilis (morbus Gallicus, es a dire lo « mal francés ») e son tractament mejans la fusta de gaïac èra la fiertat de son autor, que pasmens morigèt d'aquela malautiá. Una de las litografias d'Honoré Daumier caricatura un malaut setat debans un guerindon que pòrta un pòt etiquetat « Gaïac »…
  2. S'agís de la « mamajuana de palo ». Existí una autra mamajuana, aquela « de mariscos » : dels fruchs de la mar, lambis, pofes e calamars, eca. (es) mamajuana per la composicion exacta

Vejatz tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Articles connèxes[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]