Frans van Ravenlingen

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Frans van Ravelingen

Frans van Ravelingen, sovent latinizat en Franciscus Raphelengius, (27 de febrièr de 1539, Lannoy — Julhet de 1597, Leiden) èra un universitari, estampaire e librari olandés d'origina flamenca. Titular de la cadièra d'ebrieu a l'Universitat de Leiden, coneissiá tanben l'arabi e lo persan. Son diccionari arabi-latin foguèt publicat après sa mòrt, en 1613. Èra lo primièr diccionari d'aquela lenga. Èra lo gendre de l'estampaire Christopher Plantin e gavidava lo burèu de Platin a Leiden. Sa reputacion faguèt venir Joseph Justus Scaliger a Leiden en 1593. Es tanben conegut coma lo primièr lingüista qu'entrevistèt la relacion entre lengas europèas e iranianas, que desboquèt mai tard sus la nocion d'indo-europèu.

Fonts[modificar | Modificar lo còdi]

Suls autres projèctes Wikimèdia :