Francés Richard (escrivan lemosin)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
François Richard
Genrepoësia, conte.

Francés Richard, nascut en 1733 e mòrt en 1814 a Limòtges, en Nauta Vinhana, es un escrivan e poèta occitan. Abat, responsable d'establiment educatiu, a produsit una òbra d'escrivan en lenga lemosina, e a abordat fòrmas d'escritura pro divèrsas. Son òbra, qu'a conegut, del vivent meteis de l'autor, un grand succés, es un jalon notable dins l'istòria de la literatura lemosina, en aquel periòde a la charnièra del sègle sègle XVIII e del sègle XIX.

Un abat – escrivan lemosin[modificar | Modificar lo còdi]

Lo Collègi d'Aimoutier, vengut l'ostal de la comuna, ont a exercit Francés Richard, abans la Revolucion francesa, en qualitat de principal.

Francés Richard es nascut a Limòtges lo 29 de decembre de 1733 ; fasiá part d'aqueles joves qui, dins la societat d'aquela epòca, èran destinats a l'estat eclesiastic ; dintrèt al grand seminari de Limòtges ; foguèt ordenat preire lo 20 de mai de 1758 ; foguèt puèi vicari a Rossac, Vairac e Sent Joan de Ligora ; tre sa joenessa, aviá mostrat fòrça d'ardor pels estudis e un gost marcat per la poesia.

Las qualitats de Francés Richard son estadas remarcadas per las autoritats eclesiasticas, e sa granda cultura, son comportament estampat de sapiença, sos dons d'umanitat li valguèron l'onor d'èsser nomenat principal del collègi d'Aimostier ; a exerciguèt aquela carga amb fòrça de bonaür, de 1778 a 1790, dins lo collègi que veniá de veire lo jorn, en 1777.

Dins aquel meteis periòde, s'adonèt a l'escritura en occitan lemosin, a la poesia en particular ; es d'aquela epòca que datan sas melhoras pèças qu'an conegut un grand succès, gràcias a las publicacions d'aquela epòca ; una partida d'aquelas òbras nos es ara accessibla mercé de reedicions que son estadas fachas après la mòrt de Francés Richard.

Après la Revolucion, dins lo corrent de la quala l'abat Francés Richard foguèt embarrat, a Limòtges, a l'anciana abadiá de la Regla, transformada en preson, l'escrivan lemosin compausèt encara qualques òbras, entre autras dels compliments ; après 1800, los trabalhs de l'abat Francés Richard, poèta, contaire e cançonièr lemosin, son encoratjats, per exemple en 1809, per la Societat d'Agricultura, de las Sciéncias e de las Arts de la Nauta Vinhana (qu'aviá pres la seguida, après lo periòde de la Revolucion de 1789, de la Societat Reiala d'Agricultura, fondada en 1761).[1]

Francés Richard es mòrt a Limòtges, lo 14 d'agost de 1814 ; lo poèta lemosin aviá compausat aital son epitafi :

"Ci-gît un poète joyeux
Qui n'aima jamais l'épigramme.
Passants intercédez les cieux
Pour le repos de sa pauvre âme."

Una placa en l'onor del «poèta e chansonnier lemosin» es estada fixada prèp de l'intrada principala del Vièlh Collègi e inaugurada lo 5 d'agost de 1930 pel Dr Fraisseix e lo majoral Farnier.[N 1]

L'òbra multiforme de l'abat poèta[modificar | Modificar lo còdi]

Francés Richard aparten a aquel domeni de la literatura lemosina dins lo qual figuran dels escrivans que, coma el, an utilizat amb bonaür l'occitan lemosin, qu'es passat aital de las carrièras de las vilas e dels camins de las campanhas a las paginas dels libres ; dins aquel corrent literari de la debuta del  sègle XIX, òm retròba dels escrivans coma Joan-Baptista Foucaud, l'abat Nicolas Béronie, l'avocat Joseph-Anne Vialle.[2]

Demest sas poesias figura un poèma burlesc de mai de 2000 vèrses, en quatre cants, Lou Roumivage de Lionou (Lo Romavitge de Liaunard) ; aquel long poèma es la descripcion pitoresca de la procession de sant Marcial ; es tanben lo racònte burlesc de las aventuras, a la vila, d'un jovent pagés candi.[3]

Francés Richard a egalament compausat de cançons : cançons de caractèr religiós, de nadalets per exemple ; de cançons profanas (coma "La Cançon d'un Chabretaire").

Autre formas literàrias qui figuran dins l'òbra de l'abat lemosin, de contes e de las fablas. De contes qui veïculan una morala sorisenta ; de faulas que son imitadas de La Fontaine. Amb aquelas faulas, Francés Richard se consacrèt al meteis trabalh literari qu'aquel entreprendut a la meteissa epòca per Joan-Baptista Foucaud ; l'abat Foucaud es, coma Francés Richard, lemosin, preire e poèta, e publica « Quelques fables choisies de La Fontaine mises en vers patois limosin », en 1809.

Los jutjaments sus l'òbra de Francés Richard s'acòrdan a dire que l'abat lemosin es, amb sas òbras, d'ont no son pas absentas qualques pesuquesas, mas que mòstran sovent de finessa e una granda facilitat d'imaginacion, un dels melhors representants de la literatura patesejanta de la fin del sègle XVIII e de la debuta del sègle XIX.[4]

Un conte extrach de las òbras de F. Richard[modificar | Modificar lo còdi]

COUNTEIS.
TRO DE FOMILIORITA ENJENDRO MEIPRI.
Un vâle de cure, que n'èro pâ 'no buso,
Mâ un goliar esperina
Que cochavo so moliço e so ruso
Soû un hobi de moulina,
Disio à soun meitre un jour, en lovan so marmito :
Vouei! moussur, per l'omour de Dy,
V'en sôbrài gra touto lo vito,
Moutrâ-me, si au plâ, l'adicy.
Iau vole bien, li reipoun-t-èu, sur l'houro :
I'àime lo jen que volen parvenî ;
Déteste quis que viven dî lour bouro.
Pourto-me toun popier. L'àutre lou vài querî,
N'ôblido pâ lo plumo mai lo bouto.
Dî dous treis très uno reglio porei :
L'eicoulier lo deiviro touto.
Lou meitre s'eifeuni, lou viso de mal ei :
Beitio, fran inioren, di-t-èu, te fraporio…
Chut, chut, moussur, iau sirài pû soben,
Repar Jantou d'un er de mouquorio.
Pàuse zero soû lou mou d'inioren,
Retene fran per me, mâ beitio vous domoro
Quiau boun cure, qu'èro tro fomilier,
Defàu que dî tau câ souven nous déshonoro,
Risse soû capo e chosse l'eicoulier.

(aquel tèxt es disponible sul sit Internet de la Bibliotèca nacionala de França : [1])

Òbras[modificar | Modificar lo còdi]

  • Reedicion d'òbras en 18..? : François Richard, Recueil de poésies patoises et françaises, de F. Richard,… / Limòtges: F. Chapoulaud , [18..?]
  • Reedicion d'òbras en 1849 : François Richard & Jean Foucaud, Poésies en patois limousin. Œuvres complètes de J. Foucaud, F. Richard, etc. Nouvelle édition,… augmentée d'une notice sur le patois limousin…, Limòtges, T. Marmignon, 1849.
  • Reedicion d'òbras en 1899 : François Richard. Poésies en patois limousin et en français, avec une traduction littérale par P. Ducourtieux, Limòtges, Vve H. Ducourtieux, 1899.
  • Reedicion d'òbras en 1979 : François Richard, Fablas lemosinas / Francés Richard ; tèxte presentat, grafiat e adaptat per Ives La Valada ; illustrat per Maria-Laurenca Boschairon, Limoges, Fédération des Œuvres Laïques de la Haute-Vienne, 1979.
  • Reedicion d'òbras en 1991 : François Richard, Fablas lemosinas / Francés Richard ; tèxte presentat, grafiat e adaptat per Ives Lavalada ; ill. per Maria-Laurença Boschairon / Modèl:2e éd. rev / [Limòtges] : C.L.E.O , 1991

Sorsas[modificar | Modificar lo còdi]

  • Joseph Nouaillac, Robert Rideau, Jean Orieux, Lectures du Limousinet de la Marche, París, Charles-Lavauzelle, 1941.
  • Joseph Nouaillac, Histoire du Limousin et de la Comté de la Marche limousine, París, Charles-Lavauzelle, 1949.
  • Aimé Perpillou, Marc Ballot, Marie-Madeleine Gauthier, Serge Gauthier, André Betgé, Visages du Limousin et de la Comté de la Marche, París, Horizons de France, 1950.
  • Jean Rouquette, La littérature d'Oc, París, P.U.F, 1968.
  • Charles Camproux, Histoire de la littérature occitane, París, Payot, 1971.
  • Robert Lafont & Christian Anatole, Nouvelle histoire de la littérature occitane, París, P.U.F, 1971.
  • Robert Joudoux, La personnalité limousine à travers la littérature et les traditions, Tula, Revue LEMOUZI, no 88bis, 1983.
  • Joël-Claude Meffre, Gérard Gonfroy, Félix Castan, Littérature occitane, PParísaris, Editor : Messidor / Europe, 1985

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. On peut voir une image de cette plaque sur Internet : http://www.mairie-eymoutiers.fr/hhfr.htm

Referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Robert Joudoux, La personnalité limousine à travers la littérature et les traditions, Tulle, Revue Lemouzi, n° 88 bis, 1983.
  2. Joseph Nouaillac, Robert Rideau, Jean Orieux, Lectures du Limousin et de la Marche, Paris, Charles-Lavauzelle, 1941
  3. Joseph Nouaillac, Histoire du Limousin et de la Comté de la Marche limousine, Paris, Charles-Lavauzelle, 1949
  4. Aimé Perpillou, Marc Ballot, Marie-Madeleine Gauthier, Serge Gauthier, André Betgé, Visages du Limousin et de la Comté de la Marche, Paris, Horizons de France, 1950

Ligams extèrns[modificar | Modificar lo còdi]

    • [2], Sit internet de la Vila d'Aimostier, vila dont Francés Richard a dirigit lo collègi pendent 12 ans.
    • [3], Recuèlh d'òbras numerizadas de Francés Richard, sul sit de la Bibliotèca nacionala de França.