François Grabié

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

François Grabié, pseudonime de Gabriel François Eyboulet (Ussèl (Corresa), 20 de març del 1834 - meteissa vila, 25 d'agost del 1902) es un poèta e chançonièr occitan.

Biografia[modificar | Modificar lo còdi]

Gabriel François Eyboulet es lo filh d'un païsan d'Ussèl. Tre l'edat de quinze ans, s'exilha a París, ont fa lo sartre al magazin À la Belle Jardinière, puèi progrèssa dins sa carrièra.

Vèrs 1885, torna a Ussèl e obrís un cafè que serà lo punt de trobada dels republicans mai engatjats a esquèrra.

S'investís dins la defensa e la difusion del parlar occitan local e fonda a aquel efièch una escòla, l'escòla de las Ussèls, dont lo nom fa omenatge als quatre trobadors usseleses, Gui d'Ussèl, sos fraires Ebles e Pèire e lor cosin Elias. Es estat manteneire del Felibritge.

A partir de la cinquantena, a publicat dins los jornals de las poesias e chançons. Lo primièr poèma, « Neptune et loses pêcheurs d'Ussel », parcialament en francés, paregut lo 4 de febrièr del 1882 dins Le Facteur[1],[2].

Mantuna chançons son plan engatjadas.

La grafia qu'utiliza es plan patoisante, luènh de las preconizacions de son contemporanèu l'abat Josep Ros dins sa Grammaire limousine.

Es enterrat al cemetèri d'Ussèl.

Publicacions[modificar | Modificar lo còdi]

  • Recueil de poésies patoises, Ussèl impr. J. Eyboulet, 1900. Recuèlh, non exaustiu, reeditat en 1984 per François Delooz amb una traduccion en francés d'André Lanty[3].
  • Ma bruno aus èlhs blues, poèma reestampat dins Bulletin de la Société des lettres sciences et arts de la Corrèze, 59, 1-2, genièr-junh de 1955, p. 62.

Une charrièra d'Ussèl pòrta uèi son nom ; part del bolevard Clemenceau, que fa partida dels bolevards que cenchan lo còr de vila, e abotís, cap a l'oèst, al quartièr del prat d'Aubiat.

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Le Facteur es un jornal setmanièr de l'arrondiment d'Ussèl. Numéro du 4 février 1882, p. 3, en linha a Gallica.
  2. Charles Gaidy, Les coqs de pêche en Limousin, de la plume à la mouche artificielle, Gerfaut, 1999, p. 101 (en linha).
  3. Poésies patoises de François Grabié, mainteneur du Félibrige (1834-1902), coll. « Mémoires et documents sur le Bas-Limousin publiés par le Musée du pays d'Ussel », no , diffusion De Boccard, 114 p., 13 ill.

Vejatz tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

  • A. B., « François Grabié, poète patoisant d'Ussel », Bulletin de la Société des lettres sciences et arts de la Corrèze, 59, 1-2, janvier-juin 1955, p. 61-62.
  • Jean Fourié, Dictionnaire des auteurs de langue d'oc de 1800 à nos jours, Ais, Félibrige, 1994 (reed. 2009), p. 126.