Fiqh

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

Lo fiqh (en arabi فقه, "compreneson prigonda" o "plena compreneson") definís, dins l'islam, la jurisprudéncia religiosa; se tracta de las interpretacions fachas pels alfaquins (juristas islamics) de cases que son gaire clars dins l'Alcoran e la sunna (basada suls adits). Lors verdictes permeton d'articular e adaptar la chariá o lei religiosa islamica. Lo fiqh se preocupa, mai precisament, de l'observança dels rituals e de la legislacion sociala, se tractant doncas d'una comprension del messatge de l'islam d'un punt de vista juridic e non teologic. Las escòlas qu'estúdian e desvolopan aquela jurisprudéncia se nomenan madhhab.

Atribucions del fiqh[modificar | modificar la font]

A causa de las caracteristicas de revelacion religiosa, la majoritat de las nòrmas edictadas dins l'Alcoran e la sunna pòdon pas regular directament la vida dels òmes; segon las directivas de Maomet el meteis, tenèm qu'aplicar una analisi critica de las normas religiosas per determinar son utilitat e son sens dins cada moment e luòc. Atal, lo fiqh consistís en una metodologia per transformar aquelas nòrmas en una legislacion aplicabla, capabla de regular la relacion del musulman amb Dieu e amb los autres (dins los subjèctes coma l'economia, la politica, las relacions maritalas, la criminologia, l'etiqueta, la teologia, l'igièna o l'etica militara).

L'istorian Ibn Khaldun (1332 - 1406) definiguèt lo fiqh coma " la coneissença de las règlas de Dieu referentas a las accions de personas decididas a obesir a la lei que respècta çò que s'exigís (fardh), çò qu'es enebit (haram), recomandat (mostahab), desaprovat (makrú) o simplament permés (mubà) ".

Per obtenir aquela coneissença, lo fiqh se basa sus l'estudi de las nomenadas "racinas de la lei" (ussul al-fiqh) de l'islam: las doas documentalas, l'Alcoran e la sunna, e las doas que dependon de l'interpretacion (ijtihad), obtenguda pel consensus de la comunautat (ijmà) o per analogia (qiyàs).

Atal, lo fiqh servís per especificar, d'un biais detalhat cossí aplicar la charià. Cossí las conclusions obtengudas dependon de l'interpretacion, se desvolopèron diferents corrents legislatius dins l'islam, tant del costat del sunnisme coma del chiisme. Pasmens, perque lors diferéncias sonque afèctan de qüestions d'aplicacion e non de fe, los diferents corrents o escòlas (màdhhab) son consideradas en general totas coma legitimas, e ne seguir una o l'autra es, en principi, un afar de sensibilitat personala.

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Drech islamic