Ficcion
Una ficcion es un raconte o un imatge que ne representa pas entitats o eveniments deu monde reau e que met en scèna personatges fictius. Pòt estar escriuta o orau e préner formas variadas dens los domenis de la filosofia, de la literatura, de las arts visuaus (cinema, pintura, teatre...) o de l'audiovisuau (ràdio, television, videojòc...). A un ròtle considerable dens l'aprendissatge de las nòrmas e de las valors moraus e, per extension, dens la reflexion sus aqueras nòrmas e valors. Se pòt trobar tanben utilizacions de la ficcion en filosofia o en sciéncia tad estudiar o illustrar la valor d'ua idèa o d'ua ipotèsi.
Las foncions de la ficcion
[modificar | modificar lo còdi]Com la mensonja, la ficcion ne representa pas la realitat de faiçon volontari. Totun, lo son objectiu n'es pas enganar mes de suscitar emocions, sentiments o reflexions. Tres apròchis diferents son identificats :
- la teoria semiotica estúdia los signes e la fabricacion deu sens. Los signes son causas sensiblas perceptibles peus sens umans. Engendran stimúlus deu sistèma nerviós e permeten de ligar una percepcion a un imatge mentau. Per exemple, un imatge de dragon suscita l'aparicion d'un « imatge-dragon ». Aqueth imatge n'es pas la realitat, mes un simbèu d'aquera realitat e la possibilitat de la ficcion existeish quan l'utilizaire compren l'abséncia de realitat d'aqueths imatges. La teoria semiotica es a l'origina d'un important còrpus d'apèrs tà descríver e analisar los mecanismes ficcionaus (esquèma actanciau, sequéncia narrativa, tipologia deus racontes...).
- la teoria semantica considèra las ficcions com racontes vertadèrs dens un monde possible e accessible a partir deu nòste monde. L'utilizaire de la ficcion pòt alavetz acordar valors de vertat aus enonciats presentats dens lo monde ficcionau[1][2].
- la teoria intencionau accentua l'idèa de simulacion presenta dens l'etimologia deu tèrme ficcion. Segon aquera concepcion, los utilizaires de la ficcion se hican volontàriament dens un monde imaginari considerat com vertadèr lo temps de l'utilizacion[3][4].
Annèxas
[modificar | modificar lo còdi]Ligams intèrnes
[modificar | modificar lo còdi]Bibliografia
[modificar | modificar lo còdi]Nòtas e referéncias
[modificar | modificar lo còdi]- ↑ (fr) Thomas G. Pavel, Univers de la fiction, París, Seuil, 1988.
- ↑ (en) David Lewis, « Truth in Fiction », Philosophical Papers, vol. I, Nòva York, Oxford University Press, 1983.
- ↑ (en) Kendall L. Walton, Mimesis as Make-Believe, Cambridge, Harvard University Press, 1990.
- ↑ (fr) Jean-Marie Schaeffer, Pourquoi la fiction ?, París, Seuil, 1999.