Fagocitòsi

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Esquèma generau de la fagocitòsi.

La fagocitòsi es en biologia lo procès cellular de destruccion deis antigèns per certanei categorias de leucocits dichs fagocits. Foguèt descubèrt en 1882 per Ilia Ilich Mechnikov (1845-1916) e Paul Ehrlich (1854-1915).

Quand tròban un patogèn, lei fagocits pòdon l'absorbir dins una vesicula intracellulara. I es generalament tuat e digerit gràcias a d'enzims digestius ò gràcias a de mecanismes basats sus una reaccion d'oxidacion rapida. Enfin, après la fagocitòsi, pòu se debanar la presentacion deis antigèns a la superficia dau fagocit (cellulas presentatritz d'antigèns) per activar d'autrei cellulas immunitàrias ò la liberacion de substàncias oxidantas capablas d'atacar certanei còrs estrangiers ò capablas d'influenciar la reaccion d'inflamacion.

Liames intèrnes[modificar | modificar la font]

Bibliografia[modificar | modificar la font]

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]