FAL

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
FAL estandard de l'armada bèlga.

Lo FAL[1] es un fusiu de combat bèlga fabricat per la FN Herstal dempuei 1953. Caracteristic de l'après-guèrra, utiliza la municion 7,62 mm OTAN e es adaptat a un tir semiautomatic. Certanei versions dispausan d'un selector permetent un tir automatic mai, en causa de la poissança de sa municion, lo tir es sovent pauc precís[2]. Sa portada practica es de 600 m. Conoguèt una difusion larga gràcias a sei caracteristicas, son utilizacion simpla e sa bòna resisténcia ai condicions rescontradas sus lo prat batalhier (corrosion, freg, etc.).

En Euròpa, foguèt pauc a pauc abandonat après l'adopcion de la municion 5,56 mm OTAN. D'efiech, lo FAL, en causa de sa longor (mai d'un mètre) e dau pes de sei municions, èra plus adaptat a la guèrra modèrna imaginada per leis armadas occidentalas. En revènge, demorèt en servici en America dau Sud, en Africa e en Asia dau Sud. Dins leis ans 2010, èra ansin totjorn utilizat per mai de 50 armadas dins lo mond.

Liames intèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

  • (fr) Dominique Venner, Les Armes de Combat individuelles, Pensée Moderne, 1976.
  • (fr) Gérard Henrotin, Le FN FAL Expliqué, H&L Publishing - HLebooks.com, 2004.

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Son nom es l'abreviacion de Fusil Automatique Léger (« Fusiu Automatic Leugier »).
  2. Existís tanben una version pesuca, lo FALO, qu'es un fusiu mitralhaire.