Evapotranspiracion

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Sauter à la navigation Sauter à la recherche
Representacion esquematica du bilanç evapotranspiracion/alimentacion de la capa/regòlament (en anglés)

L'evapotranspiracion (ET) es la soma de l'evaporacion e la transpiracion vegetala dempuèi la superfícia del sol cap l'Atmosfèra terrèstra. L'evapotranspiracion es una partida importanta del cicle de l'aiga.[1] L'evapotranspiracion potenciala (ETP) es la representacion de la demanda del mitan en evapotranspiracion e representa lo taus d'evapotranspiracion d'una vegetacion densa baissa, omogenèa e amb sufisentament d'aiga per que se limite pas la seuna creissença, es a dire que cobrís completament lo sol, amb un pes unifòrme e sufisentament provesida d'aiga (un exemple seriá un camp de lusèrna asagada o dins un clima pro umid de contunh per l'an). Rebat l'energia disponibla per evaporar l'aiga e lo vent disponible per transportar la vapor d'aiga dempuèi la tèrra fins a las jaças baissas de l'atmosfèra. L'evapotranspiracion reala es la meteissa que l'evapotranspiracion potenciala quand i a pro d'aiga. Al contrari s'i a secada l'evapotranspiracion reala será inferiora a la potenciala, per que es impossible d'evaporar l'aiga qu'es pas disponibla. La mejana annadièra d'ETP es sovent comparada amb la mejana annadièra de las precipitacions, P. La ralacion entre las doas, P/ETP, es l'indici d'ariditat. La diferéncia entre ETP e precipitacion, publicadas pels organismes oficials, s'utiliza per programar l'asagatge.

Evapotranspiracion e cicle de l'aiga[modificar | modificar la font]

L'evapotranspiracion es una pèrda d'aiga significativa de la superfícia de la tèrra. Segon los tipes de vegetacion e de cultura l'evapotranspiracion será majora o mendra. Las plantas erbacèas, amb racinas pauc prigonda, transpiran mens que las linhosas. Los conifèrs transpiran mai que los arbres de fuelhas caducas (per unitat de superfícia de fuelha). Donat que las seunas fuelhas acicularas an una superfícia mai granda, e mai de pòres per transpirar, en mai de captar gotetas d'aiga que tanben acaban s'evaporant. Los factors qu'influisson sus l'evapotranspiracion son: etapa de creissença de las plantas, percentatge de cobertura de la tèrra, radiacion solara, umiditat, temperatura, e vent. L'evapotranspiracion jamai pòt èsser mai granda que l'evapotranspiracion potenciala, mas pòt èsser mendra s'i a pas pro d'aiga per evaporar o las plantes son incapablas de transpirar.

Estimacion de l'evapotranspiracion[modificar | modificar la font]

Existisson diverses metòdes:

  • Metòdes indirèctes qu'utilizan de formulas matematicas, la mai coneguda e utilizada de las qualas es aquela del metòde Penman-Monteith (1965)
Amb per paramètres :
ETp = Evapotranspiracion potenciala (disponibilitat d'aiga dins lo sol e las plantas)
Δ = Variacion de saturacion de l'umiditat segon la temperatura de l'aire. (Pa K−1)
Rn = irradiança neta (W m−2) del flux d'energias exterioras
cp = Capacitat termica de l'aire (J kg−1 K−1)
ρa = Densitat de l'aire sec (kg m−3)
δe = deficit de pression de vapor o specific humidity (Pa)
ga = Conductivitat idraulica de l'aire (m s−1)
gs = Conductivitat dels stomats (m s−1)
γ = Constanta psicrometrica (γ ≈ 66 Pa K−1)
  • Metòdes dirèctes: Per calcular l'evapotranspiracion reala s'utiliza de dispositius nomenats lisimètres que consistisson a mantenir una parcèlla de tèrra cultivada sus una bascula de precision de grandas dimensions. Amb aquò se pòt mesurar las pèrdas de pes que, amb las degudas correccions, es considerada perdudas l'aigua per evapotranspiracion.

Exemples d'evapotranspiracion annadièrs[modificar | modificar la font]

Los maxims se produson dins lo Sahèl african e dins las zonas de similaras latitud coma Sodan o Iemèn. Tomboctó presenta una evapotranspiracion annadièra de 1 800 litres (los meses d'estiu passan los 30 °C de temperatura mejana). Los minims mondials son dins la tondra amb per exemple Malye Karmakuly a Nòva Zembla amb 427 litres, que sonqu'i a evapotranspiracion pendent los 4 meses amb de temperaturas mejanas positivas. Mas sus las superfícias glaçadas tot l'an e amb de temperaturas mejanas sempre negativas i a pas d'evapotranspiracion. Los desèrts an una ETP variabla segon que son de desèrts fregs o cauds, per exemple Palmira en Siria a una evapotranspiracion annadièra de 1039. Dins l'estepa freja coma a Ulan Bator en Mongolia l'ETP tanben es redusida, 451 litres, alara i a un deficit d'aiga, per que la pluèja annadièra es inferior a l'ETP (a l'entorn de 300 litres).

Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. http://www.oslpr.org/download/en/2000/0031.pdf

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]