Estructura sociala

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
La permanéncia de la piramida sociala de la societat d'Ancian Regime donèt d'arguments que la teoria de las foncions tripartitas indoeuropèas ne seriá explicativa; mas la presentacion jos forma de sistèma piramidal constituís en se una forma de denonciacion.

L' estructura o l' organizacion sociala d'un país es constituida de la populacion, de las administracions, d'un govèrn central, d'estructuras decentralizadas (regionalas, localas) de decision e d'execucion e d'un ensems de servicis publics, d'associacions e d'organizacions non governementalas constituissent la societat civila. S'agís d'un exemple precís d'organizacion sociala mas d'autres tipes d'organizacions existisson, coma las organizacions sens govèrn, coma o decriguèt Pierre Clastres dins (fr) "La société contre l'Etat".

Antropologia sociala[modificar | modificar la font]

L' organizacion sociala es lo fondament de tota societat umana organizada.

Mas la quita expression « societat umana organizada » es un pleonasme perque l'antropologia sociala se basa sus aquel postulat que tota societat umana per definicion es organizada, e se dona per objectiu scientific d'estudiar aquela organizacion. Cada societat, que sián forastièras o la nòstra, se compausa de diversas instàncias que se cal fa l'analisi: analisi de caduna d'aquelas instàncias, mas tanben e subretot analisi dels ligams que téisson entre elas. Quinas son, per exemple, las règlas del mariadatge e cossí se constituisson las familhas? Cossí s'organiza la vida economica, sociala, politica? Totas aquelas questions son ligadas e lor estudi constituís lo camp privilegiat de l'antropologia sociala.

Teorias de l'organizacion sociala[modificar | modificar la font]

Teoricians concernits[modificar | modificar la font]

Marshall McLuhan[modificar | modificar la font]

Tot coma Harold Innis, Marshall McLuhan es convaincu que l'introduccion de novèlas tecnologias dins una societat determina lo biais que s'organiza, que los membres percevon lo mond a l'entorn, e que lo saber es conservat e partejat. S'ambedos cercaires creson que los mèdias an un biais espacial o temporal, McLuhan es mai ligat al « sensorium », es a dire a l'efièch dels mèdias sus los nòstres sens. Pausa per postulat que los mèdias agisson sus nosautres, perque manipulan las proporcions ont intervenon los nòstre sens. Eissidas d'un mitan (amb sas dimensions socialas, politicas e economicas), las tecnologias modifican tanben caquel mitan, e çò que se passa aquí dedins. Atal, los mitans coma las tecnologias modifican las nòstras vidas. McLuhan afirma que los mèdias crean de mitans qu'influencian las nòstras percepcions fina a que notam pas mai totalament las consequéncias[1].

Anthony Giddens[modificar | modificar la font]

Émile Durkheim[modificar | modificar la font]

Per Durkheim, una societat es pas un grop d’individús que demoran dins lo mèsme luòc geografic, es « abans de tot un ensems d’idèas, de cresenças, de sentiments de totas menas, que se realizan pels individús[2]. » Per determinar melhor e analisar lo contengut d'aquela realitat psiquica, Durkheim inventa lo concèpte de fach social. Los fachs socials son essencials, per que constitisson e exprimisson la consciéncia collectiva d’una societat.

Karl Marx[modificar | modificar la font]

Karl Marx (1818-1883) influencièt durablament la nocion de classas socialas. La borgesia e lo proletariat ocupan de posicions diferentas (la borgesia expleita economicament lo proletariat mejans lo salari de subsisténcia entre autre). Per Marx, las classas socialas son lo critèri exclusiu e determinant qu'explica l'estructura sociala (critèri economica). Partetja son analisi de la societat dins son obratge Lo Manifèst del Partit comunista escrich en 1848. D'autres sociològs rasonan a lor torn en tèrmes de classas socialas coma Pierre Bourdieu, François Dubet o Louis Chauvel.

Max Weber[modificar | modificar la font]

Max Weber (1864-1920) prepausa una vision tridimensionala de la societat. A costat de las classas, i a de grops d'estatut e de partits politics e lo reng sus l'una de las escalas pòt correspondre pas al reng sus l'autre. Se pòt donc aquerir de riquessa economica sens aver de prestigi social e inversament, se pòt s'apaurir sens pasmens perdre son prestigi social o son poder politic. Max Weber pensa que la classa sociala es pas qu'una aisina entre autres per estructurar la societat. Parteja aquel analisi dins son òbra Economia en societat pareguda en 1922 (títol postum). Henri Mendras o encara l'INSEE son partisans d'una lectura de la societat en tèrmes d'estratas.

Robert K. Merton[modificar | modificar la font]

Lo sociològ Robert K. Merton es à l'origina de la nocion de disfoncion sociala: quand las consequéncias d’un fach social empachan lo sistema de s’adaptar e riscan de fa dificil o impossible sa permanéncia. L'analisi foncionaliste que Merton utiliza se fa en cins estapas: descripcion especifica d'o estudiat, indicacion dels tipes d'alternativa, evaluacion de la significacion de l'activitat desvianta, identificacion dels motius de conformisme o de desviança e description dels modèls non reconeguts

Notas[modificar | modificar la font]

  1. (fr) Anciens messagers, nouveaux médias : l'héritage d'Innis et de McLuhan, una mòstra de musèu virtuala a Bibliotèca e Archius Canadá
  2. (fr)Durkheim, Émile, Sociologie et philosophie. París, PUF, 1974, p. 79.

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Articles connèxes[modificar | modificar la font]