Estragon

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

L’estragon (Artemisia dracunculus) es una planta erbacèa vivaça miègpersistanta de la famillha de las Asteracèas (Compausadas) originària d'Asia centrala, cultivada per sas fuèlhas perfumadas d'usatge condimentari.

L'estragon fa partit de la lista des plantas del Capitulari De Villis (sègle VIII).

Etimologia e autres noms[modificar | modificar la font]

La forma serpentina de la raiç de l'estragon fasent creire als erboristas que podavan guarrir las fissadas d'animals verinoses, segon la teoria de las signaturas. D'aquò ven lo tèrme grèc drakon (dragon), l'arabi tarkhum (pichont dragon) e lo nom latin de l'espècia: dracunculus (pichon dragon).

Descripcion[modificar | modificar la font]

Planta erbacèa de 80 cm de nautor environ, amb fòrça tijas plan ramificadas, de fuèlhas estrechas, perenne per sa soca. Las fuèlhas, estrechas, lissas e brilhantas, de color verd escur, desaparéisson pendent l'ivèrn.

Flors jaune verdenca, pro raras, mai sovent esterilas.

Cultura[modificar | modificar la font]

Multiplicacion per brocatge o per probainatge en estiu (agost), o alara per division de matas. Transplantar a la prima, dins un sol fresc e leugièr, ric en umús.

Culhida gaireben un an après plantacion (de joves plants). Prene los rams abnas la florason.

Las fuèlhas d'estragon se consèrvan après secatge a l'ombre, reduchas en polvera, dins de bòstia ermeticas. Se pòdon tanben congelars.

Varietat[modificar | modificar la font]

L'estragon de Russia, Artemisia dracunculus var. inodora, avent mens de sabor, demora mens apreciat. Es una planta mai granda (fins a 1,6 m), de flors fertilas, de fuèlhas verd grisencas, matas, e peludas. Es mai aisit de multiplicar, que produch de granas fertilas.

Utilizacion[modificar | modificar la font]

Fuèlhas d'estragon secadas

Las fuèlhas d'estragon son utilizadas, frescas o secadas o en polvera per aromatizar dels plats (lasanha, cruditats, salças, peissons…) e tanben de consèrvas au vinagra (cornissons, variantas).


Las fuèlhas son tanben utilizadas per l'elaboracion d'una licor d'estragon, una especialita provençala.


Santat[modificar | modificar la font]

Èrba aromatica e medicinala tradicionala, l'estragon revelèt aver de proprietats antioxydantas que limitan los domatges causats pels radicals liures dins l'organisme. Sas proprietats coma anti-allergèn demòran a quantificar[1].

Pasmens, son accion apasimanta sul sistèma nerviós central preconizat en cas d'insomnia, d'ància o d'espasmofilia foguèt pas provada. Pasmens, de traças de dos benzodiazepinas (delorazepam e temazepam) foguèron trobadas dins las cellulas cultivadas d'aquela planta[2]. Mai, son utilizacion tradicionala dins lo tractament del diabèta fasent pas qu'agir suls simptòmas e non pas sus la glicemia.

Aquela planta conten de quantitats non negligiblas de vitamina K, las personas prenent de medicaments anticoagulants devon donc limitar sa consomacion. Es tanben una font interessanta de fèrre e de manganès.

L'òli essenciala d'estragon s'obten per distillacion a la vapor d'aiga de las fuèlhas. Cal ggaireben 100 kg de plantas secadas per obténer 1 kg d'òli essenciala.

Aquela òli essenciala dangierosa en cas d'usatge abusiu, coneguda per sas proprietats abortivas[3].

Contra lo choquet: Lo Doctor Jean Valnet, autor de l'obratge de referéncia Aromaterapia (Ed. Maloine), recomanda de mastegar una fuèlha d'estragon o de prene 3 o 4 gotas (dòsi per un adult) de son òli essenciala sus de sucre per arrestar lo choquet.

L'estragon deu son odor anisada a la preséncia d'estragòl, un compausat de la familha dels fenilpropèns, cancerigèn e teratogèn per la mirga.

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Estragon sur le site Passeport santé, consulté le 1er septembre 2015
  2. « Kavvadias D, Abou-Mandour AA, Czygan FC et al. »
  3. Hamedi, H., Razavi-Rohani, S. M. and Gandomi, H. (2012), Combination Effect of Essential Oils of Some Herbs With Monolaurin on Growth and Survival of Listeria Monocytogenes in Culture Media and Cheese.

Ligams extèrnas[modificar | modificar la font]