Vejatz lo contengut

Estandard (lingüistica)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Un estandard (tanben nomenat estandard lingüistic, varietat estandard, lenga estandardizada) es una varietat lingüistica d'una lenga correnta que fòrma, a partir de son diasistèma, una codificacion de la gramatica e del vocabulari per obténer un modèl de lenga coerrent, unitari e convergent per l'ensenhament, los usatges formals e escrits que resulta del desvolopaments de la comunicacion devuts a sa socializacion.[1][2][3]

En Euròpa, lo tèrme de «lenga literària» (coma l'occitan) es ocasionalament emplegat coma sinonim de lenga estandard, majoritàriament dins la lingüistica tradicionala d'Euròpa Orientala.[4] D'autra banda, se pòt confusir amb la normalizacion lingüistica, procés de seleccion comuna per omogeïnizar una lenga.[5][6]

Nocion d'estandard lingüistic[modificar | Modificar lo còdi]

L'implicacion e lo desvolopament d'una nòrma estandardizada es pròpri a cada lenga que nais de factors socials e istorics.

  • Una lenga omogeneïzada de basa monodialectala ─o polidialectala─ reconeissabla dins las comunicacions parladas e escritas emplegadas; lo tèrme non implica ni un idiòma socialament ideal ni una fòrma de discors culturalament superiora.[7]
  • La lenga unificada ten la fòrma explicitament marcada coma estandard. Per aquel tèrme, s'ausís la nòrma codificada utilizada per las fònts normativas e universitàrias.
  • La lenga nacionala, que gaudís d'oficialitat, per exemple, dins d'un Estat.

Articles connèxes[modificar | Modificar lo còdi]

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

  • Dunaj, Bogusław. Język mieszkańców Krakowa, część I. Warszawa-Kraków, 1989. 
  • Charity Hudley, Anne H.; Mallinson,, Christine. Understanding English Language Variation in U.S. Schools. New York: Teachers College Press, 2011. ISBN 9780807774021. 
  • Finegan, Edward. Language: Its Structure and Use. 5a edicion. Boston, MA: Thomson Wadsworth, 2007. ISBN 978-1-4130-3055-6. 
  • Lamuela, Xavier. Estandardització i establiment de les llengües. Barcelona: Edicions 62, 1994. ISBN 9788429737561. 
  • Mollà, Toni. Manual de sociolingüística. Alzira: Bromera, 2002). ISBN 8476607334. 
  • Richards, Jack Croft; Schmidt, Richard W.. Longman Dictionary of Language Teaching and Applied Linguistics. Pearson Education Limited, 2010. ISBN 978-1-4082-0460-3. 

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Richard e Schmidt, 2010, p. 554.
  2. Finegan, 2007, p. 14.
  3. Lamuela, 1994.
  4. Dunaj, 1989, p. 134.
  5. Roy, Sylvie.La normalisation linguistique dans une entreprise: le mot d'ordre mondial (en francés), setembre de 2000. DOI: [1].
  6. Mollà, 2002, pp. 129/139.
  7. Charity Hudley e Mallinson, 2011.