Sindròm de Stendhal

Stendhal, per Johan Olaf Sodemark (1840).

Lo sindròm de Stendhal, apelat maitot " sindròm de Florença ", es una malaudia psicosomatica qui provòca de las acceleracions dau ritme cardiac, daus vertiges, de las sufocacions veire de las allucinacions chas quauqu'unas personas exposadas a una subrecharja d’obras d’art1. Queu sindròm, pro rare, fai partida de çò que podem apelar los trobles dau viatge o sindròms dau viatjaire.

Origina

Florença e lo flume Arno au niveu daus Officis, dau Ponte Vecchio e dau corridor de Vasari.

Lo David de Michelangelo

Queu sindròm es apelat entau en referença a l'experiencia viscuda per l’escrivan francés Stendhal pendent son viatge en Itàlia, a Florença, en 1817. Escriguet alora : "Era arribat a queu ponh d’emocion ente s'encontren las sensacions celestas balhadas per los Beus Arts e los sentiments passionats. En sortir de Santa Croce, avia un batament de cuer, la vita era achabada chas me, marchava emb la crenta de tombar." Roma, Nàpols e Florença, (edicions Delaunay, París - 1826, tome II, p. 102).

Bibliografia

• (it) Graziella Magherini, La sindrome di Stendhal. Il malessere del viaggiatore di fronte alla grandezza dell'arte, ed. Ponte alle Grazie ISBN 8879286145

Liams externes

• (fr)Descripcion en francés
• (en) Internet Movie Database : La Sindrome di Stendhal
• (fr)L’Humanité, Tot sus lo sindròm de Stendhal
• (fr)Memòrias de Michel Bourguignon sus lo sindròm de Stendhal, e mai, l’extasi e l’orgasme