Inquisicion : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Xqbot (discussion | contribucions)
Vivarés (discussion | contribucions)
m ortodòxe (CLO)
Linha 1 : Linha 1 :
<!--Article redigit en lengadocian-->
<!--Article redigit en lengadocian-->
L''''Inquisicion''' èra una jurisdiccion especializada (un [[tribunal]]) creada per la Glèisa catolica romana e dependent del drech canonic, encargada d'emetre un judici sul caracter ortodòx o non respècte al dògma religiós) dels cas que li èran sosmés. L'Inquisicion èra una jurisdiccion d'excepcion, establida per tal de representar l'autoritat judiciaria del papa sur una region determinada, quand lo fonctionament normal dels [[tribunal]]s ecclésiastics s'averava inadaptat.
L''''Inquisicion''' èra una jurisdiccion especializada (un [[tribunal]]) creada per la Glèisa catolica romana e dependent del drech canonic, encargada d'emetre un judici sul caracter ortodòxe o non respècte al dògma religiós) dels cas que li èran sosmés. L'Inquisicion èra una jurisdiccion d'excepcion, establida per tal de representar l'autoritat judiciària del papa sur una region determinada, quand lo fonctionament normal dels [[tribunal]]s eclesiastics s'averava inadaptat.


Istoricament, i a agut nombrosas juridiccions especializadas d'aqueste tipe. Se pòt distinguir tres Inquisicions desparièras, que fan l'objet d'articles separats :
Istoricament, i a agut nombrosas jurisdiccions especializadas d'aqueste tipe. Se pòt distinguir tres Inquisicions, que fan l'objet d'articles separats :


* l'Inquisicion medievala,
* l'Inquisicion medievala,
* l'Inquisicion castelhana, fondada en [[1478]], e l'Inquisicion portuguesa, fondada en [[1531]],
* l'Inquisicion castelhana, fondada en [[1478]], e l'Inquisicion portuguesa, fondada en [[1531]],
* l'Inquisicion romana (Congregacion de l'Inquisicion romana e universala), fondada en [[1542]], rebaptisada Congregation Sagrada del Saint Ofici en [[1909]], puèi Congregacion per la doctrina de la fe en [[1967]].
* l'Inquisicion romana (Congregacion de l'Inquisicion romana e universala), fondada en [[1542]], rebaptisada Congregation Sagrada del Sant Ofici en [[1909]], puèi Congregacion per la doctrina de la fe en [[1967]].
Aqueste article tracta dels aspèctes generals de l'Inquisition, respècte al vejaire catolic de l'[[eretgia]], a sa justificacion politica, al foncionament del drech, e a la manièra que l'Inquisicion es a l'ora d'ara presentada e percebuda socialament. Los aspèctes istorics se limitan aquí a la cronologia generala.
Aqueste article tracta dels aspèctes generals de l'Inquisicion, respècte al vejaire catolic de l'[[eretgia]], a sa justificacion politica, al foncionament del drech, e a la manièra que l'Inquisicion es a l'ora d'ara presentada e percebuda socialament. Los aspèctes istorics se limitan aicí a la cronologia generala.





Version del 10 genièr de 2010 a 17.11

L'Inquisicion èra una jurisdiccion especializada (un tribunal) creada per la Glèisa catolica romana e dependent del drech canonic, encargada d'emetre un judici sul caracter ortodòxe o non respècte al dògma religiós) dels cas que li èran sosmés. L'Inquisicion èra una jurisdiccion d'excepcion, establida per tal de representar l'autoritat judiciària del papa sur una region determinada, quand lo fonctionament normal dels tribunals eclesiastics s'averava inadaptat.

Istoricament, i a agut nombrosas jurisdiccions especializadas d'aqueste tipe. Se pòt distinguir tres Inquisicions, que fan l'objet d'articles separats :

  • l'Inquisicion medievala,
  • l'Inquisicion castelhana, fondada en 1478, e l'Inquisicion portuguesa, fondada en 1531,
  • l'Inquisicion romana (Congregacion de l'Inquisicion romana e universala), fondada en 1542, rebaptisada Congregation Sagrada del Sant Ofici en 1909, puèi Congregacion per la doctrina de la fe en 1967.

Aqueste article tracta dels aspèctes generals de l'Inquisicion, respècte al vejaire catolic de l'eretgia, a sa justificacion politica, al foncionament del drech, e a la manièra que l'Inquisicion es a l'ora d'ara presentada e percebuda socialament. Los aspèctes istorics se limitan aicí a la cronologia generala.