Republica : Diferéncia entre lei versions
Contengut suprimit Contengut apondut
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Linha 1 : | Linha 1 : | ||
Dins una definicion larga, una '''republica''' es un [[estat]] o un [[país]] dirigit per de personas que fondan lo seu poder politic dins la volontat democratica del [[pòble]] e dins lo qual los [[ciutadans]] tenon lo drech de vòte , çò que balha al govèrn lo fondament de la legimitat e de la sobeiranetat. Atal, las [[monarquia]]s e las republicas son de concèptes que s'excluson mutualament. Cal desassociar los concèptes de republica e de democracia. Dins aquel sens las monarquias constitucionalas, e mai que sián de sistèmas electorals democràtics, son pas de republicas. De còps que i a d'unas dictaduras se nomenèron "republicas" solament per mostrar que son poder es afranquit d'un monarca. |
Dins una definicion larga, una '''republica''' es un [[estat]] o un [[país]] dirigit per de personas que fondan lo seu poder politic dins la volontat democratica del [[pòble]] e dins lo qual los [[ciutadans]] tenon lo drech de vòte , çò que balha al govèrn lo fondament de la legimitat e de la sobeiranetat. Atal, las [[monarquia]]s e las republicas son de concèptes que s'excluson mutualament. Cal desassociar los concèptes de republica e de democracia. Dins aquel sens las monarquias constitucionalas, e mai que sián de sistèmas electorals democràtics, son pas de republicas. De còps que i a d'unas dictaduras se nomenèron "republicas" solament per mostrar que son poder es afranquit d'un monarca. |
||
==Istòria== |
|||
===Dins l'antiquitat=== |
|||
===Dins la renaissença=== |
|||
===Lo republicanimo de las luses=== |
|||
===Republica de partit unic=== |
|||
==Organizacion executiva de les republicas== |
|||
==Organizacion interna de les republicas== |
Version del 21 setembre de 2009 a 12.02
Dins una definicion larga, una republica es un estat o un país dirigit per de personas que fondan lo seu poder politic dins la volontat democratica del pòble e dins lo qual los ciutadans tenon lo drech de vòte , çò que balha al govèrn lo fondament de la legimitat e de la sobeiranetat. Atal, las monarquias e las republicas son de concèptes que s'excluson mutualament. Cal desassociar los concèptes de republica e de democracia. Dins aquel sens las monarquias constitucionalas, e mai que sián de sistèmas electorals democràtics, son pas de republicas. De còps que i a d'unas dictaduras se nomenèron "republicas" solament per mostrar que son poder es afranquit d'un monarca.