Gaillard de Taillasson : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
m Lembeye a desplaçat la pagina Gaillard deTaillasson cap a Gaillard de Taillasson sens daissar cap de redireccion
Cap resum de modificació
Linha 1 : Linha 1 :
[[Imatge:Mathelin_lo_jove.png|thumb]]'''Gaillard Taillasson''' ([[Tolosa]], ca [[1580]] - [[1647]]) chafrat '''Mathelin''', de non pas confoner dab ''[[Mathelin l'Ancian]]'') que ho un deus màgers [[violonista]]s [[barròc]] de sa tempsada. Qu' èra d'origina nòble [[Lengadòc|lengadociana]] e que ho au servici e jus l'empara deu Duc [[Enric II de Montmorency]] e deu Rei [[Loís XIII de França|Loís I de Navarra e XIII de França]]. Que ho tanben amic de [[Pèire Godolin]].
[[Imatge:Mathelin_lo_jove.png|thumb]]'''Gaillard Taillasson''' ([[Tolosa]], ca [[1580]] - [[1647]]) chafrat '''Mathelin''', de non pas confoner dab ''[[Matelin l'Ancian]]'') que ho un deus màgers [[violonista]]s [[barròc]] de sa tempsada. Qu' èra d'origina nòble [[Lengadòc|lengadociana]] e que ho au servici e jus l'empara deu Duc [[Enric II de Montmorency]] e deu Rei [[Loís XIII de França|Loís I de Navarra e XIII de França]]. Que ho tanben amic de [[Pèire Godolin]].


Que destaquè a l'esncasença de l' Entrada deu Loís XIII a Tolosa.
Que destaquè a l'esncasença de l' Entrada deu Loís XIII a Tolosa.

Version del 20 genièr de 2021 a 15.15

Gaillard Taillasson (Tolosa, ca 1580 - 1647) chafrat Mathelin, de non pas confoner dab Matelin l'Ancian) que ho un deus màgers violonistas barròc de sa tempsada. Qu' èra d'origina nòble lengadociana e que ho au servici e jus l'empara deu Duc Enric II de Montmorency e deu Rei Loís I de Navarra e XIII de França. Que ho tanben amic de Pèire Godolin.

Que destaquè a l'esncasença de l' Entrada deu Loís XIII a Tolosa.

Dab l'ajuda de Guillaume Nion, dit La Foundy, violonista de Loís XIII, qu'obtiengó privilègis, poders e monopòlis musicaus que hèn que los autes musicians mièn plaits contre eth, e lo Rei que'u he "Roy des Violons de France" en 1609, a la mort de Nion.

Bibliografia

Ligam extèrne

  • [1] Histoire et mémoires de l'Académie royale des sciences, inscriptions et belles-lettres de Toulouse sus Google books.