Lo Rescondudor : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Erunberri (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Erunberri (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
 
Linha 8 : Linha 8 :
Lo [[caval]] (45 %) e lo [[dam]] (40 %) èran los principals ferums mas d'autras espècias son tanben presentas: [[ur (bovid)|ur]], [[bisont]], equid asenenc, cèrvi, [[ors (mamifèr)|ors]], [[lop]], [[rinocèros]]. Lo [[clima]] alavetz deviá èsser temperat.
Lo [[caval]] (45 %) e lo [[dam]] (40 %) èran los principals ferums mas d'autras espècias son tanben presentas: [[ur (bovid)|ur]], [[bisont]], equid asenenc, cèrvi, [[ors (mamifèr)|ors]], [[lop]], [[rinocèros]]. Lo [[clima]] alavetz deviá èsser temperat.


L'industria foguèt sustot realizada en silex (80%) mas tanben en [[qüars]] (20%). Se realiza d'esclats amb lo metòde de talha Levallois tant sus silex coma sus qüars, çò que es excepcional. D'unes esclats foguèron transformats en aisinas, principalament de rascladors (80%). Las ustensilhas evòcan un [[Mosterian]] tipic ric en rascladors o un Mosterian charantian de tipe [[La Ferrassiá|Ferrassiá]].
L'industria foguèt sustot realizada en selze (80%) mas tanben en [[qüars]] (20%). Se realiza d'esclats amb lo metòde de talha Levallois tant sus selzecoma sus qüars, çò que es excepcional. D'unes esclats foguèron transformats en aisinas, principalament de rascladors (80%). Las ustensilhas evòcan un [[Mosterian]] tipic ric en rascladors o un Mosterian charantian de tipe [[La Ferrassiá|Ferrassiá]].


5 dents umanas neandertalianas, que 3 apertenent a d'enfants d'una desena d'ans i foguèron tanben descobèrtas. S'agís de las rèstas umanas pus vièlhas trobadas dins lo departament d'[[Avairon (departament)|Avairon]].
5 dents umanas neandertalianas, que 3 apertenent a d'enfants d'una desena d'ans i foguèron tanben descobèrtas. S'agís de las rèstas umanas pus vièlhas trobadas dins lo departament d'[[Avairon (departament)|Avairon]].

Version actuala en data del 28 març de 2020 a 15.45

Lo jaç preïstoric del Rescondudor, a Sebasac, en Roergue, es un site arqueologic ocupat durant lo Paleolitic Mejan, al Mosterian. Venguèt monument istoric en 1993.[1]

Se tròba al limit sud del Causse Comtal, al long d'una barra calcària, e pròp d'un punt d'aiga. Lo preïstorian Jacme Jaubèrt i menèt una cèrca de 1981 a 1987.

S'agís d'un campament de caçaires neandertalians, ocupat entre 130 000 e 75 000 ans abans nòstra èra, pus precisament al moment d'una de las oscillacions temperadas de l'estadi isotopic 5, fa aperaquí 100 000 ans. Lo site a servat de nombroses vestigis ossoses e litics.

Lo caval (45 %) e lo dam (40 %) èran los principals ferums mas d'autras espècias son tanben presentas: ur, bisont, equid asenenc, cèrvi, ors, lop, rinocèros. Lo clima alavetz deviá èsser temperat.

L'industria foguèt sustot realizada en selze (80%) mas tanben en qüars (20%). Se realiza d'esclats amb lo metòde de talha Levallois tant sus selzecoma sus qüars, çò que es excepcional. D'unes esclats foguèron transformats en aisinas, principalament de rascladors (80%). Las ustensilhas evòcan un Mosterian tipic ric en rascladors o un Mosterian charantian de tipe Ferrassiá.

5 dents umanas neandertalianas, que 3 apertenent a d'enfants d'una desena d'ans i foguèron tanben descobèrtas. S'agís de las rèstas umanas pus vièlhas trobadas dins lo departament d'Avairon.

Referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Basa Mérimée Notícia N°PA00125560, Ministèri francés de la Cultura.