Mòde (gramatica) : Diferéncia entre lei versions
Crèa en tradusissent la pagina « Mode (grammaire) » |
Balisa : editor de codi 2017 |
||
Linha 8 : | Linha 8 : | ||
* L''''[[indicatiu]]''', qu’enoncia un '''fach''' considerat coma passat dins una frasa declarativa, o un fach que demora de verificar, dins una frasa interrogativa e d'accions secondàrias o encara descriptiu. |
* L''''[[indicatiu]]''', qu’enoncia un '''fach''' considerat coma passat dins una frasa declarativa, o un fach que demora de verificar, dins una frasa interrogativa e d'accions secondàrias o encara descriptiu. |
||
''Ven ; manja''. (Enonciat declaratiu, fach declarat reat dins lo [[Present (gramatica)|present]]).<br />''Vent?'' (Enonciat interrogatiu, fach de verificar).}} |
|||
* L''''[[Imperatiu (gramatica)|imperatiu]]''', qu’enóncia un òrdre (injoncion), una preguièra, un vòt, una exortacion, una defensa, una invitacion o un encoratjament. Ten pas que doas personas (2a del singular, 1a e 2a del plural). |
* L''''[[Imperatiu (gramatica)|imperatiu]]''', qu’enóncia un òrdre (injoncion), una preguièra, un vòt, una exortacion, una defensa, una invitacion o un encoratjament. Ten pas que doas personas (2a del singular, 1a e 2a del plural). |
||
''Ven! Manja!'' |
|||
{{exemple|''{{souligner|Viens}} ! {{souligner|Mange}} !'}} |
|||
* Lo '''[[Subjonctiu|subjonctifu]]''', que traduch un ''movement de l'alma'' (una pensada, un sentiment o un desir), envisatjat mas non encara realizada (dobte, obligacion, volontat, emocion). |
* Lo '''[[Subjonctiu|subjonctifu]]''', que traduch un ''movement de l'alma'' (una pensada, un sentiment o un desir), envisatjat mas non encara realizada (dobte, obligacion, volontat, emocion). |
||
''Soi pas segur que <u>venga</u>/ que <u>mange</u>'' |
|||
{{exemple|''Je ne suis pas sûr qu'il {{souligner|vienne}} / qu'il {{souligner|mange}}''.}} |
|||
* Lo '''[[condicional]]''', que permet d'evocar un fach eventual, mai o mens probable, dependent d'una condicion de complir, d'une supposicion o d'una concession ipotetica, sovent introduchas per si, que, etc. |
* Lo '''[[condicional]]''', que permet d'evocar un fach eventual, mai o mens probable, dependent d'una condicion de complir, d'une supposicion o d'una concession ipotetica, sovent introduchas per si, que, etc. |
||
''Se podiái, <u>vendriái</u> / <u>manjariái</u>''. |
|||
Pasmens, l’estatut del mòde del condicional ven a èsser contestat, se pòt l’assimilar a sos temps de temps de l'indicatiu (pel condicional present) odel subjonctiu (passat). |
|||
=== Mòdes impersonals === |
=== Mòdes impersonals === |
Version del 12 febrièr de 2019 a 23.24
Lo mòde (del latin modus) es un trach gramatical que mòstra lo biais que le vèrb exprimís lo fach, que siá estat o accion. Mai sovent associat al vèrb, aqueste frach li es pasmens pas exclusiu. Los mòdes verbals representon lo biais que l'action exprimada pel vèrb es coneguda e presentada. L'accion se pòt metre en dobte, afirmada coma reala o eventuala. Se combinan a la semantica dels vèrbs e atal crean los aspèctes. Fin finala, provòcan morfologicament de desinéncias verbalas (las conjugasons).
En occitan
Se destrian set mòdes que quatre son qualificats de personals e tres d'impersonals.
Mòdes personals
Los mòdes personals son:
- L'indicatiu, qu’enoncia un fach considerat coma passat dins una frasa declarativa, o un fach que demora de verificar, dins una frasa interrogativa e d'accions secondàrias o encara descriptiu.
Ven ; manja. (Enonciat declaratiu, fach declarat reat dins lo present).
Vent? (Enonciat interrogatiu, fach de verificar).}}
- L'imperatiu, qu’enóncia un òrdre (injoncion), una preguièra, un vòt, una exortacion, una defensa, una invitacion o un encoratjament. Ten pas que doas personas (2a del singular, 1a e 2a del plural).
Ven! Manja!
- Lo subjonctifu, que traduch un movement de l'alma (una pensada, un sentiment o un desir), envisatjat mas non encara realizada (dobte, obligacion, volontat, emocion).
Soi pas segur que venga/ que mange
- Lo condicional, que permet d'evocar un fach eventual, mai o mens probable, dependent d'una condicion de complir, d'une supposicion o d'una concession ipotetica, sovent introduchas per si, que, etc.
Se podiái, vendriái / manjariái. Pasmens, l’estatut del mòde del condicional ven a èsser contestat, se pòt l’assimilar a sos temps de temps de l'indicatiu (pel condicional present) odel subjonctiu (passat).
Mòdes impersonals
Los mòdes impersonals son:
- L'infinitiu, qu’a una valor o nominala (subretot al temps present), o verbala (temps present e passat).
- L'infinitiu present, podent aver valor de condicional de present: se taire, es consentir, o del passat: Après dinar, es adorabla. Es utilizat a la plaça del gerondiu: en gardar lo cap, irà luènh
- L'infinitiu passat, qu’exprimís l'anterioritat: Es segura de t'aver convencut.
- Lo participi qu’es, coma l'infinitiu, una forma nominala del vèrb, participant a l’encòp del vèrb (exprimissent l'action) et de l'adjectiu (qualificant un nom).
- Lo gerondifu es utilizat per indicar la simultaneïtat d'un fach que se debanèt dins l’encastre d'un autre fach: sorire (tot) en dormant, mas tanben per exprimir lo biais o lo mejans: aprenguèt lo mestièr en observant, o encara per exprimir la causa o l'origina: En vesent sa nafra, comprenguèt la gravetat de l'accident.
Dins d'autras lenga
- L'optatiu