Martin Luther : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Magioladitis (discussion | contribucions)
m →‎Vita : Removed deleted template / all info is now in Wikidata, removed: {{Ligam AdQ|no}} (2) using AWB (10903)
→‎Vita : +img
Linha 18 : Linha 18 :


== Vita ==
== Vita ==
[[File:Tomus secundus omnium operum.tif|thumb|''Tomus secundus omnium operum'', 1562]]
Martin Luther que vadó a [[Eileben]] ([[Saxònia]]). Qu'estudiè dens las vilas de Mansfeld, Magdeburgo e Eisenach abans d'entrar dens l'[[Universitat d'Erfurt]]. A partir de [[1505]] que's hè monge e, arron, en [[1507]], que ho ordenat prèste de la [[Glèisa Catolica]] ; a partir de [[1508]] qu'ensenhè la teologia a l'[[Universitat de Wittenberg]] e a la medisha epòca que viatgè a [[Roma]] on e comencè a estar decebut per la Glèisa Catolica e las soas practicas (com, per exemple, la venta d'[[indulgèncias]]. Qu'arrecebó lo grad de doctor de la Glèisa Catolica en [[1512]].
Martin Luther que vadó a [[Eileben]] ([[Saxònia]]). Qu'estudiè dens las vilas de Mansfeld, Magdeburgo e Eisenach abans d'entrar dens l'[[Universitat d'Erfurt]]. A partir de [[1505]] que's hè monge e, arron, en [[1507]], que ho ordenat prèste de la [[Glèisa Catolica]] ; a partir de [[1508]] qu'ensenhè la teologia a l'[[Universitat de Wittenberg]] e a la medisha epòca que viatgè a [[Roma]] on e comencè a estar decebut per la Glèisa Catolica e las soas practicas (com, per exemple, la venta d'[[indulgèncias]]. Qu'arrecebó lo grad de doctor de la Glèisa Catolica en [[1512]].



Version del 14 novembre de 2017 a 11.32

religiós e teologian
Data de naissença: 10 de novembre de 1483
Data de decès: 18 de febrièr de 1546


Martin Luther (vadut Martin Luder - Eisleben, 1483 e 1546) que ho un religiós e un teologian alemand deu començament deu sègle XVI e un deus iniciators de la Reforma protestanta.

Vita

Tomus secundus omnium operum, 1562

Martin Luther que vadó a Eileben (Saxònia). Qu'estudiè dens las vilas de Mansfeld, Magdeburgo e Eisenach abans d'entrar dens l'Universitat d'Erfurt. A partir de 1505 que's hè monge e, arron, en 1507, que ho ordenat prèste de la Glèisa Catolica ; a partir de 1508 qu'ensenhè la teologia a l'Universitat de Wittenberg e a la medisha epòca que viatgè a Roma on e comencè a estar decebut per la Glèisa Catolica e las soas practicas (com, per exemple, la venta d'indulgèncias. Qu'arrecebó lo grad de doctor de la Glèisa Catolica en 1512.

En 1517 que placardè las soas 95 Tèsis suu portau de la glèisa de Wittenberg, trencant autau dab la Glèisa Catolica e marcant atau la vaduda deu protestantisme.

A maugrat d'estar membre de la Glèisa Catolica, aquesta institucion que condemnè las soas tèsis e que'u excomuniè en 1521. En 1522 que tradusí la Bíblia en alemand (tribalh qui debutè l'estandardizacion d'aquesta lenga). Après aver trencat dab la Glèisa Catolica, que's podó maridar dab Caterina de Bora.