Quasar : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Creacion de la pagina amb « thumb|right|[[Fotografia dau quasar 3C 273 realizada per lo telescòpi espaciau Hubble.]] Un '''quasar''' (var. '''qüasar'''... »
 
Jiròni (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 1 : Linha 1 :
[[File:Quasar 3C 273.jpg|thumb|right|[[Fotografia]] dau quasar [[3C 273]] realizada per lo [[telescòpi espaciau]] Hubble.]]
[[File:Quasar 3C 273.jpg|thumb|right|[[Fotografia]] dau quasar [[3C 273]] realizada per lo [[Telescòpi espacial Hubble|telescòpi espaciau Hubble.]]]]


Un '''quasar''' (var. '''qüasar''' ò '''quàsar''') es una [[galaxia]] [[galaxia activa|activa]] amb un nuclèu fòrça luminós. Es format d'un [[trauc negre]] supermassís enviroutat per un [[disc d'acrecion]]. Rescaufada per lei fòrças de friccion, la matèria d'aqueu disc aganta una [[temperatura]] fòrça auta e emet un raionament [[electromagnetisme|electromagnetic]] fòrça important dins lei domenis radio, [[infraroge]], visible, [[ultraviolet]] e X. Aquò fa dei quasars leis objèctes pus luminós de l'[[Univèrs]] conegut a l'ora d'ara.
Un '''quasar''' (var. '''qüasar''' ò '''quàsar''') es una [[galaxia]] [[galaxia activa|activa]] amb un nuclèu fòrça luminós. Es format d'un [[trauc negre]] supermassís enviroutat per un [[disc d'acrecion]]. Rescaufada per lei fòrças de friccion, la matèria d'aqueu disc aganta una [[temperatura]] fòrça auta e emet un raionament [[electromagnetisme|electromagnetic]] fòrça important dins lei domenis radio, [[infraroge]], visible, [[ultraviolet]] e X. Aquò fa dei quasars leis objèctes pus luminós de l'[[Univèrs]] conegut a l'ora d'ara.

Version del 10 octobre de 2017 a 18.52

Fotografia dau quasar 3C 273 realizada per lo telescòpi espaciau Hubble.

Un quasar (var. qüasar ò quàsar) es una galaxia activa amb un nuclèu fòrça luminós. Es format d'un trauc negre supermassís enviroutat per un disc d'acrecion. Rescaufada per lei fòrças de friccion, la matèria d'aqueu disc aganta una temperatura fòrça auta e emet un raionament electromagnetic fòrça important dins lei domenis radio, infraroge, visible, ultraviolet e X. Aquò fa dei quasars leis objèctes pus luminós de l'Univèrs conegut a l'ora d'ara.

Totei lei quasars identificats son situats a una distància fòrça alunchada de la Tèrra que va de 783 milions d'ans lutz a mai de 12,9 miliards d'ans lutz. Per aquela rason, lei quasars son probable una fasa passada de l'activitat dei galaxias que poblan actualament l'Univèrs e qu'èra liada a la preséncia de matèria a proximitat de son trauc negre centrau. Uei, aquela matèria a disparegut laissant de galaxias pus suavas amb un nuclèu sensiblament mens actiu e mens luminós.

Liames intèrnes

Bibliografia

Nòtas e referéncias