Navaho : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut

En linha

Version del 10 agost de 2014 a 07.40

Lo navajo (diné bizaad en navajo) es una lenga atapascana meridionala parlada per las tèrras de la nacion navajo en America del Nòrd. Es parlada per unas 165 000 personas.

Ortografia e pronóncia

Las consonantas del navajo dins l'ortografia estandard son listadas dins aquela taula:

		Bilabiala	Alveolara		Palatala	Velara		Glotala
		Bilabiala	Centrala	Laterala	Palatala	Simpla	labiala	Glotala
Oclusiva	Simpla	*Se d'unes caractèrs d'aqueste article s’afichan mal (carrats vuèges, punts d’interrogacion…), consultatz la* pagina d’ajuda Unicode. [p]	*Se d'unes caractèrs d'aqueste article s’afichan mal (carrats vuèges, punts d’interrogacion…), consultatz la* pagina d’ajuda Unicode. [t]			*Se d'unes caractèrs d'aqueste article s’afichan mal (carrats vuèges, punts d’interrogacion…), consultatz la* pagina d’ajuda Unicode. [k]		*Se d'unes caractèrs d'aqueste article s’afichan mal (carrats vuèges, punts d’interrogacion…), consultatz la* pagina d’ajuda Unicode. [ʔ]
	Aspirada		*Se d'unes caractèrs d'aqueste article s’afichan mal (carrats vuèges, punts d’interrogacion…), consultatz la* pagina d’ajuda Unicode. [tx]			*Se d'unes caractèrs d'aqueste article s’afichan mal (carrats vuèges, punts d’interrogacion…), consultatz la* pagina d’ajuda Unicode. [kx]	*Se d'unes caractèrs d'aqueste article s’afichan mal (carrats vuèges, punts d’interrogacion…), consultatz la* pagina d’ajuda Unicode. [kxʷ]
	Ejectiva		*Se d'unes caractèrs d'aqueste article s’afichan mal (carrats vuèges, punts d’interrogacion…), consultatz la* pagina d’ajuda Unicode. [tʼ]			*Se d'unes caractèrs d'aqueste article s’afichan mal (carrats vuèges, punts d’interrogacion…), consultatz la* pagina d’ajuda Unicode. [kʼ]
Africada	Simpla		*Se d'unes caractèrs d'aqueste article s’afichan mal (carrats vuèges, punts d’interrogacion…), consultatz la* pagina d’ajuda Unicode. [ts]	dl [tˡ]	*Se d'unes caractèrs d'aqueste article s’afichan mal (carrats vuèges, punts d’interrogacion…), consultatz la* pagina d’ajuda Unicode. [tʃ]
	Aspirada		*Se d'unes caractèrs d'aqueste article s’afichan mal (carrats vuèges, punts d’interrogacion…), consultatz la* pagina d’ajuda Unicode. [tsʰ]	*Se d'unes caractèrs d'aqueste article s’afichan mal (carrats vuèges, punts d’interrogacion…), consultatz la* pagina d’ajuda Unicode. [tɬʰ]	*Se d'unes caractèrs d'aqueste article s’afichan mal (carrats vuèges, punts d’interrogacion…), consultatz la* pagina d’ajuda Unicode. [tʃʰ]
	Ejectiva		*Se d'unes caractèrs d'aqueste article s’afichan mal (carrats vuèges, punts d’interrogacion…), consultatz la* pagina d’ajuda Unicode. [tsʼ]	*Se d'unes caractèrs d'aqueste article s’afichan mal (carrats vuèges, punts d’interrogacion…), consultatz la* pagina d’ajuda Unicode. [tɬʼ]	*Se d'unes caractèrs d'aqueste article s’afichan mal (carrats vuèges, punts d’interrogacion…), consultatz la* pagina d’ajuda Unicode. [tʃʼ]
Continuant	sorda		*Se d'unes caractèrs d'aqueste article s’afichan mal (carrats vuèges, punts d’interrogacion…), consultatz la* pagina d’ajuda Unicode. [s]	*Se d'unes caractèrs d'aqueste article s’afichan mal (carrats vuèges, punts d’interrogacion…), consultatz la* pagina d’ajuda Unicode. [ɬ]	*Se d'unes caractèrs d'aqueste article s’afichan mal (carrats vuèges, punts d’interrogacion…), consultatz la* pagina d’ajuda Unicode. [ʃ]	*Se d'unes caractèrs d'aqueste article s’afichan mal (carrats vuèges, punts d’interrogacion…), consultatz la* pagina d’ajuda Unicode. [x]	*Se d'unes caractèrs d'aqueste article s’afichan mal (carrats vuèges, punts d’interrogacion…), consultatz la* pagina d’ajuda Unicode. [xʷ]	*Se d'unes caractèrs d'aqueste article s’afichan mal (carrats vuèges, punts d’interrogacion…), consultatz la* pagina d’ajuda Unicode. [h]
Continuant	sonòra		*Se d'unes caractèrs d'aqueste article s’afichan mal (carrats vuèges, punts d’interrogacion…), consultatz la* pagina d’ajuda Unicode. [z]	*Se d'unes caractèrs d'aqueste article s’afichan mal (carrats vuèges, punts d’interrogacion…), consultatz la* pagina d’ajuda Unicode. [l]	*Se d'unes caractèrs d'aqueste article s’afichan mal (carrats vuèges, punts d’interrogacion…), consultatz la* pagina d’ajuda Unicode. [ʒ]	*Se d'unes caractèrs d'aqueste article s’afichan mal (carrats vuèges, punts d’interrogacion…), consultatz la* pagina d’ajuda Unicode. [ɣ]	*Se d'unes caractèrs d'aqueste article s’afichan mal (carrats vuèges, punts d’interrogacion…), consultatz la* pagina d’ajuda Unicode. [ɣʷ]
Nasala		*Se d'unes caractèrs d'aqueste article s’afichan mal (carrats vuèges, punts d’interrogacion…), consultatz la* pagina d’ajuda Unicode. [m]	*Se d'unes caractèrs d'aqueste article s’afichan mal (carrats vuèges, punts d’interrogacion…), consultatz la* pagina d’ajuda Unicode. [n]
Aproximanta					*Se d'unes caractèrs d'aqueste article s’afichan mal (carrats vuèges, punts d’interrogacion…), consultatz la* pagina d’ajuda Unicode. [j]		( *Se d'unes caractèrs d'aqueste article s’afichan mal (carrats vuèges, punts d’interrogacion…), consultatz la* pagina d’ajuda Unicode. [w])

En l'ortografia navaho, la lletra h representa dos sons diferents: com (x) quan és inicial i (h) quan està en prefix o al final de paraula. No obstant això, quan (x) és precedida per s aquesta sempre és escrita com a x i mai h, per no ser confosa amb sh. La consonant gh és escrita com i abans de la vocals i/i, com a w abans de o i com gh abans d'a. Per gh, tant la palatització com la labialització estan representades en l'ortografia on són escrites com i per a la variant palatal i com a w per a la variant labial. L'ortografia no indica les variants per a les altres consonants.

I a quatre vocalas basicas en navajo, a, e, i e o. Caduna pòt aparéisser aital:

corta - a
longa - aa
nasalizada - ą

Lo navajo a dos tons, aut e bas. Las sillabas son de ton bas levat s'est marcat. Amb las vocalas longas, avèm quatre possibilitats:

aut, áá, éé
bas, aa, ee
creissent, aá, eé
mermant, áa, ée

Es possible de barrejar aquelas caracteristicas coma dins ą́ą́ (longa, nasalizada, ton aut).

@@ Linha 1 : / Linha 1 : @@
+Lo '''navajo''' ('''diné bizaad''' en navajo) es una lenga atapascana meridionala parlada per las tèrras de la nacion navajo en America del Nòrd. Es parlada per unas {{formatnum:165000}} personas.
-{{Infobox|tematica=|carta=}}{{Intro}}
+== Ortografia e pronóncia ==
+Las consonantas del navajo dins l'ortografia estandard son listadas dins aquela taula:
+{| class="wikitable"
+|- align="center"
+! rowspan=2 colspan=2|
+! rowspan=2 | [[Bilabiala]]
+! colspan=2 | [[Alveolara]]
+! rowspan=2 | [[Palatala]]
+! colspan=2 | [[Velara]]
+! rowspan=2 | [[Glotala]]
+|- align="center"
+! <small>[[Lateral|Centrala]]</small>
+! <small>[[Laterala]]</small>
+! <small>Simpla</small>
+! <small>[[Labiovelara|labiala]]</small>
+|- align="center"
+! rowspan=3| [[Oclusiva]]
+! <small>Simpla</small>
+| '''{{unicode|b}}''' {{IPA|[p]}} || '''{{unicode|d}}''' {{IPA|[t]}} || || || '''{{unicode|g}}''' {{IPA|[k]}} || || '''{{unicode| ʼ }}''' {{IPA|[ʔ]}}
+|- align="center"
+! <small>[[Aspiracion (fonetica)|Aspirada]]</small>
+| || '''{{unicode|t}}''' {{IPA|[tx]}} || || || '''{{unicode|k}}''' {{IPA|[kx]}} || '''{{unicode|kw}}''' {{IPA|[kxʷ]}} ||
+|- align="center"
+! <small>[[Consona ejectiva|Ejectiva]]</small>
+| || '''{{unicode|tʼ}}''' {{IPA|[tʼ]}} || || || '''{{unicode|kʼ}}''' {{IPA|[kʼ]}} || ||
+|- align="center"
+! rowspan=3| [[Africada]]
+! <small>Simpla</small>
+| || '''{{unicode|dz}}''' {{IPA|[ts]}} || '''dl''' {{IPA|[tˡ]}} || '''{{unicode|j}}''' {{IPA|[tʃ]}} || || ||
+|- align="centerl"
+! <small>[[Aspiració (fonètica)|Aspirada]]</small>
+| || '''{{unicode|ts}}''' {{IPA|[tsʰ]}} || '''{{unicode|tł}}''' {{IPA|[tɬʰ]}} || '''{{unicode|ch}}''' {{IPA|[tʃʰ]}} || || ||
+|- align="center"
+! <small>[[Consona ejectiva|Ejectiva]]</small>
+| || '''{{unicode|tsʼ}}''' {{IPA|[tsʼ]}} || '''{{unicode|tłʼ}}''' {{IPA|[tɬʼ]}} || '''{{unicode|chʼ}}''' {{IPA|[tʃʼ]}} || || ||
+|- align="central"
+! rowspan=2| [[Continuant]]
+! <small>[[consonant sorda|sorda]]</small>
+| || '''{{unicode|s}}''' {{IPA|[s]}} || '''{{unicode|ł}}''' {{IPA|[ɬ]}} || '''{{unicode|sh}}''' {{IPA|[ʃ]}} || '''{{unicode|h}}''' {{IPA|[x]}} || '''{{unicode|hw}}''' {{IPA|[xʷ]}} || '''{{unicode|h}}''' {{IPA|[h]}}
+|- align="central"
+! <small>[[Consona sonòra|sonòra]]</small>
+| || '''{{unicode|z}}''' {{IPA|[z]}} || '''{{unicode|l}}''' {{IPA|[l]}} || '''{{unicode|zh}}''' {{IPA|[ʒ]}} || '''{{unicode|gh}}''' {{IPA|[ɣ]}} || '''{{unicode|ghw}}''' {{IPA|[ɣʷ]}} ||
+|- align="central"
+! colspan="2" | [[Nasala]]
+| '''{{unicode|m}}''' {{IPA|[m]}} || '''{{unicode|n}}''' {{IPA|[n]}} || || || || ||
+|- align="central"
+! colspan="2" | [[Aproximanta]]
+| || || || '''{{unicode|y}}''' {{IPA|[j]}} || || ('''{{unicode|w}}''' {{IPA|[w]}}) ||
+|}
+En l'ortografia navaho, la lletra '''h''' representa dos sons diferents: com (x) quan és inicial i (h) quan està en prefix o al final de paraula. No obstant això, quan (x) és precedida per '''s''' aquesta sempre és escrita com a '''x''' i mai '''h''', per no ser confosa amb '''sh'''. La consonant gh és escrita com i abans de la vocals '''i/i''', com a '''w''' abans de '''o''' i com gh abans d{{'}}'''a'''. Per '''gh''', tant la palatització com la labialització estan representades en l'ortografia on són escrites com '''i''' per a la variant palatal i com a '''w''' per a la variant labial. L'ortografia no indica les variants per a les altres consonants.
+I a quatre vocalas basicas en navajo, ''a'', ''e'', ''i'' e ''o''. Caduna pòt aparéisser aital:
+*corta - '''a'''
+*longa - '''aa'''
+*nasalizada - '''ą'''
+Lo navajo a dos tons, aut e bas. Las sillabas son de ton bas levat s'est marcat. Amb las vocalas longas, avèm quatre possibilitats:
+*aut, '''áá''', '''éé'''
+*bas, '''aa''', '''ee'''
+*creissent, '''aá''', '''eé'''
+*mermant, '''áa''', '''ée'''
+Es possible de barrejar aquelas caracteristicas coma dins '''ą́ą́'''  (longa, nasalizada, ton aut).
+[[Categoria:Lenga atapascana]]