Eslovaquia : Diferéncia entre lei versions
mCap resum de modificació |
|||
Linha 29 : | Linha 29 : | ||
| ''[[Nad Tatrou sa blýska]]'' |
| ''[[Nad Tatrou sa blýska]]'' |
||
|- |
|- |
||
| President |
|||
⚫ | |||
| [[Andrej Kiska]] |
|||
|- |
|||
⚫ | |||
| 421 |
| 421 |
||
|} |
|} |
||
Linha 42 : | Linha 45 : | ||
[[Fichièr:Cambiaments territòriaus d'Euròpa Centrala de 1935 a 1939.png|thumb|right|Eslovaquia durant lo partiment de Checoslovaquia de 1938-1939.]] |
[[Fichièr:Cambiaments territòriaus d'Euròpa Centrala de 1935 a 1939.png|thumb|right|Eslovaquia durant lo partiment de Checoslovaquia de 1938-1939.]] |
||
Los [[ |
Los [[eslaus]] arribèron dins lo territòri qu'es actualament Eslovaquia al sègle VI. Sa mitat occidentala venguèt puèi una part del còr de l'empèri de [[Moràvia Granda]]. A partir del sègle XI, l'espandi eslovac seguiguèt l'istòria del reiaume d'[[Ongria]]. |
||
A la fin de la [[Primièra Guèrra Mondiala]], lo Tractat de Saint-Germain-en-Laye |
A la fin de la [[Primièra Guèrra Mondiala]], lo Tractat de Saint-Germain-en-Laye creèt [[Checoslovaquia]], qu'amassava [[Boèmia]], [[Moràvia]], Eslovaquia e la [[Rutènia Subcarpatica]]. Aquela union politica artificiala èra probablament deguda a la necessitat de refortir la majoritat eslava fàcia a la gròssa minoritat alemanda. |
||
En [[1939]], jos la pression alemanda, |
En [[1939]], jos la pression alemanda, apareguèt un Estat independent eslovac, dirigit per [[Jozef Tiso]], qu'èra en realitat un satellit de l'expansionisme nazi. Una part foguèt pasmens annexada per Ongria. |
||
Après la Liberacion, Checoslovaquia |
Après la Liberacion, Checoslovaquia foguèt restaurada (sens la Rutènia Subcarpatica qu'èra estada annexada per l'Union Sovietica). |
||
En [[1969]], una novèla constitucion checoslovaca |
En [[1969]], una novèla constitucion checoslovaca creèt un Estat federal, amb una Republica Socialista d'Eslovaquia, amb una autonomia sonque formala. |
||
Après la revolucion de |
Après la [[revolucion de velós de 1989]], l'autonomia d'Eslovaquia dins la Republica Federativa Chèca e Eslovaca creis. Pasmens a las mièjas de [[1992]] la victòria, en Eslovaquia, dels independentistas mena a una negociacion que permet la scission pacifica, lo [[1èr de genièr]] de [[1993]], de la [[Republica Chèca]] e d'Eslovaquia. |
||
Lo [[1èr de mai]] de [[2004]], Eslovaquia |
Lo [[1èr de mai]] de [[2004]], Eslovaquia dintrèt dins l'[[Union Europèa]]. Lo [[1èr de genièr]] de [[2009]], abandonèt la [[corona eslovaca]] per dintrar dins la [[èuro|zòna èuro]]. |
||
=== Politica === |
=== Politica === |
Version del 16 julhet de 2014 a 20.23
Devisa nacionala: (cap) | |
Capitala Populacion (an) |
Bratislava 425 429 (31-12-2005) |
Superfícia | 48 845 km² |
Populacion | 5 413 548[1] |
Independéncia
|
Division de Checoslovaquia |
Zona orària | UTC +1 |
Imne nacional | Nad Tatrou sa blýska |
President | Andrej Kiska |
Còdi telefonic | 421 |
Eslovaquia (en eslovac Slovensko) es un país del centre d'Euròpa, qu'a pas cap de frontièra maritima. Confronta Polonha al nòrd, Ucraïna a l'èst, Ongria al sud, e Àustria e la Republica Chèca a l'oèst. Sa capitala es Bratislava.
Lo gentilici es eslovac -a.
Istòria
Los eslaus arribèron dins lo territòri qu'es actualament Eslovaquia al sègle VI. Sa mitat occidentala venguèt puèi una part del còr de l'empèri de Moràvia Granda. A partir del sègle XI, l'espandi eslovac seguiguèt l'istòria del reiaume d'Ongria.
A la fin de la Primièra Guèrra Mondiala, lo Tractat de Saint-Germain-en-Laye creèt Checoslovaquia, qu'amassava Boèmia, Moràvia, Eslovaquia e la Rutènia Subcarpatica. Aquela union politica artificiala èra probablament deguda a la necessitat de refortir la majoritat eslava fàcia a la gròssa minoritat alemanda.
En 1939, jos la pression alemanda, apareguèt un Estat independent eslovac, dirigit per Jozef Tiso, qu'èra en realitat un satellit de l'expansionisme nazi. Una part foguèt pasmens annexada per Ongria.
Après la Liberacion, Checoslovaquia foguèt restaurada (sens la Rutènia Subcarpatica qu'èra estada annexada per l'Union Sovietica).
En 1969, una novèla constitucion checoslovaca creèt un Estat federal, amb una Republica Socialista d'Eslovaquia, amb una autonomia sonque formala.
Après la revolucion de velós de 1989, l'autonomia d'Eslovaquia dins la Republica Federativa Chèca e Eslovaca creis. Pasmens a las mièjas de 1992 la victòria, en Eslovaquia, dels independentistas mena a una negociacion que permet la scission pacifica, lo 1èr de genièr de 1993, de la Republica Chèca e d'Eslovaquia.
Lo 1èr de mai de 2004, Eslovaquia dintrèt dins l'Union Europèa. Lo 1èr de genièr de 2009, abandonèt la corona eslovaca per dintrar dins la zòna èuro.
Politica
Geografia
Divisions administrativas
En 1993, Eslovaquia eireta de las divisions administrativas de Checoslovaquia : se las quatre regions (Bratislava, Eslovaquia Occidentala, Eslovaquia Centrala, Eslovaquia Orientala) son pas pus utilizadas dempuèi la fin de 1990, sèrva los 79 districtes e las comunas.
Dempuèi 2001 Eslovaquia es devesida en uèch regions (kraje) qu'agropan los districtes e qu'an un estatut d'autonomia. Se fa la diferéncia entre la region (kraj, subdivision administrativa, amb una administracion nomenada per l'Estat central) e la region autonòma (samosprávny kraj, collectivitat territoriala amb un executiu elegit). Lo mot popular per region es župa, que correspond a l'occitan província. Es admés coma sinonim per « region autonòma ». Las comunas an tanben ganhat una autonomia locala.
Las regions pòrtan lo nom de son capluòc :
Economia
De veire: Economia d'Eslovaquia.
Cultura
Bibliografia
Vejatz tanben
Ligams extèrnes
Nòtas & referéncias
<references>
- ↑ al 31 de març de 2009. Font: Estadistica eslovaca