Shapur II : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Creacion de la pagina amb « thumb|right|Pèça de [[moneda dau rèine de Shapur II.]] '''Shapur II''' (309-379) fuguèt un Empèri Sassanida|emperaire sassani... »
 
mCap resum de modificació
Linha 5 : Linha 5 :
Lo començament dau rèine de Shapur II fuguèt donc un periòde de regéncia dirigida per sa maire e d'autrei caps de l'Empèri Sassanida. Puei en 337, après aqueu periòde, Shapur II aprofichèt la mòrt de [[Constantin I lo Grand|Constantin I{{èr}}]] per rompre la patz de Nisiba e atacar l'[[Empèri Roman]]. Una premiera guèrra s'acabèt per de resultats febles car lei fòrts romans de Mesopotamia resistiguèron ai temptativas de sètge. En 358, una segonda guèrra acomencèt e se finiguèt per de resultats melhors ambé lei conquistas d'Amida e de Singara. En [[363]], [[Julian (emperaire roman)|Julian]] ([[361]]-[[363]]) bateguèt una armada sassanida a [[Ctesifont]] mai fuguèt tuat dins lo corrent de la batalha. Ocupat per lei guèrras civilas per la conquista dau poder imperiau, son successor Jovian ([[363]]-[[364]]) acceptèt d'abandonar divèrsei territòris en cambi de la patz. Après aqueu succès, Shapur II ataquèt Armenia onte capturèt lo rèi [[Arshak II]], aliat fidèu dei Romans, e assaièt sensa succès d'introdurre lo [[zoroastrisme]].
Lo començament dau rèine de Shapur II fuguèt donc un periòde de regéncia dirigida per sa maire e d'autrei caps de l'Empèri Sassanida. Puei en 337, après aqueu periòde, Shapur II aprofichèt la mòrt de [[Constantin I lo Grand|Constantin I{{èr}}]] per rompre la patz de Nisiba e atacar l'[[Empèri Roman]]. Una premiera guèrra s'acabèt per de resultats febles car lei fòrts romans de Mesopotamia resistiguèron ai temptativas de sètge. En 358, una segonda guèrra acomencèt e se finiguèt per de resultats melhors ambé lei conquistas d'Amida e de Singara. En [[363]], [[Julian (emperaire roman)|Julian]] ([[361]]-[[363]]) bateguèt una armada sassanida a [[Ctesifont]] mai fuguèt tuat dins lo corrent de la batalha. Ocupat per lei guèrras civilas per la conquista dau poder imperiau, son successor Jovian ([[363]]-[[364]]) acceptèt d'abandonar divèrsei territòris en cambi de la patz. Après aqueu succès, Shapur II ataquèt Armenia onte capturèt lo rèi [[Arshak II]], aliat fidèu dei Romans, e assaièt sensa succès d'introdurre lo [[zoroastrisme]].


L'expansion d'aquela [[religion]] fuguèt un axe important de la politica de Shapur II]]. Durant son rèine, s'acabèt la forma finala de l'Avesta, libra sant dau zoroastrisme, e de mesuras fuguèron adoptadas per reprimir leis eresias e lo [[cristianisme]].
L'expansion d'aquela [[religion]] fuguèt un axe important de la politica de Shapur II. Durant son rèine, s'acabèt la forma finala de l'Avesta, libra sant dau zoroastrisme, e de mesuras fuguèron adoptadas per reprimir leis eresias e lo [[cristianisme]].


[[Categoria:Empèri Pèrsa]]
[[Categoria:Empèri Pèrsa]]

Version del 14 mai de 2013 a 07.39

Pèça de moneda dau rèine de Shapur II.

Shapur II (309-379) fuguèt un emperaire sassanida que reinèt de sa naissença en 309 a sa mòrt. D'efèct, après la mòrt d'Hormizd II (302–309), un complòt entraïnèt l'eliminacion de sei tres eiretiers, compres Adhur-Narseh que reinèt quauquei mes en 309, e donèt la corona au fiu, pas encara nascut, d'una frema d'Hormizd II. Après sa mòrt, fuguèt remplaçat per son fraire Ardachir II (379-383).

Lo començament dau rèine de Shapur II fuguèt donc un periòde de regéncia dirigida per sa maire e d'autrei caps de l'Empèri Sassanida. Puei en 337, après aqueu periòde, Shapur II aprofichèt la mòrt de Constantin Ièr per rompre la patz de Nisiba e atacar l'Empèri Roman. Una premiera guèrra s'acabèt per de resultats febles car lei fòrts romans de Mesopotamia resistiguèron ai temptativas de sètge. En 358, una segonda guèrra acomencèt e se finiguèt per de resultats melhors ambé lei conquistas d'Amida e de Singara. En 363, Julian (361-363) bateguèt una armada sassanida a Ctesifont mai fuguèt tuat dins lo corrent de la batalha. Ocupat per lei guèrras civilas per la conquista dau poder imperiau, son successor Jovian (363-364) acceptèt d'abandonar divèrsei territòris en cambi de la patz. Après aqueu succès, Shapur II ataquèt Armenia onte capturèt lo rèi Arshak II, aliat fidèu dei Romans, e assaièt sensa succès d'introdurre lo zoroastrisme.

L'expansion d'aquela religion fuguèt un axe important de la politica de Shapur II. Durant son rèine, s'acabèt la forma finala de l'Avesta, libra sant dau zoroastrisme, e de mesuras fuguèron adoptadas per reprimir leis eresias e lo cristianisme.