Schutzstaffel : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Creacion de la pagina amb « thumb|right|Drapèu oficiau de la SS. La '''Schutzstaffel''' ò '''SS''' (« esquadron de proteccion » en occitan) èra una o... »
 
Cap resum de modificació
Balisas : Revertida Editor visual
Linha 1 : Linha 1 :
[[File:Flag Schutzstaffel.svg|thumb|right|Drapèu oficiau de la SS.]]
[[File:Flag Schutzstaffel.svg|thumb|right|Drapèu oficiau de la SS.]]


La '''Schutzstaffel''' ò '''SS''' (« esquadron de proteccion » en [[occitan]]) èra una organizacion militarizada [[Alemanha|alemanda]] que tenguèt un ròtle primordiau au sen dau [[Tresen Reich]]. Fondada en abriu de [[1925]] per assegurar la proteccion personala d'[[Adolf Hitler]], veguèt pauc a pauc son influéncia se renfòrçar e lo nombre de sei missions aumentar. Obtenguèt ansin un ròtle fòrça important dins l'aparelh repressiu [[nazisme|nazi]] (polícia pròpria, gestion dei camps... etc.), dins l'[[ideologia]] dau regime (gestion dei ''[[Lebensborn]]''), dins leis afaires militars ambé la creacion de la Waffen-SS (unitats militaras d'elèit gropant {{formatnum:900000}} òmes en [[1945]]) e dins leis afaires economics ambé la gestion de pans entiers de l'economia [[Alemanha|alemanda]].
= La '''Schutzstaffel''' ò '''SS''' (« esquadron de proteccion » en [[occitan]]) èra una organizacion militarizada [[Alemanha|alemanda]] que tenguèt un ròtle primordiau au sen dau [[Tresen Reich]]. Fondada en abriu de [[1925]] per assegurar la proteccion personala d'[[Adolf Hitler]], veguèt pauc a pauc son influéncia se renfòrçar e lo nombre de sei missions aumentar. Obtenguèt ansin un ròtle fòrça important dins l'aparelh repressiu [[nazisme|nazi]] (polícia pròpria, gestion dei camps... etc.), dins l'[[ideologia]] dau regime (gestion dei ''[[Lebensborn]]''), dins leis afaires militars ambé la creacion de la Waffen-SS (unitats militaras d'elèit gropant {{formatnum:900000}} òmes en [[1945]]) e dins leis afaires economics ambé la gestion de pans entiers de l'economia [[Alemanha|alemanda]]. =


Dirigida per [[Heinrich Himmler]] de [[1929]] a [[1945]], es venguda lo simbòl principau dau fanatisme e de l'inumanitat dau regime [[nazisme|nazi]]. D'efèct, aguèt lo ròtle principau dins la màger part dei crimes dau [[Tresen Reich]] coma l'exterminacion dei [[judaïsme|judieus]] [[Euròpa|europèus]] (''[[Einsatzgruppen]]'', [[camp d'exterminacion|camps d'exterminacion]]... etc.), leis execucions de massa de presoniers ò de civius, lei destruccions e lei pilhatges dei territòris ocupats, lei « recèrcas medicalas » sus d'èssers umans... etc.
= Dirigida per [[Heinrich Himmler]] de [[1929]] a [[1945]], es venguda lo simbòl principau dau fanatisme e de l'inumanitat dau regime [[nazisme|nazi]]. D'efèct, aguèt lo ròtle principau dins la màger part dei crimes dau [[Tresen Reich]] coma l'exterminacion dei [[judaïsme|judieus]] [[Euròpa|europèus]] (''[[Einsatzgruppen]]'', [[camp d'exterminacion|camps d'exterminacion]]... etc.), leis execucions de massa de presoniers ò de civius, lei destruccions e lei pilhatges dei territòris ocupats, lei « recèrcas medicalas » sus d'èssers umans... etc. =


En [[1946]], foguèt reconeguda coma organizacion criminala a l'eissida dei [[Procès de Nuremberg]] e la recèrca dei SS en fugida venguèt una prioritat de la denazificacion.
= En [[1946]], foguèt reconeguda coma organizacion criminala a l'eissida dei [[Procès de Nuremberg]] e la recèrca dei SS en fugida venguèt una prioritat de la denazificacion. =


== Liames intèrnes ==
= Liames intèrnes =


* [[Nazisme]].
= [[Nazisme]]. =


== Bibliografia ==
= Bibliografia =


== Nòtas e referéncias ==
= Nòtas e referéncias =
<references/>
<references/>

Version del 12 febrièr de 2024 a 19.37

Drapèu oficiau de la SS.

La Schutzstaffel ò SS (« esquadron de proteccion » en occitan) èra una organizacion militarizada alemanda que tenguèt un ròtle primordiau au sen dau Tresen Reich. Fondada en abriu de 1925 per assegurar la proteccion personala d'Adolf Hitler, veguèt pauc a pauc son influéncia se renfòrçar e lo nombre de sei missions aumentar. Obtenguèt ansin un ròtle fòrça important dins l'aparelh repressiu nazi (polícia pròpria, gestion dei camps... etc.), dins l'ideologia dau regime (gestion dei Lebensborn), dins leis afaires militars ambé la creacion de la Waffen-SS (unitats militaras d'elèit gropant 900 000 òmes en 1945) e dins leis afaires economics ambé la gestion de pans entiers de l'economia alemanda.

Dirigida per Heinrich Himmler de 1929 a 1945, es venguda lo simbòl principau dau fanatisme e de l'inumanitat dau regime nazi. D'efèct, aguèt lo ròtle principau dins la màger part dei crimes dau Tresen Reich coma l'exterminacion dei judieus europèus (Einsatzgruppen, camps d'exterminacion... etc.), leis execucions de massa de presoniers ò de civius, lei destruccions e lei pilhatges dei territòris ocupats, lei « recèrcas medicalas » sus d'èssers umans... etc.

En 1946, foguèt reconeguda coma organizacion criminala a l'eissida dei Procès de Nuremberg e la recèrca dei SS en fugida venguèt una prioritat de la denazificacion.

Liames intèrnes

Nazisme.

Bibliografia

Nòtas e referéncias