Dungeons & Dragons

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Fichièr:Logo Donjons et Dragons 4.jpg
Logotip de Dungeons & Dragons

Dungeons & Dragons (abreujat en D&D o DnD) es un jòc de ròtle de fantasia medieval actualament publicat per Wizards of the Coast. Lo Dungeons & Dragons original, dissenhat per Gary Gygax e Dave Arneson, foguèt publicat d'en primièr en 1974 per la companiá de Gygax's, Tactical Studies Rules (TSR). Originalament derivèt dels jòcs de taula de guèrra (coma Chainmail) jogats amb papièr, gredons e dets, la publicacion de D&D es largament considerada coma lo principi dels jòcs de ròtle modèrns, e per extension, de totes los videojocs de ròtle (JDR, o RPG en angés) e jòcs de ròtle multijogaires massís jugats per internet (MMORPG pels seus sigles en anglés).

Los jugaires de D&D inventan de personatjes fictius que s'embarcan en aventuras imaginàrias que combatan fòça menas de monstres de ficcion, ganhant de tresaur, agissent entre eles, e ganhant de punts d'experiéncia per venir totjorn mai poderoses segon que progressa lo jòc. D&D se diferéncia dels jòcs de taula de guèrra tradicionals assignant un personatge unic personatge concrèt per cada jogaire, e non de legions e d'armadas. D&D utiliza pel primièt còp lo concèpte del Dungeon Master (DM), un narrator e arbitre responsable de crear l'ambiença imaginària del jòc. Lo DM modèra las accions dels personatjes dels jogadaires e scenariza los ròtles dels personatges non jugaires (PNJs).

Lo vam de Dungeons & Dragons permetèt lo rapid espandiment de sistèmas de jòc similars, coma RuneQuest, Tunnels and Trolls, Traveller, e Arduin. Malgrat aquela competicion, D&D contunha dominar la industria dels jòcs de ròtle pendent tota la seuna existéncia, gaudisson d'una posicion dominanta sul mercat, gaireben intocable. En 1977 lo jòc foguèt divisit en doas versions sensiblament diferentas: la simpla Dungeons & Dragons e la mai complèxa Advanced Dungeons & Dragons (abreujat en AD&D o ADnD). Al 2000, la version simplificada del jòc es foguèt interrompuda e la tresena Edicion de Dungeons & Dragons foguèt publicada. La version actuala del jòc, publicada en Julhet de 2003, es Dungeons & Dragons v3.5 (tanben coneguda coma tresena Edicion Revisada o D&D3.5).

En 2007, Dungeons & Dragons continua essent lo jòc de ròtle mai conegut e vendut, a 20 milions de jugaires estimat pel monde e amb mai d'1 000 000 000 $ (769 230 000 € 8/1/2007) en venta de libres e equipa (segon una informacion de la BBC). Los productes de la marca Dungeons & Dragons formavan mai de 50% dels productes dels JDR venduts en 2002. Fòra de las comunautats de jòc, D&D se transformèt en un metonim utilizat sovent per se referir als jòcs de ròtle en general.

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]