Criovolcanisme

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Imatge d'erupcions criovolcanicas a la superficia d'Encelada.

Lo criovolcanisme es un fenomèn d'emission de glaç observat a la superficia de satellits, d'asteroïdes e d'objèctes astronomics fregs. Lei substàncias emesas, sovent d'aiga, de metan ò d'amoniac, intran en fusion dins lei jaç intèrnes de l'objècte sota l'efiech de fòrças de marèia ò de desintegracions d'elements radioactius. Aquò engendra la formacion d'un criomagma que se dirigís vèrs la superficia, çò qu'entraïna la formacion d'un volcanisme freg.

Descubèrt en 1989 per la sonda Voyager 2 durant son passatge a proximitat de Triton, la luna principala de Neptun, aqueu fenomèn es estat identificat, dempuei aquela data, sus de satellits de planetas gigantas, sus de planetas nanas e sus d'asteroïdes.

Liames intèrnes[modificar | modificar la font]

Bibliografia[modificar | modificar la font]

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]