Cree
Los Cree son una nacion autoctòna d'America del Nòrd. Sos territòris s'espandisson entre las montanhas rocosas e l'ocean Atlantic, mai que mai en Canadà (Quebèc, Ontàrio, Manitòba, Saskatchewan e Albèrta), mas tanben als Estats Units (oèst de Minnesòta e uèi Montana).
Amb mai de 200 000 personas, e mai de 135 comunitats enregistradas, los Cree forman lo pus grand grop entre las Primièras Nacions de Canadà.
La lenga cree de la familha de las lengas algonquinas es, amb aperaquí 117 000 locutors, una de las pus parladas en America del Nòrd . A causa de l'acceptacion dels maridatges intertribals, existís una comunitat mestissa eissuda d'unions entre crees e europèus, qu'a desvolopada una lenga pròpria sonada michif, qu'es una mescla de francés (mai que mai per los noms) e de cree (subretot pels vèrbs).
Lo tèrme cree ven de la francizacion del nom de vilatge Kenisteniwak en Christenaux que donèt cree. Eles se sonan eles meteisses collectivament Nēhilawē («los que parlan la lenga nòstra»).
En Quebèc, a l'encòp las activitats minièras e los grands projèctes idroelectrics de l'estat quebequés dins los ans 1970 a l'entorn de la baia de James aguèron per consequéncias l'apropriacion per de companhiás quebequesas de fòrça tèrras dels crees, e l'installacion sus sos territòris de vilas non autoctònas.
Entre los grops màger i a d'oèst cap a l'èst :
- Los crees de las planas (Plains Cree;paskwawininiwug) .
- Los crees dels bòsques (Woods Cree;Sakawiyiniwak).
- Los crees dels paluns (Swampy Cree; Maškēkowak).
- Los crees de l'elan (Moose Cree; Mosoni)
- Los crees de la baia de James (Wiinibeyk Iiyuu e Nuuchcimiihc Iiyuu).
- Los Montagnais
- Los Atikamekw.
- Los Naskapi.