Creòl (lenga)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
(Redirigit dempuèi Creòl)


Panneau en créole de Guadeloupe signifiant : « Ralentissez, nos enfants jouent ici » et plus littéralement : « Lève ton pied (de l'accélérateur), il y a des enfants qui jouent là ».
Paneu en creòl de Guadalope que vòu dire : « Ralentissetz, nostres pitits jugen aquí » e mai literalament : « Leva ton pè, i a daus pitits qui jugen 'lai ».

Un creòl es una mena de lenga normala que se transmet de generacion en generacion, mai qu'es nascuda a partir d'una anciana lenga intermediarària e instabla (un "pidgin") qu'au començament se transmetiá pas entre lei generacions. Lei lengas creòlas an un foncionament completament naturau: son tan ricas, tan complèxas e tan foncionalas coma leis autrei lengas.

La màger part dei lengas creòlas (pas totei, ça que la) son aparegudas vèrs lei sègles XVII e XVIII, dins de societats compausadas en majoritat d'esclaus transplantats per leis europèus dins de colònias: leis esclaus avián d'originas lingüisticas divèrsas e deguèron trobar un mejan de comunicar entre elei. Aquelei lengas creòlas se compausan d'una gramatica pròpria e d'un lexic que ven sustot de la lenga europèa dei colonizaires. Ansin i a de creòls de "basa lexicala" espanhòla, anglesa, portuguesa o francesa. Pasmens, i a ges d'intercompreneson entre una lenga creòla e la lenga europèa que li a fornit son lexic. Lei lengas creòlas contenon tanben d'elements lexicaus e gramaticaus que provenon dei lengas d'origina deis ancians esclaus.

Difrencias entre creòls de basa lexicala francesa[modificar | Modificar lo còdi]

francés creòl haïtian creòl guadalopenc creòl guyanés creòl martiniqués creòl reünionés creòl maurician
moi, je mwen, map mwen, an mo mwen, man mwin, moin, mi, amwin, amoin mo, mwa
toi, tu ou ou, vou to, ou ou, wou ou, twé, toué, atwé, atoué, ti, vou, vi, to, twa
il, elle li i, li i, li li, i li, lu, ali, alu li
nous nou nou nou nou nou, ni, nu nou
vous wou zot zot zot zot, ou (politesse), vi, vou zot, ou
eux, ils, elles yo yo yo Azot, banna, bann-la, zot, zot-toute zot, bane la
eau dlo dlo, agwé dilo dlo dolo, delo, dlo dilo
terre latè latè latè(a) latè tèr later
boire bwè bwè bwè bwè, brè bwar, boir bwoar
ciel syel syel syel-a syel syèl, siel lesiel
jour jou jou jou jou zour, jour lizour
manger manjé manjé manjé manjé manzé, manjé manzé
femme fanm fanm fanm fanm, madanm, chèr fanm, madanm fam, madam
homme nonm, mouché boug,nonm boug, mouché, wonm boug, nonm, misié boug, bononm, zonm, méssié, missié zom, misié, bolom, lom, boug
vouloir vlé vé, veu, lé, oulé
feu difé difé difé difé dofé, dfé difé
grand gran gwan gran gran gran gran
nuit nwit, fèr-noir lannuit (le t sonore) lannuit (le t sonore) Soukou lannuit, nwèssè nwit, nuit (le t sonore), fénoir lanwit (le t sonore)
petit piti, pitite piti piti ti, piti, ziginot ti, pti piti, ti, tipti


Vejatz tanben[modificar | Modificar lo còdi]