Ciutadanetat de l'Union Europèa

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

La ciutadanetat de l'Union europèa es una qualitat juridica qu'acòrda a aquel que la possedís de drechs e libertats publicas. foguèt introducha ple Tractat de Maastricht 1992. Es estrictament subordonada a la nocion de nacionalitat, que torna a la sola competéncia dels Estats membres. Segon l'article 9 del Tractat sus l'Union europèa e l'article 20 del Tractat sul foncionament de l'Union europèa:

L'instauracion de la ciutadanetat europèa a per tòca màger a afortir l'identitat europèa e a reconéisser als ressortissents des Estats membres de drechs politics coma la participacion a l'exercici del poder dins l'Union europèa (eleccion e eligibilitat al Parlament Europèu, per exemple) o l'accès a la foncion publica de L'union Europèa.

Istoric[modificar | modificar la font]

La ciutadaneta europèa es lo compliment d'una evolucion que comença amb le Tracta de Roma 1957. Instaura la liure circulacion de las personas sul territòri de la Comunautat europèa. Pasmens aquela libertat demorava condicionada a una activitat economica (trabalh salariat, prestacion de servicis,…).


L'Acte unic europèu de 1986 modifiquèt lo Tractat de Roma en permetent l'abolicion de las frontièras interioras (e donc supression del contraròtle de las personas). Aquel espaci foguèt pas creat abans lo 31 de decembre de 1992 coma èra previst, pasmens lo Conselh espandís lo drech de sejorn a la personas realizant pas d'activitat economica (jos resèrva de ressorgas sufisantas et d'una cobertura sociala). Aqueles drechs foguèron institucionalizats per l'instauracion de la ciutadanetat de l'Union europèa dins lo Tractat de Maastricht en 1992. Ongan en octobre, lo Conselh europèu reünit a Birmingham limita los contorns d'aquela ciutadanetat en declarant que « la ciutadanetat de l'Union balha als nòstres ciutadans mai de drechs e proteccion, sens se substituir de cap debiais a lor ciutadanetat nacionala ».

En 1997, lo Tractat d'Amsterdam aprogondiguèt la liura circulacion de las personas amb l'Acòrdi de Schengen, alara que lo Conselh europèu de Tampere (1999) torna afirmar lo principi de la constitucion d'un espaci de justícia europèu permetent als ciutadans de sasir los tribunals de quin que siá país.

Drechs e libertats associats a la ciutadanetat europèa[modificar | modificar la font]

La ciutadanetat europèa dona de drechs e privilègis a l'interior de l'Union. Dins fòrça domènis, los ciutadans de l'Union an los meteisses drechs o de drechs similars que los ciutadans locals dels Esats membres. Los drechs garantits als ciutodans de l'Union comprenon :

  • lo drech de far pas l'objècte de discriminacions en rason de la nacionalitat dins las limitas d'aplication del Tractat (Article 18 TFUE) ;
  • la libertat de circular liurament (Convencion de Schengen) e de residéncia per l'Union e lo drech de demandar du trabalh per quin pòste que siá (foncionari nacional comprés levat de pòstes sensibles coma los militars) (Articles 18 TFUE, 20§2a e 21§1 TFUE) ;
  • lo drech de vòte e lo drech de se presentar a las eleccions localas e europèas dins quin que siá l'Estat membre jos las meteissas condicions que los nacionals del quita Estat (Articles 10 TUE, 20§2b e 22 TFUE) ;
  • lo drech a la proteccion per las autoritats diplomaticas o consulària dels autres Estats (Articles 35 TUE, 20§2c e 23 TFUE) ;
  • lo drech de peticion debans lo Parlament Europèu etde recors debans lo Mediator europèu o la Comission europèa (Articles 11§4 TUE, 20§2d, 24, 227 e 228 TFUE) ;
  • lo drech de s'adreiçar a las institucions de l'Union europèa dins una de las lengas oficialas e de recebre una responsa dins aquela meteissa lenga (Articles 20§2d e 24 TFUE) ;
  • lo drech d'accès als documents de las institucions, organs e organismes de l'Union (Article 15 TFUE).

Liura circulacion[modificar | modificar la font]

Passapòrt Belga

Las règlas al subjècte de la liura circulacion de las personas sont gairebent totas definidas per la directiva 2004/38. Los ciutadans de l’Union poiràn demorar dins un Estat membre per una durada de tres meses sens pas cap obligaciion mai qu'aquela de tenir una carta d’identitat o un passapòrt en cors de validitat. Pasmens, per de periòdes de mai de tres meses lo drech de sejorn d'un ciutadan de l'Union (e dels membres de sa familha l'acompanhant) es aquerida jos unas condicions:

  • lo ciutadan es un trabalhador salariat o non salariat dins l'Estat membre d'acuèlh, o,
  • dispausa de fonts que cal e d'una assegurança malautiá complèta per venir pas una caga pel sistèma d'assistença sociala de l'Estat membre d'acuèlh, o,
  • es inscrch dins un establiment agreat o financiat per l'Estat membre d'acuèlh per i seguir d'estudis, e tanben una formacion professionala e dispausa d'una assegurança malautiá complèta e garantís que dispausa de las fonts que cal per evitar de venir una carga pel sistèma d'assistença sociala del quita Estat.

Per aqueles sejorns d'una durada superiora a tres meses, l'Estat membre d'acuèlh pòt impausar als ciutadans de l'Union de se far matricular près de las autoritats competentas. Al delà de 5 ans, lo citadan aquerís lo drech de sejorn permanent sul territòri de l'Estat d'acuèlh.

Excepcions temporàrias[modificar | modificar la font]

Quand de nòus païses aderisson a l'Union, lo tractat d'adesion pòt possiblament especificar de mesuras transitòrias per limitar temporàriament la liura circulacion dels ressortissents dels Etats intrants, dins los Estats membres que na fan la demanda.


Eleccions[modificar | modificar la font]

Al subjècte de las eleccions, un ciutadan europèu pòt:

  • votar e èsser elegit a las eleccion europèas,
  • votar e èsser elegit a las eleccions municipalas de l'Estat membre ont residís (dempuèi mai de tres meses).

En França, pòt èsser cònsol municipal, mas pòt pas èsser cònsol màger o adjunt, nimai participar, directament o non, a l'eleccion dels senators.

Trabalh dins la foncion publica[modificar | modificar la font]

Un ciutadan europèu pòt èsser foncionari dins son Estat de residéncia mas sonque pels emplecs metent pas en jòc la sobeiranetat o sguretat nacionala per exemple en França armada, polícia, magistratura, diplomacia e administracion fiscala

Devers[modificar | modificar la font]

Los devers dels ciutadans de l'Union europèa son pas prescrich per pas cap de tractat actuals. Pasmens la Carta dels drechs fondamentals pausa lo principi seguent: « lo gausiment d'aqueles dreches entraïna de reponsabilitats e de devers » .

Jurisprudéncia[modificar | modificar la font]

La jurisprudéncia precisa los drechs dels ciutadans de l'Union. Los afars seguents donan una idèa de la diversitat d'aquela jurisprudéncia.

Ajuda financièr dels estudiants[modificar | modificar la font]

La ciutadanetat de l'Union europèa es una qualitat juridica qu'acòrda a aquel que la possedís de drechs e libertats publicas. foguèt introducha ple Tractat de Maastricht 1992. Es estrictament subordonada a la nocion de nacionalitat, que torna a la sola competéncia dels Estats membres. Segon l'article 9 del Tractat sus l'Union europèa e l'article 20 del Tractat sul foncionament de l'Union europèa:

Imposicion fiscala d'una pension alimentària[modificar | modificar la font]

Cambiament de nom dels enfants minors[modificar | modificar la font]

Prestacions de seguretat sociala dels demandaires d'emplec[modificar | modificar la font]

Demorança dels enfants de parents divorciats[modificar | modificar la font]

Benefici d'una prestacion sociala[modificar | modificar la font]

Dobla nacionalitat[modificar | modificar la font]

Fonts[modificar | modificar la font]

Referéncias[modificar | modificar la font]

Modèl:Referéncia

Bibliografia[modificar | modificar la font]