Ciclisme

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Sauter à la navigation Sauter à la recherche
Corsa profesionala de ciclisme sus rota

Lo ciclisme cobrís mai d'una nocions: d'en primièr per fòrça es una activitat de la vida videnta, un léser per d'autres (ciclotorisme), e un espòrt prepausant de corsas amb bicicleta declinat en disciplinas: l'escòla de ciclisme, lo ciclisme sus rota, lo ciclisme sus pista, lo ciclocròs, la bicicleta tot terren (BTT), lo BMX, lo ciclisme en sala e lo bicipolò. L'espòrt ciclista es reglamentat al nivèl mondial per l'Union ciclista internacionala (UCI).

Istòria[modificar | modificar la font]

Lo baron alemand Karl Von Drais inventa en 1816 la draisiana[1], considerada coma l'aujòl de la bicicleta[2]. Es un veïcul de doas ròdas alinhadas que lo ciclista fa avançar pojant sul sol amb sos pés. Presenta son invencion a París, lo 5 d'abril de 1818 [2]. En 1861, lo carrocièr Pierre Michaux e son filh Ernest començon la fabricacion dels premi!rs velocipèds de pedala[3]. Las primièras maquinas peressent al vélocipèd Michaux venon al van als Estats Units d'America à partir de 1866 que Pierre Lallement, ancian associat de Pierre Michaux, obten un brevet american per una maquina que nomena « bicicleta ». Vers la fin dels ans 1870 apareis lo grand-bi. A una ròda avant d'un diamètre fòrça e una ròda arrièra mai pichona. L'interés de la granda ròda es d'aumentar la distança parcorrida per un torn de pedala mas menar aquela maquina es malaisit e dangierós.

Dos ans mai tard, los premièrs clubs ciclistas son creats a París, Tolosa, Roan. En 1880, John K. Starley de la societat The Coventry Sewing Machine Company (« societat de las maquinas de cóser de Coventry » futura Rover), inventa la « bicicleta de seguretat » amb de ròdas de talhas rasonablas e una transmission per cadena.. Lo ciclista es situat a l'arrièr, çò que fa gaireben impossible la casuda de tipe « solelh » ont le ciclista es catapultat al dessús de la ròda avant. L'Escocés John Boyd Dunlop inventa lo pneumatic en 1888 qu'encara melhora lo confòrt del ciclista. Tres ans mai tard, Michelin inventa lo pneumatic desmontable. En 1896, lo ciclisme ven espòrt. En 1900, l'Union ciclista internacionala es creada.

En 1910, la ròda liura aparéis sul Torn de França, puèi lo cambiador de pinhon en 1937.

Equipament[modificar | modificar la font]

L'equipament se fa segon lo tipe de practicant.

En caminada amator o en circulacion simpla, portar lo casco pel ciclista es pas obligatòri, coma l'escairatge, quand son utilizacion es pas necessària (levat dins un tunèl par exemple), pasmens se son conselhats. Tanben se pòt installar de parafanga. Mas es obligatòri de portar e d'utilizar un lum donant un rai blanc o jaune se lo temps o lo luòc obliga, tanben una bicicleta deu portar sempre un catadiòptri blanc a l’avant e roge a l'arrièredu veïcul, e lo conductor deu se vestir d'un gilet (recomandat fòra d'aglomeracion, obligatòri de nuèch o quand la visibilitat es nula o gaireben (tuba).

En corsa, dins las competicions professionala, portat lo casco es obligatòri dains totas las disciplinas per evitar les accidents. Mai, dempuèi 2000 lo pes minim de las bicicletas es fixat a 6,8 kg.

Tipes[modificar | modificar la font]

Ciclisme urban[modificar | modificar la font]

Ciclisme urban a Amsterdam (Païses Basses).

Lo ciclisme urban constituís la branca del ciclisme dins lo transpòrt urban. Concernís totes los desplaçaments amb bicicleta sus de distanças pichonas e mejanas (unes quilomètres) dins un mitan sonque gaireben urban, es a dire partejant la carrièra amb los autres transpòrts motorizats o non. Sus una distança entre un e set quilomètres la bicicleta es un transpòrt dels mai aviats. Mai d'èsser practic, lo ciclisme urban limita la pollucion e merma l'engorgament dins la vilas a causa de l'usatge massís de l'automobila.

D'amenatjaments especifics pòdon melhorar las condicions de circulacion dels ciclistas urbans. Aqueles amanatjaments son de faissas o pistas ciclablas, zona d'encontra, Double sens ciclabla o parcatge especifics a las biciletas (o bicicletas e ciclomotors). De fuòc ciclistas especials.

Ciclotorisme[modificar | modificar la font]

Lo ciclotorisme es la practica de l'excursion a bicicleta, realizada sens tòca de competicion.

Ciclisme esportiu[modificar | modificar la font]

Lo principi del ciclisme dins sa version esportiva es de percorrir una distança donada a bicicleta mai rapidament possible. Los practicants son destriats dins de categorias segon l'edat, lo sexe e lo nivèl.

Corsa al Tro Bro Leon de 2009.

Lo ciclisme sus rota comprend d'esprovas coma la "corsa d'estapas" (Torn de França, Torn d'Espanha, Torn d'Itàlia, Torn de Soïssa, Torn de Belgica, Torn de Polonha) ; la "corsa classica", corsa en linha d'un jorn; la corsa "al temps", e corsa al temps per equipa.

Las esprovas de ciclisme sus pista se debanan dins de velodròms e an de formas deversas: i a d'esprovas individualas e per equipas, d'esprovas d'esprint, de miègfons e de fons. Fòrça d'aquelas competicions son al Jòcs olimpics e als Campionats del mond de ciclisme sus pista. Lo ciclocross es una especialitat ivernala, que se realiza dins un circuit. La corsa dura una ora gaireben, sus un rterren sovent mixte (asfalt e tèrra). Lo BMX se caracteriza subretot per la pichona talha e sas ròdas de 20", çò que ne fa un fòrça bon manejar.

bicicleta de montanha

La bicleta tot terren, o BTT, es l'esprova mai recenta del ciclisme esportiu. La bicicleta tot terren (o Mountain Bike) foguèt inventat als Esats Units d'America en 1970.

Las esprovas cicloesportivas (o cicloesport) se situan al mièg camin entre lo ciclotorisme dels caminaires e la competicion ciclista.

Campionats[modificar | modificar la font]

Jòcs olimpics[modificar | modificar la font]

L'espòrt cicliste figura de longas als Jòcs olimpics d'estiu. Las esprovas sus rotas contenon la corsa en linha e l'eprova al temps. Lo ciclisme sus pista es tanben present amb mai d'una disciplinas e, dempuèi unas annadas son presents lo BTT e lo BMX.

Santat[modificar | modificar la font]

La practica del ciclisme pòt aver de consequéncias de long tèrme sus la santat dels practicants.

Beneficis[modificar | modificar la font]

Los exercicis fisics del ciclisme son ligat a la melhoracion de la santat e del ben èsser. Segon d'estudis de santat[4],[5], la pèrda de pes, melhoran l’endurança, merman los temps de recuperacion, permeton d'evitar las malautiás cardiovascularas ligadas a l'edat e amplifican las vias respiratòrias[6]. Totes aqueles efièch son bons a long tèrme. Pasmens, i a de riscs en cas d'esfòrt tròp frequents[6]

Nafras[modificar | modificar la font]

La practica del ciclisme se fa pas sens risc de nafras. Causadas per manca de prevencion: velocitat tròp nauta per la rota segon son estat o son inclinason, manca de respècte de Còdi de la rota (passar los fuòcs roges e los estòps, conduire a l'esquèrra o amb ziga-zagas), intoleréncia dels automobilistas. Puèi, l'estat de la cauçada e de la pista ciclabla pòt tanben aver un ròtle dins lo desequilibri del ciclista e la casuda. Fin finala, de condicions meteorologicas, coma la nèu, la granissa o l'eslhauç pòdon ferrir o tuar de ciclistas.

Los traumatismes cranians representan, segon un estudi de 2012[7], gaireben una persona sus vint dels tuats e ferrits greus en aglomeracion. Los dos terces dels ciclistas accidentats que lo pronostic vital foguèt engatjat presentavan efectivament un traumatisme cranian. Lo ciclista pòt tanben sofrir de rampas, de fracturas ossosas en cas de casuda, un malaise[8], eca. De dolors de mai long tèrme pòdon taben provocar de nafras sentida a bicicleta coma las ernia discale o tendiniti…

Notas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. « Karl Friedrich Drais, baron von Sauerbronn », sur Larousse
  2. 2,0 et 2,1 « L'histoire du vélo », sur Francejeunes.net
  3. « Des vélos dans tous les bureaux de poste à partir du 20 juin », sur Blog Le Monde,‎ 17 juin 2011
  4. Expertise collective de l'INSERM, 12 pages
  5. Archives of Pediatric Adolescent Medicine, publié en décembre 2010 sur le site
  6. 6,0 et 6,1 Geneviève Pons, « Dossier : le vélo, l'atout forme. », sur http://www.doctissimo.fr/
  7. "TRAUMATISMES CRÂNIENS: Cyclistes, pourquoi ne mettez-vous pas de casque?", sur le site du Santalog
  8. Stéphane Cascua, "Blessures et soucis du cycliste", sur le site entente-cycliste-christophorienne.fr