Vejatz lo contengut

Chusquea culeou

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

 

Chusquea culeou secs après la florason
Mapuches utilizent de las lanças de koliwé pendent una incursion dicha malón

Chusquea culeou es una espècia de plantas arbustivas perennas de la familha de las Poaceae (Graminèa), apertenent a la sosfamilha de las Bambusoideae, los bambós. Es apelada localament colihue, coligüe (de mapudungun kuliw), caña colihue, caña coligüe, o caña.

'La creis dins las zònas umidas daus bòscs temperats dau sud de Chile e dau sud-èst d'Argentina.

Sas fuèlhas son lanceoladas, tomentosas e emb una pitita espina sus la poncha. Sa flor es una espija de color chastanhenc e son fruch es un cariòpse. 'Près aver florit e produit de las granas, la planta morís. Sos rastolhs mesuren sièis metres de nautor, e fogueron utilizadas per las populacions autoctonas per fabricar los mangles de lor lança e los mapuches contunhen a l'utilizar per far l'instrument de musica sonat trutruca (en). Una de las particularitats d'aquela espècia de Chusquea es la soliditat daus rastolhs. 'La florít après de las periòdas plan variablas, que podent esperar 60 ans. La mager partida daus plants d'una region florít en mesma temps. Après la florason e la maturitat de las granas, las plantas morissen. La granda quantitat d'aliments disponibla durent la maturitat de las granas pòt produir una « ratada », es a dire una enòrma proliferacion de rosegaires, demest los quaus se troben los portaires dau Hantavirus.

Liams externes

[modificar | Modificar lo còdi]
  • (en) Referencia NCBI : Chusquea culeou (taxons inclus)
  • (en) Referencia GRIN : espècia Chusquea culeou E. Desv.

Modèl:Portail