Cerfuèlh

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Lo cerfuèlh comun (Anthriscus cerefolium (L.) Hoffm.) es une planta erbacèa de la familha dels Apiacèas (ombellifèras), benlèu originari Russia, cultivada coma planta condimentària per sas fuèlhas al gost leugièrament anisat.


Cal pas confondre aquela espècia amb la planta nomenada Cerfuèlh anisat, Cerfuèlh d'Espanha o Cerfuèlh muscat (Myrrhis odorata).

Fa pertit de las plantas que la cultura es recomandada dins los domènis reials per Carlesmanhe dins lo capitulari De Villis.

Composicion quimica[modificar | modificar la font]

Apòrts energetics: 40 kcal = 160 kJ per kg

Compausant %
Aiga 41,0
Glucids 6,0
Protids
Lipids
Fibras 0,5
Minerals mg/100 g Vitamina mg/100 g
Potassi 600
Fosfòr 30 Provitamina A 5,5
Calci 260 Vitamina B1 0,12
Magnèsi 25 Vitamina B2 0,34
Sofre Vitamina B3 0,30
Sòdi 42 Vitamina B5 0,30
Bòr Vitamina B6 0,10
Fèrre 25 Vitamina B9 0,20
Coire Vitamina C 37,00
Zinc Vitamina E
Manganès Vitamina K

Lo cerfuèlh presenta un taus recòrd de fèrre e de calci, çò qui ne fa un aliment de tria per prevenir l’anemia.

Lo cerfuèlh fresc possedís una riquesa recòrd en vitaminas. Fòrça ric en vitamina C, en provitamina A e en vitamina B9 (=acid folic), conten tanben totas las vitaminas del grop B (levat la vitamina B12, absenta du règne vegetal (se produsís per las bacterias)). Lo cerfuèlh conten un fenilpropanoíd l'estragòl e de l'apiosid qu'es un glucosid (o eterosid) flavonic. Sos compausats se retròban tanben dins l'estragon e lo jolverd.

Caracteristicas botanicas[modificar | modificar la font]

Planta erbacèa bisannuala, cultivada coma annuala, de 30 a 60 cm de naut. Fuèlhas de long petiòl, fòrça tendres e finament divizadas. Inflorescéncia en ombèlas de flors blancas.

Aquela planta que ressembla al jolverd, presenta un risc de confusion amb la ciguda, (Aethusa cynapium), planta toxica, qu'a pasmens la meteissa odor agradabla.

Cultura[modificar | modificar la font]

Preferís un sol leugièr e fresc, plan abodrida.

Multiplicacion per semenada escalonada dempuèi febrièr fins al començament del mes de setembre.

La culhida pòt començar a partir sièis setmanas après la semenada. las fuèlhas de la basa son culhidas segon los besonhs, e pòt contunhar fins al periòde de montada.

Planta pauc sensibla a las malautiás e parasitas.

Utilizacion[modificar | modificar la font]

Usatge culinar[modificar | modificar la font]

Lo cerfuèlh se comercializa o jos forma fresca, o jos forma secada o desidratada. Las fuèlhas frescas, ciseladas, son emplegadas per aromatizar diferentas preparacions culinaras: salças, potatges, cruditats, ensaladas, moletas, carbonada...

Pels plats cosinat, lo cerfuèlh s'apond al darrièr moment, en fin de coseson.

Conservacion[modificar | modificar la font]

Es preferible de congelar lo cerfuèlh puslèu que lo desidratar, atal garda melhor sa sabor.

Usatge terapeutic[modificar | modificar la font]

Usatge extèrne

La mascara de cerfuèlh purifica e adocís la pèl. Un cataplasme aplicat sus las parpèlas tancadas refresca los uèis fatigats.

Lo chuc fresc seriá utilizat amb de gauche, per tractar las ulcèras.

Las sommitats floridas e semenadas en decoccion pòdon èsser utilizada en banh de sèti per las emorroïdas, en cataplasma tebés per las dolors rumatismalas.

Usatge en decoccion

Proprietats: diuretic, depuratiu.

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]