Cera perduda

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
1. Modèl de cera.
2. Mòtle en elastomèr, amb la ganga, aicí de gisp.
3. Motlatge clòt de parafina.
4.Lo mòtle refractari, aic d'argila, ambla poma en parafina. Lo nuclèu es tanben emplit de material refractari (resistent al fuòc).
5. Exemplar de bronze amb los canals de colada encara en plaça.
Pes ashanti tradicional per pesar l'aur (cera perduda).

La cera perduda es un procediment de motlatge de precision, per realizar una escultura en metal, (coma l'argent, l'aur, lo bronze, lo coire...) a partir d'un modèl en cera. Aqueste modèl de cera serà enseguida levat per caufatge pendent l'operacion. Cal donc l'envolopar dins una matèria refractària e permetre al metal o al veire de prene la plaça de la cera, per de fornilhs e de conduchs, après que s'escampèt per d'autres conduchs. Es necessari, en consequéncia de plaçar sus l'escultura de cera e d'elements conics que vendràn de fornilhs, e de filaments que serviràn de conduchs cap a las matèrias e a l'aire. Còns e filaments son donc realizats en cera, coma l'escultura. L'ensemble es alara recobèrt d'un mòtle fach de ciment refractari,[alpha 1] vigilant a daissar emergir la basa dels còns. Après solidificacion del cobèrt, la cera serà levada per la calor, daissant un clòt que serà emplit pels rajs. Los alenadors permeton a l'encòp de far sortir l'aire e un bon espandiment de la matèria dins los detalhs del mòtle. Aqueste mòtle deu enseguida èsser destruch per via mecanica o quimica per prene l'exemplar realizat. D'aqueste se deurà levar los rèste dels rajs e dels alenadors.

Aquesta tecnica es utilizada per la realizacion de pèças unicas de veire o de metal. Es pasmens possible de realizar mai d'una cera dempuèi la mèsma cera originala utilizant un mòtle sople, autrecòp de gelatina, e de silicòna.

Aquesta tecnica es tanben utilizada dins l'industria per realizar de pèças de granda precision.

Cal pas confondre la tecnica del motlatge de la cera perduda amb la tecnica d'escultura del modelatge amb de cera.

Istòria[modificar | modificar la font]

Descobèrta en 1985, l'amulet de Mehrgarh (Paquistan), vièlh de 6 000 ans, demorèt longtemps una enigma. De novèlas tecnicas d'analisi permetèron de comprene los secrets de fabricacion d'aqueste amulet de coire: es lo primièr objècte conegut realizat a la cera perduda.

Metòde dirècte[modificar | modificar la font]

Lo metòde dirècte consistís a motlar dins l'argila un modèl grossièr de la pèça de colar. Aqueste nuclèu, un còp sec, es cobèrt d'una sisa de cera sus que se pòt inscriure los clòts e lo relèu de la pèça de colar. S'apond enseguida sus aquesta matritz de rajs e de de filaments fasent radiators per permetre un provesiment complèt de la cambra de colada, e omogeneizar la temperatura de las diferentas partidas del metal pendent l'emplissatge e lo refregiment. De canulas cilindricas son tanben inseridas per formar las galariás d'alimentacion pel metal en fusion, e los alenadors dels gases cauds emeses pendent la dintrada en contacte del metal e dels compausants del mòtle.

Atal preparat, lo modèl de cera es pench una primièr còp amb un sisa d'argila per sasir mai près los detalhs del motlatge. Puèi d'inserís l'ensemble dins una ganga d'argila mia grossièra, avent sonh de daissar passar las cheminièas d'alimentacion e los alenadors, coma lo filaments. Lo modèl es assujetit a aquesta ganga extèrna per de clavetas.

L'ensemble es enseguida pausada dins un forn que fa fondre l'envelopa de cera, que se torna prene tota per las cheminièas d'alimentacion. Un còp levada, se cola lo bronze en fusion per las cheminièas d'alimentacion: lo metal deu venir ocupar exactament la plaça de la cera.

La ganga se la far refregir unas oras, veire un o dos jorns (segon la talha de la pèça); se lèva alara las clavetas de fixacion, e se trenca la ganga extèrne, amb atencion de damatjar pas lo metal. Los filaments, los alenadors e las cheminièas de colada, en partida emplits de bronze solidificat, podent èsser desbarbelats. Lo motlatge fa sovent l'objècte d'una finicion per trabalh a freg[alpha 2].

Las fondariás de précision[modificar | modificar la font]

Los modèls son de cera o matèria sintetica, colats dins de formas metallicas (se mòtle donc los modèls). Aquestes modèls pòdon èsser constituits d'unas partidas assembladas.

Per realizar los mòtles de fondariá, los modèls son agrapats, puèi banhats dins une céramica liquida, puèi podrats d'estuc. Aquestes son de sables d'empolveratge que son de materials ceramics refractaris que van formar, a causa de lor arenjament, l'esquelet del mòtle. Aquestas operacions son repetidas mai d'un còp fins a que se realize d'una sisa de set milimètres d'espessor al minim.

La cera es enseguida liqueficada per caufatge e levada, puèi se cola lo metal — aur, alumini, acièr, bronze, o d'autras aliatges — dins las formas encara caudas.

Lo principal avantatge d'aqueste procediment consistís en la realizacion de pèças amb d'angles aguts, un supefícia plan lisa e de tolaranças dimensionalas quichadas. Es mai lo sol procediment de fondariá de precision per motlar l'acièr. Après refregiment, sufís de levar la ceramica per vibracion, al raj d'aiga o de sable.

Las fondariás d'art[modificar | modificar la font]

La fondariá d'art es especializada dins lo motlatge d'óbras de formas complèxas. En efièch, l'escultor pren una causida liura de formas d'aquestas estatuas e la fondariá d'art se deu reproduire a l'identic l'òbra de l'artista. Lo modèl es realizat dempuèi l'escultura portada per l'artista.

Estapas del procediment[modificar | modificar la font]

  • Analisi de l'escultura pel motlaire.
  • Trocejatge (eventual) de l'escultura per facilitar l'obtencion del modèl.
  • Subremotlatge de las partidas de l'escultura amb un elastomèr (s'obten un mòtle en elastomèr de doas partidas).
  • Desmotlatge de l'elastomèr.
  • Assemblatge de las doas partidas del mòtle realizat.
  • Colada de la cera dins lo mòtle.
  • Espera de la solidificacion de la cera siá en massa (pèça entièra) siá en espessor (unes millimètres de solidificats puèi de nòu voidar)..
  • Assemblatge de las diferentas partidas de cera del modèl.
  • Apond del sistèma d'emplissatge e de provesiment, apond dels alenadors.
  • Encaperatge del modèl d'una sisa refractària, obtencion del mòtle.
  • Estubatge del mòtle, la cera fond e es de nòu se pòt utilizar.
  • Colada del mòtle.
  • Netejatge de la pèça.
  • Esbarbatge.
  • Ciselatge de la pèça.
  • Poliment.

Particularitats de l'elastomèr[modificar | modificar la font]

L'elastomèr ofrís de possibilitats de realizacion d'angle de despolha complèxes. L'elastomèr, per son elasticitat e son alongament naut, se desmotla simplament se retirant dels angles de depolhas sens esforces. Es tanben possible d'obtenir de caras umanas reproduchas dins los mendres detalhs.

Las patinas[modificar | modificar la font]

L'òbra, un còp patinada, pren la color jauna roja del bronze. Se pòt pasmens modificar l'aspècte de la color de la superfícia, aplicant una patina (liquida compausada d'aiga e de diferents oxidants) sus las partidas de l'òbra caufadas a calamèl que, al oxidar, dona de tintas burèl, bruna, verda, rogenca o negra al bronze.

Las fondariás d'art son a l'encòp ancestralas, artesanalas e modèrnes, per lors mejans de realizar (colada jos vuèg, per exemple).


Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]

Nòtas[modificar | modificar la font]

  1. Aqueste ciment refractari es tradicionalament de tèrra, coma uèi en Africa o ancianament dins l'Antiquitat. Se pòt i mesclar de bosa de crotada que pòrta de fibras finas.
  2. Aqueste metòde es conegut al mens depuèi lo millenari IV AbC. Se trobèt a Nahal Mishmar, en Palestina, 429 objèctes de coire fachs de cera perduda datant d'aquesta epòca.

Referéncias[modificar | modificar la font]

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Bibliografia[modificar | modificar la font]

Articles connèxes[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]