Silicòna

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Sauter à la navigation Sauter à la recherche
Silicòna
L'utilizacion de pasta de silicona coma jonch contra la penetracion d'aiga e aire es abitual dins lo bastiment.

La silicòna es una denominacion generala d'un ensems de polimèrs sintetics fòrça variats en composicion e usatges. La silicòna es inèrta e establa a nautas temperaturas, çò que la fa utila per una granda varietat d'aplicacions industrialas, coma lubrificants, adesius, impermeabilizants, e dins d'aplicacions medicalas, coma pròtesis valvulàrias cardiacas e implants mamaris.

En quimia organica e organometallica la silicòna es un compausat format d'atòms d'oxigèn e silici alternats. Aqueles darrièrs se pòdon s'incerir dins un sistèma organic e las proprietats de la silicòna variaràn segon lo tipe de sistèma organic que tenèm.

Istòria[modificar | modificar la font]

Microembolia pulmonar per silicòna liquida. Microscòpi Optic. 400X. Coloracion: Post-fixacion perlongada en òsmi.[1]

Ladenburg obtenguèt per primièr l'òli de silicòna en 1872, mas lo pionièr de l'estudi d'aquesta sintèsi foguèt Kipping qu'inicièt aqueste camp en 1901. Pasmens, aqueste material comencèt a èsser important fins que Staudinger, prèmi Nobel en 1953, faguèt las primièras polimerizacions. Fin finala, Rochow and Müller en 1945 desvolopèron un metòde força rapid per preparar lo monomèrs de silicòna.[2]

Silicona granulara.

Proprietats fisicas[modificar | modificar la font]

  • Elasticitat granda; aquò a causa que lo ligam Si-O-Si es fòrça flexible.
  • Excellenta resisténcia a la temperatura (de -80 °C a + 250 °C)
  • Pauca absorcion de l'umiditat
  • Estabilitat dimensionala
  • Antiaderéncia

Caracteristicas[modificar | modificar la font]

  • Nauta resisténcia a temperaturas extrèmas.
  • Mecanicament estable dins un larg espèctre de temperaturas.
  • Excellent antiaderéncia.
  • Utilzabla en forn, microondas e lavavaissèlas, e congelador.
  • Resistent a l'aiga cauda, detergents e autras substàncias agressivas.
  • Inodora e insipida (segon la formulacion).
  • Ipoalergenica.
  • Igienica: favoriza pas la creissença dels fongis o bacterias.
  • Facil de netejar.
  • Se fond pas.
  • S'oxida pas.
  • Non toxic.
  • Resisténcia als rais ultraviolats, a l'ozon e als produchs quimics.
  • Durabilitat fàcia als cicles de temperatura.

Sintèsi de las silicònas[modificar | modificar la font]

La reaccion fondamentala que seguís tota formacion d'un polimèr de silicona es:

La força directitz d'aquesta idrolisi correspont al ligam Si-O de nauta energia:

E(Si-Cl)=381 kJ/mol

E(Si-O)=452 kJ/mol[3]

Segon lo tipe de organometallic, se pòt obténer mai de polimèr mai o mens longs e tanben de diferents embrancaments. Donc, podèm aver diferents reactius:

Sintèsi industriala[modificar | modificar la font]

Dins l'indústria s'utilizan de procèsses dirèctes, coma lo Rochow-Müller, per la produccion de metilclorosilans (los reactius de la sintèsi dels polimèrs de silicòna):

MeCl + Si/Cu → MenSiCl4-n

Se trabalha a de temperaturas de 300 °C e amb una proporcion de 9:1 del catalizador Si/Cu. Lo catalizador aumenta la velocitat de la reaccion a causa de la polarizacion negativa del silici a causa de son union amb lo Cu. Aiçò provòca un aument considerable d'atacas electrofílicas al Si.

La produccion de silicònas a escala industrial utiliza tanben l'idrolisi de l'organoclorosilan, e donc, utiliza de tractaments termics en preséncia de quantitats cataliticas de H2SO4, sovent après aver addicionat d'agents de crosament. L'acid catalitic provòca la reaccion anant cap a la formacion de cèrts produchs, e l'agent de crosament s'addiciona al polimèr dins unees espacis d'aqueste. Aquò dona una granda varietat de proprietats a las silicònas.

Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Mendonca, D; Leitao, DS; et al «An unusual case of pulmonary embolism» (en anglès). Respir Care, 2012 Aug; 57 (8), pp. 1345-7. DOI: 10.4187/respcare.01555. PMID: 22348969 [Consulta: 19 febrer 2016].
  2. Elschenbroich, Ch; Salzer, A «Organometallics» (llibre) (en anglès). Editorial VCH, 2ª Ed. ISSN: 0895739836 [Consulta: 15 juny 2009].
  3. Lide, D «Handbook of Chemistry and Physics.» (llibre) (en anglès). Editorial CRC Press, 82ª Ed. ISSN: 0849304822 [Consulta: 15 juny 2009].

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Suls autres projèctes Wikimèdia :