Casa Batlló
  | |
| Donadas | |
|---|---|
| Tipe | Abitat multifamilial |
| Part de | òbras d'Antoni Gaudí |
| Cronologia | |
| 1875 | construccion, Arquitècte: Emili Sala i Cortés |
| 1904 – 1906 | renovacion, Arquitècte: Antoni Gaudí Cornet |
| Caracteristicas | |
| Estil | modernisme catalan |
| Material | Brica, Pedra de Montjuïc (ca)  e ceràmica vidrada (ca) |
| Superfícia | Patrimòni Mondial de l'Umanitat: 0,46 ha zòna tampon: 1,02 ha |
| Altitud | 33 m |
| Estanças | 6 |
| Localizacion geografica | |
| Estat | Espanha |
| Comunautat autonòma | Catalonha |
| Província | provincia de Barcelona |
| Domeni foncional territorial | Àmbit metropolità de Barcelona |
| Comarca | Barcelonés |
| Comuna | Barcelona |
| Districtes e quartièrs | Districte de l'Eixample |
| Quartièr administratiu | Dreta de l'Eixample |
| Localizacion | Pg. Gràcia, 43 |
 | |
| ben d'interès cultural (1969) part d'un Patrimòni mondial de l'Umanitat (2005) ben d'interès nacional | |
| Plans | |
 | |
|
| |
| Site web | casabatllo.es… |
La Casa Batlló es un edifici dessenhat per l'arquitècte Antoni Gaudí, major representant del modernisme catalan, e es situat al numèro 43 del passeig de Gràcia de Barcelona, la larga avenguda que travèrsa lo quartièr modernista de l'Eixample.[1]
La Casa Batlló es lo resultat de la restructuracion totala d'un ancian ostal convencional construit en 1877 per Emili Sala Cortés. Josep Batlló i Casanovas, un industrial dins lo textile, comandèt a Gaudí una renovacion totala de l'immòble e Gaudí comencèt per en una restructuracion de la faciada, e fin finala se la faguèt a l'ensemble dels espacis, amb mai aerajarment e esclairatge natural; apondèt dos estatges en granièr e los caracteristics balcons dessenhats amb de formes corbas entrelaçadas.
Lo projècte d'Antoni Gaudí, fòrtament disputat per las autoritats municipalas de l'epòca (en 1904) se bastiguèt entre 1905 e 1907. colaborèron amb Gaudí: per la realizacion de la faciada los arquitèctes Josep Maria Jujol e Joan Rubió i Bellver, los metallugistas Germans Badia, los fustièrs Casas i Bardés, lo ceramista Sebastià Ribó e los talhièrs Pelegrí pels veirals.
Lo mai remarcable es, sens dobte, la faciada, considerada una de las mai espectaclosas e brilhantas del monde; combina la pèira, el fèrre obrat e la ceramica policroma.
La partida centrala de l'edifici, de ceramica policroma, fa pensar a la superfícia d'un lac amb nimfèia e sa ondadas e rebat produch pels veires e ceramica en trencadís. La partida superior de l'edifici remembra l'esquina corbejada d'un drac o un camaleon, ont las teulas de ceramicas ne son las escatas.
Lo costat esquèrre es clinat cap als darrièrs estatges, creant una asimetria comparat amb lo costat drech, fòrça mai carrat. Sembla que Gaudí volguèt atal respectar l'aparéncia de la Casa Amatller (al seu costat), que termina en forma triangular.
Jos aquel teulat tan especial, se bastiguèt de grans granièrs semblants a aqueles construits a la Casa Bellesguard. Gaudí perfeccionèt per aquel edifici la tecnica, que tanben utilizèt per la Pedrera, amb un resultat espectaclós. Lo teulat a una torre amb crotz de quatre braces tipica de Gaudí.
A l'interior se tròba un pati cobèrt de ceramica totjorn mai clar quand se baissa dels teulat fins al planpè, per permetre atal un escairatge lo mai unifòrme possible.
Lo primièr estatge es diferent, e Gaudí faguèt una atencion especiala amb una interessant agençament dels plafons e una decoracion fòrça elaborada, jogant amb las luses e ombras dins diferents espacis e amb de pèças d'un dessenh fòrça atentiu. La faciada aquí es de pèira, amb una galariá ont las fenestràs an de formes ondadas e totalament diferentas e los pilars prenon de formas d'òsses amb articulacions.
Foguèt seleccionat com una de las melhoras òbras de l'an 1906 per l'Ajuntament de Barcelona.
Utilizacion
[modificar | Modificar lo còdi]En primièr, al planpè s'establiguèt la botiga de fotografia Lumière; qualques ans mai tard, la societat de produccion cinematografica Pathé Frères e, la Galariá Syra, agençada per l'arquitècte Pere Ricart Biot e decorada per Alexandre Circi.
La familha Batlló vendèt l'immòble en 1954 a la societat Iberia de Seguros, que entre 1960 e 1970 va començar una restauracion de las chemenèias e en 1992 se tornèt far las pòrtas exterioras del planpè. Aquesta societat d'asseguranças, contrarotlada majoritàriament per la familha Bernat,[2] vendèt l'edifici en 1994 als membres d'aquela familha, que aqueles proprietaris de l'empresa Chupa Chups son totjorn uèi proprietaris de la Casa Batlló.
La Casa Batlló acabèt d'èsser restaurada dins los ans 1990, en primièr per l'equipa d'arquitectura de Josep Maria Botey, que foguèt escartada de l'òbra en 1993 per causa de desacòrd amb las proposicions dels proprietaris, la familha Bernat,[3][4] e succediguèt Joan Bassegoda i Nonell. En 1995 comencèt la restructuracion que convertís 1830 m2 (sosterranh, planpè e primièr) en un espaci mai disponible per a actes socials.
Aparada pel Catalòg Patrimonial de Barcelona dempuèi 1962, la Casa Batlló foguèt declarada Monument istoricoartistic d'Interès Nacional en 1969 e tanben sus la lista del Patrimòni Mondial de l'Umanitat per l'UNESCO en julhet de 2005.
Referéncias
[modificar | Modificar lo còdi]- ↑ (ca) AADD, Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya, 2010, ed: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, p. 19, ISBN 84-393-5437-1
- ↑ (es)El Pais, 4/06/1992, Bernat pone fin a la crisis de Iberia de Seguros al adquirir un 22,5% más
- ↑ La Vanguardia, 21 de setembre de 1995, El Ayuntamiento dice que la casa Batlló carece de licencia
- ↑ (es)BOTEY, Josep Mª y ESTUDIO DOBLE ESPACIO."Rehabilitación de la terraza y fachada posterior de la casa Batlló". ON CERÁMICA, SET. 1991, P. 88 – 93
