Cajón

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Sauter à la navigation Sauter à la recherche

Lo cajón es un instrument de musica inventat en Peró dins lo corrent dau sègle XVIII a partir de caissas de fruchs ò de pes utilizadas per leis esclaus. Es una caissa de resonància parallelepipedica d'aperaquí 50x30x30 cm. La placa de tòca (devant) es pus fina per permetre una elasticitat e una resonància pròprias a l'instrument. La placa a l'arrier es pertusada per un trauc de 10 cm de diamètre que permet la sortida dau sòn. Un timbre situat sus la placa superiora vibra pendent la tòca de l'instrument e permet de diferenciar lei cajóns. Es format de còrdas de guitara ò de bassa, d'un timbre clar de batariá, de campanetas ò d'objèctes metallics capables de vibrar.

Liames intèrnes[modificar | modificar la font]

Bibliografia[modificar | modificar la font]

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]