Cadena

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Sauter à la navigation Sauter à la recherche
Una cadena facha d'anèls en forma torica

Una cadena es una seria d'anèls o de malhas, abitualament de metal, units entre eles. Un del sieus grand usatge es demanténer subjectar l'ancora d'un vaissèl.[1]

Las cadenas se fan de dos biais, segon son usatge: aquelas que servisson a levar, tirar o assegurar an d'anèls en forma torica, e permeton la flexibilitat de l'ensems en doas dimensions. Las cadenas pensadas per transmetre l'energia an anèls dentats de biais que s'encastran amb la maquina, e son solament flexiblas dins una dimension.

Las cadenas s'utilizan coma element decoratiu en joielariá.

Istòria[modificar | modificar la font]

La cadena amb ligam de metal es en usatge dempuèi almens 225 AbC, que s'utilzava una cadena per traire d'aiga d'un potz en i penjant un farrat. Aquela cadena fòrça primairenca èra facha amb de ligams de metal connectat entre eles.[2]

Presonièr encadenat

Los romans partavan pas jamai a la guèrra sens portar de cadenas per poder ligar lo prisonièr que se podava far, èra de fèrre, d'argent e tanben d'aur, per las metre segon la classa o reng dels presonièrs o vencuts. Los soldats romans que s'èran distinguits a la guèrra recebián en recompensa dels sieus capitanis unas cadenas que se portavan coma un testimòni de sos bons servicis o accions.

Tractament dels presonièrs[modificar | modificar la font]

De pòbles antics, coma en Israèl, avián una mena de cadenas, que ne parla Jeremias, amb a un tèrma una mena de malha triangulara, que se la passava pel cap dels presonièrs o esclaus, ligat a las mans amb la quita cadena, dempuèi los dos cantons de la basa de l'anèl.

Quand los romans fasián un òme presonièr ligavan son braç drech a un tèrma de la cadena e l'autre tèrme lo soldat encargat de lo vigilar se ligava son braç esquèrre a l'autre tèrme de la mèsma cadena. En cèrtas escasenças, s'encadeva lo presonièr amb una cadena als dos braces, e lo tèrme de caduna èra logat al braç esquèrre de cadun dels dos soldats destinats a lo susvelhar.

Quand un jutge voliá interrogar en secrèt a un presonièr susvelhat d'aqueste biais, fasiá desligar lo soldat e lo quita jutge prengava lo tèrme de la cadena. Aquesta mena de gardar un presonièr fasiá inutila mai sovent la precaucion de l'embarrar dins una preson preventiva e podiá demora lo presonièr amb son guardian dins un ostal particular. Èra pas totjorn de simples soldats los que se ligavan amb los presonièrs: se vegèron a vegada de tribuns e de centurions destinats a exercir aquela carga penosa.

Simbolisme[modificar | modificar la font]

Flavi Josep explica qu'èra de costuma pels romans trencar las cadenas enlòc de las desligar quand un acusat èra absolgut de son supausat delicte. Los òmes venguts liures consagravan als dieus lars las cadenas qu'avián portat pendent lor esclavatge. Oraci fa mencion dins la Satiras d'aquesta costuma.

Las cadenas de metals precioses fasián partida dels ornaments dels romans e se'n trobèt fòrça dins la escavacions remembrant diferentas epòcas. A aqueste subjècte, lo mèsme Oraci parla de las cadenas en sas Epistòlas .[3]

Galariá[modificar | modificar la font]

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Dave Gerr. Boat Mechanical Systems Handbook: How to Design, Install, and Recognize Proper Systems in Boats. McGraw-Hill Professional, 22 desembre 2008, p. 362–. ISBN 9780071444569 [Consulta: 2 abril 2011]. 
  2. As early as 225 BC, chain was used to draw a bucket of water up from a well. This very early bucket chain was composed of connected metal rings. Tsubakimoto Chain Co.. The Complete Guide to Chain. Kogyo Chosaki Publishing Co., Ltd., 1997, p. 240. p. 211. ISBN 0-9658932-0-0 [Consulta: 17 maig 2006]. 
  3. Diccionario histórico enciclopédico, Vicenç Joaquín Bastús i Carrera, 1828

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Suls autres projèctes Wikimèdia :

Suls autres projèctes Wikimèdia :